Kill Team Diògenes V

  L'AMENAÇA DE L'INQUISIDOR L'Inquisidor Eymerich Soulripper estava assegut darrere d'una taula metàl·lica freda, amb les mans entrellaçades i els ulls brillants amb una intensitat gèlida. Davant seu, el Sergent Rico i la tiradora Dizzy Flores es mantenien drets, amb una rigidesa instintiva davant la figura d’autoritat. —  La vostra missió és clara.  — La veu d’Eymerich era monocorde, gairebé robòtica. —  Els necrons es dirigeixen cap a La Fractura Roja. Les nostres lectures satel·litals han detectat un dispositiu enterrat allà. D'origen xeno. Va fer una pausa, esperant una reacció. Rico i Dizzy intercanviaren una mirada, però no van dir res. —  Crec que està connectat amb l'Esfera d'Anoshen. No cal que us recordi el que això implica. Dizzy va arrufar les celles lleugerament. Rico va mantenir-se impassible, però va sentir un calfred recórrer-li l’espinada. Els rumors sobre l'Esfera d'Anoshen eren històries de terror que només es xiuxiuejaven en els r...

  El despatx d’Eymerich Soulripper era un lloc de foscor i follia, il·luminat per les flames tremoloses de ciris negres i per la resplendor espectral de sigils inquisitorials incandescents. El fum d'encens amarg s’arremolinava a l’aire, i una veu monòtona ressonava, repetint una lletania sense fi. — El fracàs és debilitat, la debilitat és manca de fe, la manca de fe és heretgia... —salmodejava l’Inquisidor amb un to pausat, com si fos una veritat immutable de l’univers. Johnny Rico, sergent dels Tempestus Aquilons, es trobava ferm davant seu, responent amb una salutació impecable. Tot i la seva aparença de soldat impertorbable, per dins sentia l'estómac encongir-se. De sobte, la veu d’Eymerich esclatà en un crit esquinçador. — EL FRACÀS ÉS HERETGIA!!! El cop de la seva mà sobre el pergamí sagrat que tenia davant feu tremolar la taula. Rico va empassar saliva, però no es va moure. L’Inquisidor es girà cap a ell, els seus ulls enfonsats brillaven amb una llum febril. —Saps per q...

  Els Carnissers de Pech travessaven la jungla metàl·lica amb una ferotge satisfacció, la seva pell esquitxada de sang i l’olor de pólvora i carn recent impregnada en les plomes. Portaven amb ells un botí preciós: components tecnològics arrabassats als humans que queien del cel i altres enemics que havien gosat plantar-los cara. Una vegada van arribar a la seva base improvisada, un Kroot jove i impacient va recollir un dels dispositius que havien obtingut. El va girar entre les urpes, intentant esbrinar la seva funció. —No dispara —va dir amb desconfiança. Va obrir la mandíbula, disposat a tastar-lo, com feia amb les preses per comprendre millor la seva essència, però una mà ferma el va aturar. —No ho facis, insensat —va advertir Sekundon Pok, el Negociamorts , l’estratega i guia del grup. Li va prendre el dispositiu i el va observar amb més interès. La tecnologia era inútil per a ells tal com estava, però potser els T’au en traurien profit. I si no… sempre es podia negociar amb a...

  El sergent Hug de l'Esquadra Kesse es quadrà davant de la governadora Rhea Tiberia, la seva armadura marcada per les cicatrius del recent combat. Tot i la seva ferma postura, el seu rostre mostrava el cansament acumulat d'una batalla que havia deixat empremta. —Governadora, el complex Volk-1s es manté sota control imperial —informà amb veu ferma—. Els T’au han estat continguts però no repel·lits. Creiem que continuen amagats pel complex. No hem pogut determinar què buscaven exactament, però la diogenita que encara restava allà ja és segura al Palau Imperial. Rhea Tiberia no va semblar gaire satisfeta amb la notícia. Es passejà per la sala de comandament amb les mans entrellaçades a l’esquena, el rostre tens mentre processava la informació. —No és suficient —va dir finalment, amb un to de resignació—. Això es repetirà. Una vegada i una altra. Diògenes Primaris serà sotmesa a un setge brutal fins que l’Administratum es decideixi a actuar. Però sabem que això no passarà aviat. V...

  Les ombres de les runes del complex Volk-1s s’allargaven, com gegants adormits sota la llum esmorteïda dels focus de vigilància. Entre els corredors mig esfondrats i els cables trencats, el 104è Batalló Mont’ka es mantenia ocult, atrinxerat en un refugi improvisat dins d’una antiga sala de control destrossada. Les parets ennegrides per explosions passades feien de protecció natural contra les mirades indiscretes dels Astartes. El Shas’ui Elsy’eir s’aixecà amb solemnitat al centre del grup. Les marques de les últimes hores de combat encara eren visibles als seus gestos tensos, però la seva postura seguia sent ferma. Els seus soldats, esgotats però atents, el van mirar en silenci mentre ell prenia la paraula. — Encara no hem acabat. — La seva veu, calmada però ferma, es projectà per la sala. — No hem pogut completar l’objectiu. Els dispositius que hem recuperat segueixen interferits i no podem analitzar-ne el contingut. Es va fer un silenci. Els reclutes es removien incòmodes, ...

  L'entorn industrial del Sector Oblitius ressonava amb el brunzit de màquines mig mortes i canonades que degotaven gasos tòxics. Entre les ombres dels contenidors rovellats, els Carnissers de Pech es mantenien amagats, esperant. La seva missió era clara: recuperar dispositius tecnològics de valor incalculable. Els seus depredadors? Els Recios , un destacament de Tempestus Aquilons, llançats des de les alçades per capturar un dispositiu de rastreig Kroot. L'aire va tremolar amb el xiulet de les turbines de descens quan Jhonny Rico , Marco Rossi van aterrar darrere d'una pila de contenidors. — Moviment ràpid, posicions defensives! — va bramar Rico, ajustant la seva visera tàctica. Rossi, recolzant la seva pistola sobre un tub rovellat, va captar una ombra entre la ferralla. — Tinc contacte, contenidor sud-est! Des del seu amagatall, el Llargavista Kroot, Lonksairt Onk , va alinear la seva òptica amb el casquet de Rossi i va prémer el gallet. La bala xiulà... però va impa...