Les runes devastades del sector nord de Diògenes V es desfermaven sota un cel esquinçat per llamps de disformitat i cobert per un núvol de pols ionitzada. Entre els pilars esquerdats i les cúpules de plom corroïdes, només quedaven ecos de civilitzacions oblidades… i la promesa de mort.
Allà, en aquell terreny sense redempció, s’enfrontaven dues llegendes: els Recios, paracaigudistes Tempestus, disciplinats, letals, forjats en mil combats; i els Sempre Alçats, guerrers ungits per la fúria de Khorne, que veuen en la destrucció el seu únic camí i en la sang l'únic llenguatge diví.
Els Recios foren els primers a atacar. Descendien com àngels de mort, els seus paracaigudes gravítics silenciant el vent… però els Sempre Alçats els esperaven.
Hal, soldat de la línia frontal, detectà moviment entre les ombres. Amb reflexos afinats pel combat, obrí foc i abaté Kraven “Ombra Maleïda”, que avançava sigil·losament pels esborrancs. El desplomador va caure sense emetre ni un crit.
Tot just tocà terra, Sugar Watkins “Ulls Precís” aixecà l’arma, però Thalon “Plaga Fosca”, l’ull de la mort eterna, l’estava esperant. Un únic tret, net i silenciós, el va travessar. Watkins va caure amb la mirada perduda entre els núvols negres.
Mentrestant, Jarek “Tempesta Infernal”, artiller de plasma, s’enfilava a una posició elevada. Guiat per les coordenades de Harlock “Eco de la Desolació”, disparà una orbe incandescent contra Dizzy Flores, reduint-la en un esclat de llum i cendra.
En aquell mateix moment, Lord Khai “Flagel Etern”, Senyor de la Fúria, emergí com una tempesta de carnisseria. Llençà una primera granada sobre Hal, que només resultà ferit. Però la segona, perforant i demoníaca, el convertí en pols. Embogit per la sang, Lord Khai es llançà sobre Johnny Rico, el comandant dels Recios. Dos cops d’urpa demoníaca bastaren per reduir-lo, com una bèstia que arrenca la carn del seu trofeu.
L’impacte psicològic fou immediat. Les files dels Recios començaren a vacil·lar. Charles Zim “L’impetuós”, intentant protegir la rereguarda, aconseguí abatre Zarathos “Màscara de la Mort”, però la fúria dels Sempre Alçats no s’aturava.
El camp bullia. Eri, amb valentia, es llençà cap a la tecno-terminal més propera per recuperar les dades, protegit pel servo-centinella. Però Thalon, emparat per una granada de fum, destruí la terminal central, frustrant els plans dels Tempestus. L’objectiu real romania protegit darrere les línies dels Sempre Alçats.
Els Recios, cada cop més desesperats, es replegaven cap a aquell punt… i un rere l’altre, caigueren en la trampa.
Skarnak “Herald de la Perdició” llençà la seva bomba diabòlica amb precisió sobrenatural: Marco Rossi i un soldat novell van ser esborrats de l’existència en una sola explosió. La trinxera es convertí en un altar de cendres i vísceres.
A la rereguarda, Bram, l’ogret monstruós, es llançà sobre Eri, esberlant-li el tors com una joguina fràgil. Però Ace Levy, expert en demolicions, li oferí un infern equivalent amb una bomba de fusió directa al crani.
Amb els líders dels Recios morts i les seves files desintegrant-se, Threx “Batec Impur”, el metge excèntric dels Sempre Alçats, s’infiltrà per captura el servidor amb tota l informaccio. El seu riure distorsionat ressonava entre les runes com una campana esquerdada anunciant la condemna.
En un últim intent desesperat, Ace Levy intentà flanquejar els Sempre Alçats, cobert pel servo-centinella. Però Jarek i Xalthor “Llampec Profà” van respondre amb foc purificador. El centinella esclatà en ferralla, i l'especialista en explosius fou reduït a sang i fum.
Els Sempre Alçats rugiren.
Khorne havia rebut la seva ofrena.
Els cranis havien estat recollits.
I el sector, convertit en un escorxador sagrat, ja només parlava en llengua de sang.