Kill Team Diògenes V

  Les ruïnes tremolaven. No per sismes, sinó per la presència d’antigues potències a punt de ser desfermades. — “Els protocols de la tempesta estan actius.” —la veu d' Abraxas , el Cronomant, ressonava com un eco a través del no-temps mentre col·locava el seu ceptre sobre el pedestal activador. Les línies de circuit arcaic brillaven verd fosforescent. Mentrestant, a l’ombra de les columnes trencades, un altre poder s’alçava. — “Avui, la carn es venja del metall.” — Lord Khai , “Flagel Etern”, parlava amb la veu arrossegada dels posseïts, mentre les cadenes de sacrifici li oscil·laven de les espatlles. Els Sempre Alçats es movien com predadors enfollits. — “Moviment detectat... guàrdia necró.” —va xiuxiuejar Harlock , l’Eco de la Desolació. Amb un gest sec, va senyalar entre dues columnes esquerdades. Un sol necró avançava. — “El primer crani... és meu.” —va dir Jarek , ja col·locat en una posició elevada. El tret de plasma va ser com una bufetada de l’Infern. L’explosió va enc...

   Mapa: Mapa 35:  La Fossa del crepuscle Operació crítica: Fuente de energía Desplegament: Segons mapaa Objectius: segons mapa Regles opcionals: No Contacte: JUGADOR LEGIONARI Missatge telepàtic de Sergent Obscurus, Simfonista de l’Agonia, a Ulgruk, l’Escollit Orde: Activació del Condensador d’Inmaterium per obrir un portal a un món de Slaanesh Destinatari: Comando El Plaer de Fulgrim " Ulgruk … fill meu de carn exaltada i ritme orgiàstic… les vibracions t’arriben, oi? Aquesta roca miserable comença a ressonar amb les notes del que ha de venir. Però encara és una partitura muda, a l’espera del primer crit, del primer tall." "Has de portar el Condensador d’Inmaterium fins a la Fossa del Crepuscle. Allà, sota Diògenes Primaris, enmig de cristalls de diogenita palpitants i monòlits necrons que murmuren secrets en llengua morta, trobarem la clau. La caverna és viva, Ulgruk. I vol ser fecundada pel caos." "Aquest no és un simple ritual, és un acte de creació. Un ...

  El foc de plasma cremava les parets metàl·liques. L’olor de combustió i circuit cremat impregnava l’aire mentre les ordres es transmetien a través dels visors tàctics i les comunicacions encriptades. L’atac dels Tempestus Aquilons havia començat. —Moviment a la dreta! Posicions defensives! —va cridar el Shas’ui Elsy’eir , just abans d’apuntar amb el seu rifle d’impuls i abatre el tirador de plasma que s’havia exposat massa. L’impacte va fer esclatar l’armadura del soldat imperial com si fos de ceràmica humida. —Aquest cop, colpejarem més fort, camarades! No hi haurà retirada sense fúria! —afegí Elsy’eir, movent-se entre les ombres metàl·liques. Mentrestant, als canals dels Recios , el sergent Rico escopia ordres amb la precisió d’un metrònom: —Avançament pel flanc dret. L’objectiu són les dades primàries. El suport aeri arriba en 120 segons. Aprofiteu cada segon. —Entès, senyor! —va respondre Charles Zim l’impetuós , amb el seu clàssic to despreocupat. —Ves pensant en què diràs...

  Interior del quarter de comunicacions blindat, Palau Imperial de Diògenes Primaris. La sala era freda, revestida de metall antic i ceres litúrgiques cremoses, encara degotant de rituals recents. El rostre de la governadora Rhea Tiberia restava impassible davant la pantalla projectada. Una projecció hologràfica del sergent Hug de l'Esquadra Kesse tremolava davant seu: enfangat, ferit, amb el bolter penjant a l'esquena i la mirada fosca. Darrere seu, les siluetes dels seus germans es movien en silenci pel camp devastat. —Gobernadora, aquí Hug. Missió fallida. Els Genets Fantasma han superat la nostra posició. Vektra Floria... ja no hi és. La governadora va abaixar lleument el cap, sense mostrar sorpresa. Va parlar amb un to contingut, com qui ja havia predit la tragèdia. —No t’has de disculpar. Ni una victòria hauria evitat el que ha passat. Vektra... no era una presonera. Era una ombra. I ni els Segadors de la 0-Zona l’haurien pogut contenir quan decidís escapar. —Les baixes...

  Els passos pesants dels Genets Fantasma ressonaven pels passadissos com tambors fúnebres. L’aire feia olor de sang vella, medicaments i fum cremat. Les llums parpellejaven intermitentment, projectant ombres llargues i deformes. Zarathus Daemon es va agenollar al costat del cos inert d’un guarda, una mà cremada encara prement l’empunyadura d’un làser de xoc. El crani, obert com una fruita madura. Els murs estaven esquitxats de sang. No hi havia hagut pietat. — Contacte mèdic, neutralitzat. Cap senyal de lluita externa. Això ha començat a dins. —va murmurar per vox. Ioannes Blazius , sergent dels Genets, avançava entre les cel·les obertes. El seu rostre restava ocult sota el casc, però la seva veu transmetia gravetat. — Localitzeu Vektra Floria. Confirmació visual immediata. Un silenci ominós va respondre per canal privat. Finalment, la veu de Rex Robbius va trencar el silenci: — Cel·la catorze-bis. Oberta. No hi ha rastre de la detinguda. Blazius es va aturar. El so metàl...

  La foscor regnava a la seva cel·la a les instal·lacions secretes. Des de les ombres, Vektra Floria Grífols, tecnosacerdotisa de l'Adeptus Mechanicus, romania asseguda, aparentment feble, un rastre de bogeria a la seva mirada cibernètica. Els metges i tècnics de la inquisició l’observaven amb cautela, desconfiant de la seva conducta erràtica. No podien percebre la realitat: ella ja no era només Vektra. Era un  receptacle per a la voluntat de Anoshen , el C'tan encadenat a les entranyes de Diògenes V . L’implant de diogenita que ella mateixa havia dissenyat l’havia lligada a la criatura estel·lar. La possessió l’havia dut a fer esclatar el Complex Volk-1s , un bastió de coneixement que ara només era ruïnes i fum. Després, en una fuga erràtica i afeblida, havia buscat desesperadament la forma d’alliberar el seu nou amo. Les seves incursions en enclavaments necrons no havien estat suficients per trobar les respostes que necessitava, i al final, els Marines de la Esquadra Kesse ...