El silenci tornava a regnar dins el complex necró. Un silenci pesat, carregat de tensió i de cendra recent. Les parets metàl·liques encara desprenien la ressonància de trets i crits que s’hi havien escoltat feia només minuts. Harley Inferno, el capità dels Genets Fantasma, inspeccionava les estructures antigues amb els ulls glaçats sota l’ull mecànic que li substituïa l’original. Caminava lentament, amb les botes sobre la pols tecnològica i ancestral que cobria el terra, observant els terminals d’accés als controls de comandament de la presó del C’tan Anoshen.
Davant seu, el Sergent Ioannes Blazius esperava en posició ferma, amb el seu casc sota el braç i la mirada severa.
— "Informi’m, Sergent." —demanà Inferno, amb un to fred com una fulla de monomolècula.
— "Els Recios van fer una ofensiva organitzada i decidida. Van aconseguir prendre temporalment una de les sales d’accés lateral, però la seva maniobra va ser continguda. El C’tan no va estar compromès ni un sol instant."
Inferno es girà lentament per clavar-li la mirada:
— "Ni una mil·lèsima de segon?"
Blazius va trigar un segon a respondre. No per dubte, sinó per pesar.
— "No, Intercessor. No hi ha hagut cap desviació als valors de contenció. Tots els registres ho corroboren."
Un lleu sospir va escapar pels filtres d’aire de Harley Inferno.
— "Però han estat a punt. I no han estat hereges. Ni dimonis. Ni T’au. Han estat... humans. Uns quants homes, amb fusells i coratge. Et dic, Blazius, que ens enfrontem a una tempesta molt més gran del que preveiem."
El sergent va callar. Coneixia aquella mirada. Era la mateixa amb què Harley havia anunciat, setmanes enrere, que Diògenes V esdevindria el centre d’un malson galàctic. Inferno es tornà a moure, observant un terminal esquerdat.
— "No vindran només ells. Vindran d'altres. De l’Imperi. D’altres capítols. Faccions de l’Adeptus Mechanicus, de l’Eclesiarcat. Vindran a prendre la diogenita. I vindran pel C’tan. Amb ordres. Amb inquisidors. Amb doctrines. I no sabrem mai si vénen com aliats... o com futurs carcellers."
Blazius assentí amb gravetat.
— "Els Genets Fantasma resistirem, com sempre."
— "Sí," digué Inferno, "però hem de ser conscients que la guerra ja no serà només contra traïdors o monstres. Ara també serà contra aquells que parlen en nom de l’Imperi però que no entenen el que custodiem."
El silenci tornà, només trencat pel brunzit d’un generador latent. Harley es girà cap al sergent una última vegada.
— "La clau per sostenir això és Diògenes Primaris. La diogenita. Hem de fer que el sergent Pherb la prengui. No pot fallar."
— "Tan de bo l’Emperador el guiï." —respongué Blazius, amb veu greu.
Inferno no va contestar. En el seu interior, sabia que ja feia temps que caminaven per sendes on ni l’Emperador ni els Déus gosaven entrar. I el C’tan... observava. Esperant.