CADIA MAI MÉS

 

El sargent Malleus, va seure amb el fusell de plasma recolzat sobre el genoll, dins del blindat que bramava pels carrers esfondrats de Diògenes Primaris. Les explosions feien tremolar el terra, i la foscor només s’il·luminava amb les descàrregues antiaèries i els focs dels edificis enrunats.

Havia sortit feia pocs minuts d’entrevistar-se amb el Comandant Klaus Von Stauffenberg. Les seves paraules encara ressonaven dins seu.

Malleus, pensatiu, amb el rostre marcat per les cicatrius de Cadia:

—Assegurar el Palau de la Governadora… i després només respondre davant ell. La bóveda del Palau, com a prioritat. I l’advertència de no confiar en la resta de tropes imperials…

El sargent va apretar la mandíbula. La veu de Stauffenberg li havia sonat clara, però entre línies, massa ombres.

Malleus, murmurant per si mateix, amb un deix amarg:

—Aquestes subtileses són verí. Recorden que als dies previs als temps foscos de l’Heregia d’Horus… i com tot va desembocar en la caiguda de Cadia. Quan els superiors jugaven a les intrigues, era la tropa qui moria.

Un jove Ksarkin, assegut davant seu, el va mirar amb ulls oberts, buscant orientació. Malleus va contenir les paraules que li cremaven la gola. No podia dubtar d’un superior, no aquí, no ara. L’Imperi no era un lloc per als que qüestionaven.

Malleus, amb veu ferma, imposant-se al bram del motor:

—Complirem les ordres. Assegurarem el Palau i salvarem tants civils com puguem. No permetré que es repeteixi el desastre de Cadia. No mentre jo respiri.

Els soldats del 15è Batalló de xoc de Thalax van assentir amb silenciosa determinació. La seva mirada brillava rere els visors verdosos, reflectint el foc dels bombardejos. El blindat va girar per un carrer on les runes cobrien el pas, i allà, entre les ombres, s’albirava la silueta del Palau de la Governadora, encara en peu, encara esperant el pes de la guerra.