EL CONSELL DE L'ASEDI

 

La sala de comandament del Palau de Govern estava il·luminada per la llum blava dels pictors tàctics i els holomap de Diògenes Primaris. Els murs vibraven lleument sota els trons llunyans dels bombardejos. L’aire feia olor d’oli cremat i d’incens purificador.

Rhea Tiberia s’alçà davant el mapa projectat i amb un moviment elegant del bastó de comandament va fer aparèixer el front nord de la ciutat. La seva veu, ferma i autoritària, trencà el silenci:

—El setge ha començat. Els enemics, però, han estat prou murris per evitar les nostres línies del sud. Han aparegut pel nord, infiltrant-se com rates pels sectors més castigats. —Els seus ulls freds es van alçar cap als seus interlocutors—. Les nostres forces del sud han assegurat la torre de control i la plataforma orbital. Els accessos a l’espai port estan tancats.

Von Stauffenberg assentí amb un gest breu, els guants de cuir grinyolant sobre la taula metàl·lica.

—Els meus Karskin han assegurat els accessos a les casernes, —afegí amb to orgullós—. Hem prioritzat establir una zona segura abans de desplegar-nos en combat obert.

Rhea el mirà amb una cella arquejada.

—Una decisió... prudent, comandant. —Les seves paraules anaven carregades d’un escepticisme gèlid—. Suposo que la prudència no és sinònim de por. Els vostres homes són valents, si més no.

Von Stauffenberg es remogué al seu seient, incòmode.

—La disciplina no és por, Excel·lència. És la base de la victòria.

Rhea no respongué; només va tornar a mirar el mapa. Després, amb una veu més suau, canvià de tema.

—Inquisidor Soulripper, les vostres tropes de l’Ordo Xenos han neutralitzat un portal caòtic. Els informes indiquen que van anihilar un comando de Legionaris... Felicitats.

Eymerich Soulripper, dempeus i amb la capa negra tacada de pols i sang seca, va fer una reverència mínima.

—Les felicitacions són per ells, Governadora. Els Vigies de la Mort van complir les meves ordres amb eficàcia... —fou breument interromput per la pròpia veu, que vacil·là un instant—. Encara que... amb certa llibertat interpretativa.

Rhea el mirà uns segons, intrigada per aquella ombra d’incomoditat que no s’esperava en un Inquisidor imperial.

—Sigui com sigui, la seva eficàcia ens ha estalviat un malson. Que l’Emperador beneeixi la seva obstinació.

Soulripper no respongué. Darrere els seus ulls foscos, pensava que els Vigies l’havien desobeït obertament. Controlar-los seria més difícil del que havia previst.

Rhea continuà, passant pàgines a l’informe hologràfic:

—Hem rebut reforços. Un comando d’Ultramarines, els Ad Astra, ha aterrat a la Porta de Sínopé. Es dirigeixen al Cercle Primaris per reforçar les defenses centrals. A més, he sol·licitat el desplegament d’una unitat d’Aquilons. Han assegurat el Sector Monitorum i han fet fugir els Sempre Sagnants que s’estaven reunint allà. Ens seran útils. S’han reportat mutants sortint pels districtes de població... —la seva veu baixà de to—. Els necessitarem.

L’ambient es va omplir d’un murmuri electrònic. Von Stauffenberg aixecà el cap.

—Parlant de reforços... què hi ha del contingent de Ràtids?

Rhea clavà els ulls en ell.

—Els Ràtids?

Stauffenberg sospirà i s’acaricià la cicatriu que li creuava la galta.

—Sí, bé... sé que existeix un destacament sota el meu comandament teòric. Però... ignoro la seva ubicació exacta. Els podria tenir desplegats a qualsevol part de la lluna. Al cap i a la fi, Excel·lència... són carn de canó.

Rhea va retenir un gest de fàstic, però no digué res. L’Inquisidor Soulripper, en canvi, el mirà amb freda desaprovació.

Finalment, Rhea féu un gest i projectà el mapa tridimensional complet de Diògenes Primaris. Les línies de front, els punts de calor i les marques tàctiques formaven una imatge apocalíptica.

—Al nord, tenim un conglomerat d’amenaces. —Assenyalà amb el bastó—. Tropes del Caos en moviment. Un contingent de Vèspids s’ha atrinxerat al Sector Industrialis, mentre uns Kroot han assaltat la torre de comunicacions. També hem detectat Yaegir Hearthkyn i Marines de Plaga movent-se en aquella zona.

Von Stauffenberg xiulà per sota el nas.

—Una festa de monstres.

—I massa a prop del Palau, —respongué Rhea amb duresa—. S’han reportat combats entre els Yaegir i els Carnissers de Pech. Sigui qui sigui el vencedor, cap d’ells pot mantenir-se en aquella àrea. Donaré l’ordre perquè les tropes imperials avancin i netegin el sector.

La Governadora deixà el bastó reposant sobre la taula. Durant un instant, el silenci només fou interromput pel brunzit dels pictors.

—Diògenes Primaris no caurà, —digué finalment Rhea, amb un to que no admetia rèplica—. No mentre jo la governi. Que els nostres enemics aprenguin que aquesta ciutat és un bastió de l’Imperi.

Von Stauffenberg i Soulripper van assentir, cadascun amb els seus propis pensaments.

La reunió es dissolgué davant l’holomap, on Diògenes Primaris brillava com una joia en flames. Allà, sota el fum i la guerra, milers d’ànimes esperaven el seu destí.