La cambra de comandament del Cercle Primaris vibrava amb el zumbet constant dels projectors hològrafics. El mapa tridimensional de Diògenes Primaris, tot ell símbols lluminosos i runes tàctiques, projectava l’ombra de la guerra damunt de tots els presents. Rhea Tiberia, governadora del món, s’erigí al centre com una estàtua de ferro implacable.
—Iniciem l’informe d’operacions.
Les primeres imatges mostraren la silueta monumental de la Basílica Imperius Dominatus. Columnes i vitralls estaven ennegrits per explosions recents, però l’ensenya imperial tornava a brillar-hi amb orgull.
—Els Vigies de la Mort han assegurat la Basílica.
La governadora inclinà el cap amb respecte.
L’inquisidor Eymerich Soulripper es limità a respondre amb un murmuri greu:
—Només han complert el seu deure.
La seva satisfacció era freda, continguda; la d’un home acostumat al triomf, però sempre recelós de la lleialtat dels seus propis agents.
Rhea passà al següent punt, i el mapa mostrà el Complex Volk-1s, una massa metàl·lica ciclòpia, plena de cambres oblidades i secrets prohibits.
—Els traïdors Bastards de l'Emperador han atacat els Vèspids T’au dins del complex.
Un múscul de la galta de Rhea va tensar-se.
—Volk-1s conté massa incògnites. Hauria preferit evitar qualsevol interferència… encara que fos xeno.
L’amargor de la frase evidenciava el perill que suposaven aquelles estructures ancestrals.
L’holograma saltà brusquament, ara mostrant els districtes rusc, zones atapeïdes on llums vermelles parpellejaven com ferides obertes.
—Mutants. Els que s’anomenen els Destripagors.
Figures bestials es movien en massa pels corredors i passadissos del subnivell.
—S’estenen cap a la resta de districtes. Els ràtids, els Segadors de la 0-Zona i fins els Aquilons han intentat frenar-los…sense èxit.
La governadora deixà anar un sospir tens.
—Si cauen totes les zones del rusc, el que vindrà serà una massacre d’escala inimaginable.
Una nova projecció mostrà el desplegament del 15è Batalló de Xoc de Thalax, immòbil, protegint línies secundàries.
—Encara no han entrat en combat —informà Rhea amb gelor.
Els seus ulls es clavaren en Von Stauffenberg.
—Com és que l’Astra Militarum està defugint l’enfrontament?
El comandant va empassar saliva.
—Ass-senyorant… consolidem posicions clau. És… una tàctica de preservació operativa.
Rhea no digué res, però la seva mirada era punyent com un punyal.
El mapa mostrà ara el Palau Administratiu, i runes blaves d’Astartes aparegueren tatxades per símbols hostils.
—Els Ultramarines Ad Astra han intentat assegurar el Palau. Han estat rebutjats pels Yaegir Heartkin.
La frase caigué com un cop de martell.
—Aquest revés compromet la nostra línia de comandament imperial.
Als jardins del palau, explosions i foc verdós il·luminaven el següent holograma.
—Les forces de Nurgle han envestit els Carnissers de Pech.
Les formes enormes dels marines de plaga retrocedien, gràcies a la ferocitat calculada dels veterans kroot.
—Han resistit, però el següent moviment dels traïdors és imprevisible… i això els fa més perillosos que mai.
Finalment, el projecte destacà el Port Espacial, ara sota possessió d’una icona daurada que no hauria d’haver estat allà.
—Les Garres de l'Emperador han atacat els Segadors de la 0-Zona. Els han pres el control del port.
Rhea esclatà:
—Quina HERETGIA intolerable és aquesta!?
Soulripper deixà escapar un somriure tan prim com una navalla.
—Les Garres estan sota les meves ordres, governadora. De ben segur ha estat un… malentès operatiu. o error táactic, segurament per cullpa dels comandaments dels Segadors de la 0-Zona. És normal que tropes de descens aeri com els Aquilons estiguin instalats al Port espacial....
El to burleta, gairebé divertit, encengué encara més la fúria continguda de Rhea. Soulripper havia donat les ordres, vol controlar la zona sud de la ciutat.
La reunió s’acabà mentre el mapa hologràfic mostrava fronts oberts, flames, i l’ombra d’un món al caire del col·lapse.
Allà, sobre l’holograma tremolós de Diògenes Primaris, els tres líders imperials comprengueren que el futur immediat seria decidit no per la seva estratègia… sinó per la rapidesa amb què poguessin contenir la tempesta que creixia a cada sector de la ciutat.