La càpsula de desembarc cremava a través de l’atmosfera de Diògenes Primaris com un cometa negre. A dins, els membres del Kill Team Arcadia romanien immòbils, subjectes als arnesos mentre l’impacte imminent feia vibrar l’interior metàl·lic. L’aire era dens, carregat de l’olor d’oli sagrat, encens i fúria continguda.
El sargent Harlock, líder de l’equip, mantenia la mirada fixa al panell lluminós on parpellejava la topografia del sector de descens. L’urbs apareixia marcada per explosions, punts de calor enemics i transmissions solapades. El setge era total.
La càpsula col·lidí amb un estrèpit que ressonà com un tro. Hidràulics xiulants, fum blanc expulsat pels segells de pressió… i la porta esclatà cap enfora.
Els Vigies de la Mort emergiren com espectres negres, avançant en formació, bolter en mà, assegurant els flancs amb moviments precisos i fredament calculats. No hi havia crits, ni ordres inconnexes: només la perfecta coordinació dels millors caçadors de xenos de la humanitat.
Quan el perímetre quedà net, Barbosa, l’irruptor del Kill Team, s’acostà a Harlock amb passes fermes.
—Senyor… sol·licito permís per parlar amb llibertat —la seva veu metàl·lica ressonà dins el casc.
Harlock inclinà lleugerament el cap.
—Concedit.
Barbosa deixà anar l’aire com si ho hagués contingut massa estona.
—Amb tot el respecte, no sé què estem fent aquí. —Mirà els edificis esmicolats, les columnes de fum ascendint al cel gris—. Ja hi ha un Kill Team de Vigies de la Mort operant a la ciutat. No té sentit desplegar-ne dos. Alguna cosa no quadra.
Harlock no respongué immediatament. Finalment, abaixà lleument el cap, cosa estranya en ell.
Barbosa es tensà.
—A un inquisidor li pots discutir moltes coses… però requisar Deathwatch sense explicacions? Això… això fa pudor, senyor.
Harlock assentí, sense gens d’orgull en el gest.
—Ho sé. I encara hi ha més. —Baixà el volum del canal privat, com si temés fins i tot els murs—. He rebut instruccions explícites de no informar l’Administratum, ni les forces imperials locals. La nostra presència ha de ser… invisible.
Barbosa va emetre un bram greu de desaprovació.
—Això no és pròpiament… imperial.
—No. No ho és. —Harlock acceptà sense dubtes—. Però fem el que sempre hem fet. Seguirem el nostre deure. Pudent o no, hi som per caçar xenos, heretges i abominacions. I en aquesta lluna n’hi ha més que prou.
Barbosa féu una reverència marcial.
—Per descomptat, senyor. Ordeneu, i avançarem.
Harlock alçà el bolter, activant la runa d’execució.
—Arcadia, formació de caça. Objectiu: Porta Fundatoris. Que l’enemic senti la nostra ombra abans del nostre tret.