Kill Team Diògenes V

El vent arrossegava la sorra del desert de Phazanis, aixecant espirals polsoses entre les runes d'Antraxus. La batalla havia acabat, però l'aire encara estava carregat amb l'eco llunyà de crits i el rastre de la corrupció deixada pel comandament herètic El Plaer de Fulgrim . Entre els cossos escampats, tècnics de la Legió dels Comdemnats inspeccionaven una zona delimitada amb precaució extrema. Harley Inferno cavalcava el seu transport a través de les ruïnes, la seva armadura tacada de sang i cendra. Quan es va apropar al perímetre delimitat, va veure el sergent Ioannes Blazius avançant cap a ell, amb la seva postura rígida i la disciplina inesgotable que el caracteritzava. Abans que Blazius pogués parlar, Inferno el va deturar amb un gest. Els seus ulls ardents es fixaren en l'àrea restringida, i la seva veu sonà amb gravetat: —J a sé què és aquesta zona, sergent. És un vel entre la realitat i la disformitat. Una escletxa que separa la nostra dimensió de l'Immateri...

  Les parets de metall brut del laboratori de Sèptimus, el metge dels Sempre Alçats, resplendien amb una llum esmorteïda i malaltissa. Els tubs d'assaig plens de fluids viscosos bullien lleugerament sota la influència de processos químics desconeguts. Els prestatges estaven farcits de mostres de teixit i orgues conservats en líquids túrbids, etiquetats amb una cal·ligrafia irregular. La taula d'operacions, centre de la seva obra mestra, estava ocupada per un presoner lligat amb corretges de cuir, amordaçat per evitar que els seus crits destorbessin la concentració del metge. A un costat, instrumental quirúrgic i un seguit d'agulles i serres esperaven ser utilitzades. Però el més preuat de tot, les dosis d'una solució rara i escassa, resplendien amb el verd hipnòtic de la diogenita. Sèptimus s'hi apropà, observant aquelles ampolletes com si fossin la darrera esperança d'un home condemnat. — Maleïts siguin aquests dèspotes... — murmurà mentre adulterava una de le...

L’aire dins la cambra d’Obscurus vibrava amb una ressonància imperceptible, una dissonància constant com un xiscle esmorteït que només es podia percebre amb l’ànima. Les llums rosàcies i daurades del santuari titil·laven amb un ritme propi, pulsant al compàs d’una música inaudible. Al fons, el colossal Orgue de l’Agonia, fet de metall viu i carn corrupta, esperava les mans del seu mestre. Davant d’ell, Ulgruk "La Llengua de la Temptació" Kalros es mantenia dret, orgullós, amb un somriure que fregava la insolència. Havia vist la fúria en els ulls d’Obscurus moltes vegades abans, però mai així. No era una còlera violenta i impulsiva, sinó una tempesta continguda, acumulant-se dins de la seva armadura daurada com un tro que encara no esclatava. — He analitzat els registres,  Ulgruk "La Llengua de la Temptació" Kalros  —La veu d’Obscurus ressonà amb una profunditat sobrenatural, com si altres veus parlessin darrere seu.— Dues granades. DUES. I aquí estàs, respirant dava...

Les runes d’Antraxus s’estenien com un cadàver gegantí sota el cel tenyit de púrpura. Els edificis en ruïnes es retorçaven com esquelets carbonitzats, i l’aire estava carregat d’un murmuri inquietant, com si el vent xiuxiuegés noms oblidats. Aquí, al desert de Phazanis, la barrera entre la realitat i l’Immaterium era tan fina com un vel esquinçat. Els primers a arribar van ser els Genets Fantasma , que, analitzant el terreny, van prendre posicions estratègiques abans que els seus enemics poguessin reaccionar. Quan els Bastards de l'Emperador van trepitjar el camp de batalla, ja eren preses en una emboscada. — Zarathus Daemon , apunta! — va murmurar Ioannes Blazius pel comunicador. Des d’una ombra enrunada, el franctirador astartes va collar el gallet i, amb un únic tret precís, Zhargul va caure sense ni un crit. Una segona descàrrega va impactar a Thalior, el Desollador , fent-lo retorçar-se de dolor. — Contacte! Contacte! — va bramar Ulgruk , traient l’espasa tronadora i avanç...

  El silenci regnava a la cel·la medicalitzada del Palau de la Governadora Rhea Tiberia. Entre el brunzit suau de les màquines de monitoratge, Vektra Floria jeia immòbil en una llitera reforçada. La seva pell pàl·lida semblava translúcida sota la llum freda dels quiròfans. Electrodes i cables connectaven el seu cos fràgil a una infinitat de dispositius mèdics i sistemes de contenció tecnològica. Un implant extrany, un prototip alimentat amb diogenita, parpellejava feblement amb una llum intermitent. A l’altra banda de la sala, un grup de metges i tècnics revisaven informes hologràfics. -Els patrons de comportament segueixen estables. El cicle es repeteix cada sis hores amb una variabilitat mínima. Cap indici de millora cognitiva. - va dir el que semblava que dirigia l'equip Un altre tècnic, amb instrumental mèdic va respondre - El llenguatge continua sent incoherent. Alterna entre binari, llengües oblidades i frases sense connexió lògica. La coordinació motora és erràtica, com si...

  L'AMENAÇA DE L'INQUISIDOR L'Inquisidor Eymerich Soulripper estava assegut darrere d'una taula metàl·lica freda, amb les mans entrellaçades i els ulls brillants amb una intensitat gèlida. Davant seu, el Sergent Rico i la tiradora Dizzy Flores es mantenien drets, amb una rigidesa instintiva davant la figura d’autoritat. —  La vostra missió és clara.  — La veu d’Eymerich era monocorde, gairebé robòtica. —  Els necrons es dirigeixen cap a La Fractura Roja. Les nostres lectures satel·litals han detectat un dispositiu enterrat allà. D'origen xeno. Va fer una pausa, esperant una reacció. Rico i Dizzy intercanviaren una mirada, però no van dir res. —  Crec que està connectat amb l'Esfera d'Anoshen. No cal que us recordi el que això implica. Dizzy va arrufar les celles lleugerament. Rico va mantenir-se impassible, però va sentir un calfred recórrer-li l’espinada. Els rumors sobre l'Esfera d'Anoshen eren històries de terror que només es xiuxiuejaven en els r...