Kill Team Diògenes V

Les runes d’Antraxus s’estenien com un cadàver gegantí sota el cel tenyit de púrpura. Els edificis en ruïnes es retorçaven com esquelets carbonitzats, i l’aire estava carregat d’un murmuri inquietant, com si el vent xiuxiuegés noms oblidats. Aquí, al desert de Phazanis, la barrera entre la realitat i l’Immaterium era tan fina com un vel esquinçat. Els primers a arribar van ser els Genets Fantasma , que, analitzant el terreny, van prendre posicions estratègiques abans que els seus enemics poguessin reaccionar. Quan els Bastards de l'Emperador van trepitjar el camp de batalla, ja eren preses en una emboscada. — Zarathus Daemon , apunta! — va murmurar Ioannes Blazius pel comunicador. Des d’una ombra enrunada, el franctirador astartes va collar el gallet i, amb un únic tret precís, Zhargul va caure sense ni un crit. Una segona descàrrega va impactar a Thalior, el Desollador , fent-lo retorçar-se de dolor. — Contacte! Contacte! — va bramar Ulgruk , traient l’espasa tronadora i avanç...

  El silenci regnava a la cel·la medicalitzada del Palau de la Governadora Rhea Tiberia. Entre el brunzit suau de les màquines de monitoratge, Vektra Floria jeia immòbil en una llitera reforçada. La seva pell pàl·lida semblava translúcida sota la llum freda dels quiròfans. Electrodes i cables connectaven el seu cos fràgil a una infinitat de dispositius mèdics i sistemes de contenció tecnològica. Un implant extrany, un prototip alimentat amb diogenita, parpellejava feblement amb una llum intermitent. A l’altra banda de la sala, un grup de metges i tècnics revisaven informes hologràfics. -Els patrons de comportament segueixen estables. El cicle es repeteix cada sis hores amb una variabilitat mínima. Cap indici de millora cognitiva. - va dir el que semblava que dirigia l'equip Un altre tècnic, amb instrumental mèdic va respondre - El llenguatge continua sent incoherent. Alterna entre binari, llengües oblidades i frases sense connexió lògica. La coordinació motora és erràtica, com si...

  L'AMENAÇA DE L'INQUISIDOR L'Inquisidor Eymerich Soulripper estava assegut darrere d'una taula metàl·lica freda, amb les mans entrellaçades i els ulls brillants amb una intensitat gèlida. Davant seu, el Sergent Rico i la tiradora Dizzy Flores es mantenien drets, amb una rigidesa instintiva davant la figura d’autoritat. —  La vostra missió és clara.  — La veu d’Eymerich era monocorde, gairebé robòtica. —  Els necrons es dirigeixen cap a La Fractura Roja. Les nostres lectures satel·litals han detectat un dispositiu enterrat allà. D'origen xeno. Va fer una pausa, esperant una reacció. Rico i Dizzy intercanviaren una mirada, però no van dir res. —  Crec que està connectat amb l'Esfera d'Anoshen. No cal que us recordi el que això implica. Dizzy va arrufar les celles lleugerament. Rico va mantenir-se impassible, però va sentir un calfred recórrer-li l’espinada. Els rumors sobre l'Esfera d'Anoshen eren històries de terror que només es xiuxiuejaven en els r...

  El despatx d’Eymerich Soulripper era un lloc de foscor i follia, il·luminat per les flames tremoloses de ciris negres i per la resplendor espectral de sigils inquisitorials incandescents. El fum d'encens amarg s’arremolinava a l’aire, i una veu monòtona ressonava, repetint una lletania sense fi. — El fracàs és debilitat, la debilitat és manca de fe, la manca de fe és heretgia... —salmodejava l’Inquisidor amb un to pausat, com si fos una veritat immutable de l’univers. Johnny Rico, sergent dels Tempestus Aquilons, es trobava ferm davant seu, responent amb una salutació impecable. Tot i la seva aparença de soldat impertorbable, per dins sentia l'estómac encongir-se. De sobte, la veu d’Eymerich esclatà en un crit esquinçador. — EL FRACÀS ÉS HERETGIA!!! El cop de la seva mà sobre el pergamí sagrat que tenia davant feu tremolar la taula. Rico va empassar saliva, però no es va moure. L’Inquisidor es girà cap a ell, els seus ulls enfonsats brillaven amb una llum febril. —Saps per q...

  Els Carnissers de Pech travessaven la jungla metàl·lica amb una ferotge satisfacció, la seva pell esquitxada de sang i l’olor de pólvora i carn recent impregnada en les plomes. Portaven amb ells un botí preciós: components tecnològics arrabassats als humans que queien del cel i altres enemics que havien gosat plantar-los cara. Una vegada van arribar a la seva base improvisada, un Kroot jove i impacient va recollir un dels dispositius que havien obtingut. El va girar entre les urpes, intentant esbrinar la seva funció. —No dispara —va dir amb desconfiança. Va obrir la mandíbula, disposat a tastar-lo, com feia amb les preses per comprendre millor la seva essència, però una mà ferma el va aturar. —No ho facis, insensat —va advertir Sekundon Pok, el Negociamorts , l’estratega i guia del grup. Li va prendre el dispositiu i el va observar amb més interès. La tecnologia era inútil per a ells tal com estava, però potser els T’au en traurien profit. I si no… sempre es podia negociar amb a...

  El sergent Hug de l'Esquadra Kesse es quadrà davant de la governadora Rhea Tiberia, la seva armadura marcada per les cicatrius del recent combat. Tot i la seva ferma postura, el seu rostre mostrava el cansament acumulat d'una batalla que havia deixat empremta. —Governadora, el complex Volk-1s es manté sota control imperial —informà amb veu ferma—. Els T’au han estat continguts però no repel·lits. Creiem que continuen amagats pel complex. No hem pogut determinar què buscaven exactament, però la diogenita que encara restava allà ja és segura al Palau Imperial. Rhea Tiberia no va semblar gaire satisfeta amb la notícia. Es passejà per la sala de comandament amb les mans entrellaçades a l’esquena, el rostre tens mentre processava la informació. —No és suficient —va dir finalment, amb un to de resignació—. Això es repetirà. Una vegada i una altra. Diògenes Primaris serà sotmesa a un setge brutal fins que l’Administratum es decideixi a actuar. Però sabem que això no passarà aviat. V...