El cel grisós sobre el complex Volk-1s s’enfosquia amb el fum de l’explosió recent. Els ecos del combat ressonaven entre les ruïnes metàl·liques, on el comando necrò Exiliath de Yith i els ungits autodenominats Sempre Alçats es trobaven immersos en una lluita a mort. Les forces de metall impassible avançaven amb una fredor calculada, mentre que els humans marcats per la corrupció desplegaven una fúria descontrolada i caòtica. El terreny era un paisatge desolat, cobert de restes de maquinària destruïda i cossos mutilats, amb un ambient carregat d’energia que emanava de les runes profanades.
Orithek, l'Omnicida, vigilant des d'una torre mig derruïda, observava qualsevol moviment amb els seus sensors avançats. El seu desintegrador vibrava amb energia latent, preparat per desencadenar destrucció. El Cronomant Horemheb, per la seva banda, estava reposicionant les seves tropes utilitzant habilitats de teletransportació, ajustant constantment l’estratègia per contrarestar l’avanç dels Sempre Alçats. La seva veu freda i mecànica ressonava a través dels canals de comunicació, donant ordres precises.
En un flanc, Bram, l'ogret mutat, avançava sota els efectes d’un còctel de drogues injectades pel sanitari Septimus. Tot i sagnar profusament per un tret precís d’Orithek, el gegant continuava amb una força gairebé sobrenatural. Va arribar fins a una paret reforçada, on va prendre cobertura, encara disposat a lluitar. Orithek va seguir-lo amb la mira, ajustant els seus protocols per calcular el següent tret.
Al centre del camp de batalla, Harlock, tècnic de comunicacions dels Sempre Alçats, va esclatar en rialles macabres mentre amplificava una versió profanada d’una antiga marxa imperial pels altaveus del vocoemissor. Les seves notes distorsionades infonien una inspiració fosca entre els seus camarades, que avançaven amb una ferocitat berserker, i alhora sembraven inquietud entre els Necrons.
—"Ballem al ritme dels déus!" —cridà Harlock, amb un somriure malèvol, veient com les línies del front es deformaven sota el caos.
Thalon, conegut com la Plaga Fosca, es movia amb cautela cap a una posició elevada. Amb un rifle làser llarg i calibrat, buscava un objectiu valuós entre les files enemigues. Mentrestant, a prop del centre, Varok, un soldat temerari, es llançava fora de cobertura, intentant atacar directament el líder dels Immortals amb una granada antitanc. Però el seu atac va ser ineficaç, i Orithek, sense perdre temps, va fer esclatar el crani de Varok amb un tret precís.
Aprofitant l’obertura creada per Varok, Jarek, anomenat Tempesta Infernal, va escalar ràpidament una estructura en ruïnes i es va posicionar en una terrassa. Entre el caos, va emetre un crit carregat de fúria berserker. Els segells tatuats al seu cos s'il·luminaven amb una llum inquietant mentre cridava:
—"Els déus us reclamen, carcasses de metall!" —va bramar mentre avançava implacable.
Amb el seu fusell de plasma, va disparar al Despotecnòleg Etiomekh, causant-li greus danys, tot i que no suficients per destruir-lo completament. La resposta necrònica no es va fer esperar: Horemheb va ordenar als seus androides avançar, bloquejant l’atac dels Sempre Alçats amb foc de supressió implacable.
—"Això és impossible. Els poders ruïnosos no poden estar presents a Nometern. L'Esfera d'Anoshen no ho permet." —va xiuxiuejar Horemheb, observant els segells tatuats als cossos enemics i analitzant les energies fosques que els envoltaven.
—"Informació confirmada, Cronomant. va respondre Orithek amb un to més pragmàtic mentre ajustava el seu desintegrador per a un altre tret.
—"Implementeu noves ordres. Hem de capturar els cadàvers d'alguns d’ells. Aquesta anomalia ha de ser estudiada." —va ordenar Horemheb amb un extrany to de veu, que tot i monòton i mecànic, transmitia l'ombra expresar una emoció.
Jarek, encegat per la seva fúria berserker, va saltar des del terrat i va aterrar amb força sobre un Reanimador Plasmacita que donava suport al Despotecnòleg. Amb cops brutals, el va reduir a ferralla abans d’apuntar el seu fusell de plasma cap a Orithek. Però l’Omnicida, amb una precisió letal, va disparar primer, travessant el pit de Jarek i abatent-lo enmig d’un esclat de llum verdosa.
Al flanc dret, Lord Khai, líder dels Sempre Alçats, va alçar el seu braç dret, detenint les seves tropes.
—"Això és nostre! Que les seves carcasses metàl·liques siguin el testimoni de la seva derrota!"
Els Sempre Alçats avançaven davant d'uns Necrons incapaços d'analitzar la realitat confosos per la naturalesa caòtica dels seus enemics. Tot i això, no estaven disposats a cedir.
Orithek, malgrat les ordres de retirada, va abatre un altre combatent caòtic abans que els protocols de teletransportació s’activessin. Amb un esclat de llum verdosa, els Necrons supervivents es van dissoldre, portant amb ells el cadàver de Jarek.
Orithek, malgrat les ordres de retirada, va abatre un altre combatent caòtic abans que els protocols de teletransportació s’activessin. Amb un esclat de llum verdosa, els Necrons supervivents es van dissoldre, portant amb ells el cadàver de Jarek.
El camp de batalla va quedar silenciós per un moment. Tot i assegurar el terreny, els Sempre Alçats van sentir una sensació d’inquietud. Les dues faccions sabien que aquest enfrontament no era més que el preludi d’una guerra encara més gran. La batalla pel destí de Nometern estava lluny d’haver acabat.