Passa al contingut principal

L'INQUISIDOR EYMERICH SOULRIPPER

 


Nom complet: Eymerich Soulripper
Ordo: Ordo Hereticus 
Estatus: Extremadament actiu. Designat d’alt risc.
Actualitat: Comandant d’un esquadró de Tempestus Aquilons a Diògenes V.


Orígens

Eymerich Soulripper va néixer en un món forja obscur i devastat pel conflicte: Ossiphagos, un planeta immers en una interminable guerra entre titans del Caos i forces lleials. Fill d’una llinatge de servents de l’Administratum, va perdre la seva família durant un assalt demoníac. Des de ben jove va ser criat pels Confessors de l’Ordre de les Cendres, una secta religiosa autoritzada per l’Ecclessiarchia però amb un estil especialment brutal. En aquest ambient d'adoració purista i purgues constants, Eymerich va aprendre que la supervivència depenia de la fe inqüestionable i de la destrucció sistemàtica dels enemics de l’Imperi.

Reclutat com a acòlit per un inquisidor de l’Ordo Hereticus que investigava Ossiphagos, Eymerich va destacar ràpidament per la seva implacabilitat i capacitat d’identificar i eradicar heretges amb un eficient menyspreu cap a les emocions. Les seves accions incloïen sovint tàctiques extremes, com tortures per assegurar confessions i l'ús de manipulacions psicològiques per fer que els sospitosos es delatessin mútuament. Va guanyar el sobrenom de Soulripper per la seva habilitat de destruir les voluntats i les ànimes dels seus enemics, convertint-los en una ombra del que eren abans de ser executats.

El seu mentor va morir en una emboscada de cultistes del Caos, i Eymerich va assumir el seu lloc, utilitzant el coneixement adquirit per organitzar un contraatac devastador. Aquesta acció li va valer el reconeixement de l’Ordo Hereticus i el seu ascens a Inquisidor Ple.


Perfil

Eymerich Soulripper és un inquisidor inflexible, temut tant pels seus enemics com pels seus aliats. La seva filosofia és clara: qualsevol desviació de la fe imperial és una amenaça mortal per l’Imperi i s’ha d’eliminar immediatament. No creu en la redempció ni en segones oportunitats, i considera que la por és una eina essencial per mantenir la lleialtat.

Aspecte físic:
Eymerich és un home d’aspecte cadavèric, amb la pell pàl·lida i uns ulls acerats que semblen escrutar l’ànima de qualsevol que es creui amb ell. Porta una armadura negra amb filigranes daurades i el símbol de l’Inquisició gravat al pit. Sovint vesteix una capa desgastada de color porpra fosc que li dóna un aspecte espectral. El seu bastó d’inquisidor està coronat amb un sigil psi-circuitat, que emet una brillantor maligna quan s’activa.

Armes i equipament:

  • Bastó de veritat d’Ecclessiarchia: Utilitza aquest bastó amb emissors psi per revelar mentides o detectant presències disformes.
  • Bolter infernal modificat: Fabricat per l’Adeptus Mechanicus per combatre tant xenos com heretges. Inclou bales psíquiques que poden eliminar entitats demoníaques.
  • Plasma Castigator: Una pistola de plasma d'alt calibre que li permet desintegrar objectius amb precisió.
  • Tòtem psi-sigili: Una relíquia que neutralitza parcialment les influències demoníaques al seu voltant.

Companions i aliats: Eymerich lidera un escamot d'elit de Tempestus Aquilons, la Infanteria Mòvil Recios, una força formada pels soldats més lleials i mortífers de l’Imperi. Els Aquilons són coneguts per executar ordres sense preguntar, fins i tot si això implica purgar les seves pròpies tropes. També ha utilitzat en diverses ocasions caçadors de bruixes i agents de l’Ofici Assasinorum.

Tàctiques i filosofia: Eymerich confia en tàctiques brutals i la manipulació psicològica per desmantellar les estructures herètiques i xeno. És metòdic i pacient, però una vegada ha identificat una amenaça, actua amb una força desmesurada per destruir-la completament. En campanya, Eymerich prefereix iniciar les seves operacions amb assalts quirúrgics que desestabilitzen els líders enemics abans d'iniciar purgues massives.


Objectius a Diògenes V

Eymerich ha arribat a Diògenes V amb una missió clara i implacable:

  1. Eliminar els xenos: Prioritza l’exterminació dels necrons despertats i de qualsevol facció T’au present.
  2. Eradicar el Caos: Les forces traïdores que romanen a la lluna són una amenaça directa per l’Imperi.
  3. Purgar unitats imperials corruptes: Qualsevol indici de debilitat, contaminació o incompetència dins les tropes imperials serà tractat amb severitat.
  4. Assegurar la diogenita: Eymerich desconfia fins i tot de l’Adeptus Mechanicus i està decidit a custodiar aquests recurs personalment.

El seu mètode ja ha generat tensions a Diògenes V. La Guàrdia de Krieg, coneguda per la seva devoció absoluta, ja ha perdut diversos oficials executats per Eymerich per suposades "falles en la lleialtat". Els Llops Espacials, que menyspreen l’autoritat inquisitorial, es mantenen a distància, però la seva relació amb Eymerich és tensa i potencialment conflictiva.


Personalitat

Eymerich és auster i intimidant, però és un mestre de la retòrica quan cal. Pot inspirar devoció cega en els seus seguidors al mateix temps que infon terror als seus enemics. No tolera la debilitat i no confia en cap facció excepte en l’Ordo Hereticus. Té un odi profund cap als T’au, que considera una aberració, i un menyspreu gairebé igual cap als necrons, per la seva naturalesa antitètica a la fe imperial.


Eymerich Soulripper, amb la seva determinació implacable i la seva devoció insana cap a l’Imperi, serà sens dubte una figura central en la batalla per Diògenes V. La seva presència podria portar la victòria... o la destrucció absoluta.

Entrades populars d'aquest blog

BRIEFING TORN 1: LA DESTRUCCIÓ DEL COMPLEX VOLK-1S

La situació a Diògenes V ha canviat de cop. L’enorme complex-laboratori de l’Adeptus mechanicus a Diògenes V ha explotat i la deflagració ha estat enorme. Encara no es coneix, o no s’han fet pública la causa de la seva destrucció: si un bombardeig orbital, un sabotatge o atemptat terrorista. El que és segur és que les runes de Volk1s, ara mateix alberguen molts objectius per les faccions involucrades al conflicte a Diògenes V :  pistes sobre la seva destrucció, fragments de diogenita , dades dels experiments de l’Adeptus mechanicus, material de laboratori, armes experimentals  o simplement la possibilitat d'establir una base d'operacions d'un comando invasor a les ruïnes del laboratori, i els intrincats túnels del subsol. Volk-1s s’ha convertit en la prioritat absoluta de totes les faccions i es preveu que durant els pròxims cicles serà l’escenari de diversos conflictes armats. Mapa: Volkus Mapa 5 Operació Crítica: 5. Inteligència Necrons: Missatge Codificat… Khaeskf...

MISSIONS DE LLIGA OBERTA 1-10

  Les primeres missions extra pels que vulguin fer enfrontaments narratius o participar a la Lliga oberta.  MISSIÓ 1: Enfrontament a les Restes d’Antraxus Les Restes d’Antraxus són els vestigis d’una antiga fortalesa imperial situada en el cor del desert de Phazanis. Aquest bastió, un cop clau per la defensa del sistema Phazanis, ara és poc més que un mar de ruïnes enfonsades en plastiacer i sorra. Les tempestes constants del desert no només erosionen les restes, sinó que també les mantenen en un cicle constant de desaparició i redescobriment. De tant en tant, el vent desenterra fragments tecnològics obsolets o artefactes que narren històries de les primeres batalles de la fortalesa contra invasors de la disformitat. La importància estratègica d'Antraxus no ha desaparegut del tot. Amagat en algun racó de les ruïnes, encara hi ha connexions actives a antigues xarxes de comunicació imperials, que només funcionen quan les tempestes cedeixen. Aquestes xarxes poden proporcion...

DIOGENES V

Diògenes V és la cinquena lluna del planeta Diògenes, ubicat al mateix sistema. Es tracta d'un gegant gasos de poc valor que va cridar l'atenció de l'Imperi per dues raons: Un cop es va desplegar la Cicatrix Maledictum va quedar com una illa dins de la disformitat i, durant molt de temps, va ser invisible a les tropes dels poders del Caos. Per una altra banda, a la superfície de Diògenes V es va trobar un misteriós mineral que es va anomenar diogenita . La lluna presenta una atmosfera i clima compatible amb la vida humana i es poden trobar diferents ecosistemes al planeta, des de polar a tropical. La colonització de Diògenes V es remunta a temps anterior a la Gran Creuada i la lluna es va unir a l'imperi de forma voluntària. L'absència de recursos i l'hostilitat de Diògenes V ha fet que la lluna es considerés, durant milers d'anys, un enclavament poc estratègic que l'han allunyat del focus dels conflictes galàctics. Diògenes V se situa com una illa aïll...