Entre les parets esquerdades d’un antic laboratori mèdic, allà on abans ressonaven els cants freds dels auscultadors i l’olor asèptica de l’alcohol, ara hi regna una humitat pútrida. Les taules d’operació estan cobertes de floridura verda, els bisturís són reliquiaris rovellats i els tubs que un dia conduïren sèrum ara exhalen líquids espessos, carnosos, que degoten com si fossin la saba d’un arbre mort. Aquí és on el Herald of Decay va veure la llum del destí, i aquí és on ell i els seus germans de la pesta han crescut, nodrits per la generositat infinita del Pare Nurgle.
Quan la crida ressonà a través de l’Immaterium, fou com un gemec de mil plagues que l’estirava cap al front de guerra. La paraula era clara: Diògenes Primaris. Una promesa el reclamava, un nou element capaç d’engendrar benediccions encara desconegudes. No podia negar-se. Amb una alegria solemne, el comando conegut com The Green Spew va obrir pas entre boires tòxiques, vestint-les com a mantells de triomf. Cada pas dins el vel de diogenita era un cant d’alabança, cada tossina inspirada una ofrena.
Ara, el Herald seu al cor de la seva nova fortalesa: l’únic hospital que resta en peu a Diògenes Primaris. El que abans fou refugi de convalescents ara és temple de dolors nous. Els passadissos ressonen amb la tos humida dels primers infectats, i a les sales d’operació s’hi incuben febres encara innominades. El Herald observa com els cultius es desenvolupen, i somriu darrere la seva màscara corcada: han trobat malalties que ni tan sols els apotecaris imperials podrien haver somiat.
Sap, tanmateix, que no serà fàcil. Altres faccions del Caos, geloses i sospitoses, no toleraran la seva presència. Els defensors humans s’aixecaran amb armes i pregàries, i fins i tot els invasors xenos buscaran purgar la seva podridura. Però ell no té por. No n’ha tingut mai. El risc és, al capdavall, un altre regal del Pare. Les recompenses que pot arrencar d’aquest món enverinat són tan vastes que compensen qualsevol ferida, qualsevol traïció.
I en el seu cor decadent, el Herald ja pot veure el futur. Veu les muralles de Diògenes Primaris assetjades, els supervivents esfereïts fugint cap al seu hospital, els ferits arrossegant-se amb esperança d’una cura. I sap que els rebrà. Nurgle els rebrà. Amb la seva eterna bondat, els acollirà en braços de pus i febre, els transformarà en hostes joiosos de la plenitud de la decadència.
El Herald of Decay s’alça, la seva veu un xiuxiueig de corc i de tisi:
—Ben aviat, tot Diògenes Primaris serà un jardí… i nosaltres en serem els jardiners.