LES INTRIGUES IMPERIALS

 

El búnquer de comandament tremolava lleument amb cada detonació llunyana. Les parets de ferro ceramita vibraven com si la ciutat sencera respirés amb dificultat.

Rhea Tiberia romania asseguda davant la taula de projecció. No portava el seu uniforme reglamentari, No el necessitava. El seu rostre sever, il·luminat per desenes d’holopantalles, era prou intimidant.

Mapes tàctics. Informes de baixes. Runas d’alerta.

I, presidint-ho tot, la imatge daurada de l’Emperador.

—Activeu la reunió —ordenà amb veu tallant.

Dos símbols es materialitzaren a l’aire.

Primer, Eymerich Soulripper, embolcallat en ombres, el rostre mig ocult sota la caputxa inquisitorial.

Després, params inestables…

—Klaus Von Stauffenberg —anuncià el sistema.

El comandant aparegué rígid, amb l’uniforme impecable… i els ulls confosos.

Les salutacions foren breus. Fredes. Obligades.

Rhea no perdé temps.

—Comencem.

La projecció canvià.

—Els Ultramarines estaven acabant de posicionar-se al Districte Epsilon per frenar els saquejos dels mutants coneguts com els Destripadors —digué—. L’operació era neta. Controlada.

Feu una pausa. El silenci pesà.

—Fins que marines de plaga van emergir del clavegueram.

Stauffenberg empassà saliva.

—Els Astartes lleials han hagut de replegar-se —continuà Rhea—. Tot i la importància dels habitabtss del Districte Epsilon, els desplegaré per acabar primer amb els mutants abans d’afrontar els traïdors. No podem deixar que controlin més territori. 

Alçà la mirada.

—Si els Destripadors controlen tots els districtes rusc… la massacre serà total.

Els seus ulls es desplaçaren lentament fins a Soulripper.

—Ara bé… —la seva veu s’enduria—. Els Segadors de la 0-Zona haguessin defensat els districtes si no s'haguessin vist obligats a rebutjar un nou atac de les Garres de l’Emperador. Tot i això, encara mantenen la torre de control.

Un silenci dens regnà a la reunió.

—Inquisidor —digué finalment—. Expliqui’m això.

Soulripper somrigué lleument. Massa lleument.

—Governadora… desconec què pot haver succeït. —La seva veu era suau, gairebé ofesa—. Vaig enviar ordres explícites d’aturar qualsevol ofensiva.

Fingí pensar-ho.

—Potser… el fet que els Kroot controlin l’estació de comunicacions ha impedit que el missatge arribés.

Rhea el mirà.

No era una mirada d’ira.

Era pitjor: una mirada d’intel·ligència absoluta.

—Podria ser —respongué amb fredor—. Curiosament, jo tampoc he rebut resposta a les meves ordres d’alto el foc.

S’inclinà endavant.

—Temo que els Segadors creguin que els Aquilons són Guàrdia Traïdora i intentin recuperar el Port Espacial per la força.

Un segon de silenci.

—Ara —continuà—. Vull un informe dels Vigies de la Mort.

Soulripper assentí.

—El Kill Team Arcàdia ha abandonat la seva base avançada a la Torre de Defensa Oest. Actualment controlen una de les portes de la muralla.

Rhea no reaccionà de seguida.

Sabia perfectament que aquella torre s’havia perdut.

Sabia que havia estat cedida als Bastards de l’Emperador.

—Una llàstima —respongué finalment, amb veu neutra.

Llavors afegí:

—Notícies del comando Aquila Cimmeria?

—Han arribat al Palau Residencial just a temps —afegí ella mateixa—. Han rebutjat un atac dels Heartkin Yaegirs.

Féu una breu inclinació de cap.

—Han fet bona feina. Tot i això… no entenc per què els ha enviat al Palau.

Mirà directament a Soulripper.

—No es preocupi per la meva seguretat, Excel·lència.

L’inquisidor es remové.

—Jo… eh… —balbucejà lleument— Només soc un lleial subdit de l'autoritat imperial.

Per dins, però, el seu pensament era un altre.

Soulripper no sabia res d'aquell comando, no tenia comunicació directa amb Aquila Cimmeria. No responien. 

Lucius Ferb… la teva cara arrogant encara em persegueix.

—Això és intolerable —pensà.

I ho decidí.

Arcàdia. Soldats lleials. Ells posaran ordre.

La veu de Rhea trencà el fil.

—Comandant Von Stauffenberg.

Ell s’estremí.

—Ha pogut alliberar el Palau Administratiu del control Votann?

Stauffenberg s’aclarí la gola.

—Les meves tropes… el 15è Batalló de Xoc de Thalax… no ho han aconseguit encara.

La mirada de Rhea s’endurí.

—Encara?

—Però tinc un pla! —s’afanyà a dir—. A llarg termini serà més eficient. Desplegaré el batalló per assegurar la central Xenoenergètica. Sense energia, els enemics perdran força.

—I els districtes rusc? —replicà ella immediatament, sabent perfectament que l'Estació no estava en mans de cap enemic—. Qui els protegirà?

—Ah… sí, és clar. —respongué ràpid—. Un equip de franctiradors ràtids ja hi està desplegat. Un cop controlem l’energia, serà la nostra prioritat número u.

Rhea tancà els ulls un instant.

Quan els obrí, la seva veu era gèlida.

—L’estat del setge no és satisfactori.

El mapa 3D mostrava punts vermells envoltant el Palau.

—Els meus jardins estan plens de Kroot.

—Els Yaegirs es mouen per les immediacions.

—La cadena de comandament està en risc.

S’alçà lentament.

—És inacceptable.

Mirà els dos hologrames.

—Facin el que han de fer. Però vull començar a comptar victòries imperials.

Sense acomiadar-se, tallà la comunicació.

El silenci tornà al búnquer.

Rhea es disposava a aixecar-se quan una nova icona s’encengué.

TRUCADA ENTRANT

Harley Inferno – Capità dels Genets Fantasma

Els seus ulls s’estrenyeren.

—Els condemnats… —murmurà.

Els marines espectrals que rondaven Diògenes V.

Els que no obeïen ningú.

Els que havien pres el control dels sistemes capaços de contenir el C’tan Anoshen.

Rhea Tiberia allargà la mà cap a la projecció.

—Que dimonis voldrà ara…?

La pantalla s’il·luminà.