L’assetjament de Diògenes Primaris s’eternitza, i la guerra devora cada racó de la capital de la lluna Diògenes V. Les ombres s’allarguen entre les ruïnes, i el tro de la batalla ressona com un eco constant entre les torres de l’hivernacle urbà.
El control imperial es manté… de moment. El comando Aquila Cimmeria ha pres el palau de la Governadora, convertint-lo en un bastió inexpugnable, protegit per les indomables forces cadianes del 15è batalló de Thalax, els implacables Ultramarines del comandament Ad Astra i el letal Kill Team Arcadia —malgrat les tensions que van protagonitzar i que encara cremen sota la superfície. Al sud, els Segadors de la 0-Zona han clavat el seu estendard entre la devastació, contenint amb acer i fe els Tempestus Aquilons, les temibles Garres de l’Emperador assegurant el Port Espacial i la temible plataforma de defensa orbital.
Però la llum de l’Imperi no arriba a tot arreu.
El Caos s’arrossega entre les esquerdes de la ciutat. Els suburbis rusc han estat engolits pels Destripagors, una marea de carn deformada i odi sense límits. A l’oest, els Bastards de l’Emperador alcen fortaleses profanes, mentre que, sota els carrers, les clavegueres supuren corrupció: les forces de Nurgle s’hi mouen com una plaga viva, emergint allà on menys s’espera… i deixant només putrefacció al seu pas.
I encara hi ha més.
Les ombres alienígenes s’alcen entre el caos. Els kroot Carnissers de Pech i els Yaegir Hearkin dels Sons of Dwarfarchy xoquen amb ferocitat a les portes mateixes del palau, la seva guerra tan antiga com incomprensible, mentre també desafien les línies imperials. És una amenaça latent… una tempesta que encara no ha descarregat tota la seva fúria.
Però fins i tot això era només el preludi.
Ningú —ni generals, ni oracles, ni heretges— podria haver previst el que estava a punt de despertar.
Els bombardejos orbitals han esquerdat les entranyes del món, i amb elles… han trencat segells antics com el temps. Sota el Sector Industrialis, allà on la foscor és absoluta, un antic horror ha obert els ulls. Els Mantífex, enterrats durant mil·lennis, s’alcen de nou.
Famolencs.
Implacables.
I infinitament antics.
Els tirànids coneguts com els Reptaombres ja es mouen pel subsol, com una marea invisible de mort. Sense avís. Sense pietat. El seu primer objectiu és clar: la Torre de Defensa, a la casella 16… on els Bastards de l’Emperador encara creuen que són caçadors.
Aviat descobriran la veritat.
En aquesta guerra… només hi ha preses.
