El claustre de les casernes subterrànies dels Tempestus Aquilons ressonava amb passes marcials i ordres breus. La remor dels entrenaments s’interrompé sobtadament quan la gran porta d’acer sagrat s’esbotzà amb una explosió d’autoritat i ira.
L’Inquisidor Eymerich Soulripper irrompé dins, seguit d’un estol de servitors metàl·lics, penitents amb cadenes, i els seus operatius inquisitorials amb túniques vermelles i mirades gelades.
— "Arresteu-los tots!" —bramà l’inquisidor—. "Cada miserable cobard que no ha mort lluitant contra la heretgia és sospitosa! Cada arma no disparada, una traïció! Esteu tacats de fracàs, de por... i potser de corrupció."
Els Tempestus es quedaren rígids, mirant com els primers operatius ja retenien dos soldats i un pistoler. Eymerich continuava avançant amb pas colèric, assenyalant, condemnant, escopint paraules:
— "Sou inútils! Ineptes! Perduts! No sou soldats, sou una broma que l’Imperi ja no pot tolerar!"
I aleshores... la trobà.
Dizzy Flores, la francotiradora reconeguda entre els Aquilons, no abaixà la mirada. Ni un pas enrere. El seu fusell de plasma descansava contra la seva espatlla, carregat, segur, a punt.
— "Endavant," digué amb veu ferma. "Ordeni que em detinguin. A veure qui té els ous."
Silenci.
Els servitors es movien lentament cap a ella, braços mecànics llestos per interposar-se. L’aire vibrava d’electricitat continguda mentre el plasma es sobrerecalentava. Un pas. Un altre. Flores premé els dits contra el canó de l’arma. El dit a la guarda. Tot a punt per acabar molt malament.
L’Inquisidor tremolava. No de por. De ràbia. La vena del coll palpitava.
— "Gossa insubmisa... jo et..."
— "Prou."
La veu de Johnny Rico trencà la tensió com una destral divina. Va entrar al recinte, enfangat, brut de guerra, però dret com una columna imperial.
Eymerich el mirà. Assenyalà immediatament:
— "Vosaltres! Deteniu aquest home! Que pateixi abans de ser interrogat!"
Però Rico no es va immutar.
— "Endavant. Detingui’m. Però tinc el que vostè busca."
L’inquisidor dubtà.
— "Parla. Ara."
— "Els Genets Fantasma han estat detectats a la Necròpolis de Ash-Al. Tenim la seva ubicació exacta. Només nosaltres podem arribar-hi a temps."
Un silenci nou. Gelat. Reflexiu.
Els ulls de l’inquisidor brillaren d’ambició. El seu rostre canvià en un segon, com una màscara que cau.
— "Cancel·leu totes les ordres. Ara mateix."
Els servitors s’aturaren. Flores baixà l’arma molt lentament. Els operatius inquisitorials, desconcertats, feren mitja volta.
Eymerich no digué res més fins que arribà a la sortida. Aleshores, amb la seva veu més teatral, girà el cap i exclamà:
Les portes es tancaren rere seu amb un estrèpit de ferro sagrat.
Dizzy féu una petita rialla, mirant Rico.
— "Ens acaba de perdonar la vida... per condemnar-nos a la següent batalla."
Rico assentí.
— "Com sempre, Flores. Com sempre."