—Aquí Kesse. Posicions definides. Flanc dret cobert. Otger, tens visió clara? —va xiuxiuejar el sergent Hug Kesse pel comunicador.
—Tinc l’artiller de plasma a la mira. Sembla... mutat. Deformacions visibles. Massa boca per un sol cap. —respongué Otger, el franctirador, des d’una passarel·la esqueixada.
—Perfecte. Ailo, a punt per la càrrega?
—Sempre, sergent. Si caic, que sigui amb la fulla al coll de l’enemic. —va dir Ailo, el intercessor d’assalt, amb un somriure salvatge.
Mentrestant, a l’ombra d’un altar tecnodaemònic, Ulgruk el Flagel de Slaanesh aixecava els braços. Darrere seu, el Condensador d’Inmaterium vibrava amb una energia que feia tremolar les estructures necrones.
—"O bellesa insondable! Escolta'ns! Que aquest crit de sang trenqui el vel!" —bramava Ulgruk, mentre Vorandis, l'acòlit rajava la gola d’un capturat imperial sobre un cercle de runes corruptes.
Obac, el granader de l'Escuadra Kesse, va fer un senyal. Un "clac" sec, i dues granades perforants van volar entre els blocs de pedra negra, esclatant amb una onada sorda de foc i esgarrapades metàl·liques.
—Contacte! Contacte! Enemic avançant pel flanc dret! —va cridar Alix, tirador, mentre disparava una ràfega contra un bastard cobert de punxes i miralls.
El caos es va desfermar.
Ailo va carregar directament contra Zhargul, l’artiller del plasma. El cop de la seva espasa tronadora li va arrencar mitja cuirassa i una ala carnosa que li creixia de l’esquena. Però un últim tret de plasma li cremà mig tòrax abans de col·lapsar.
—Ailo ha caigut! —va cridar Otger pel canal, amb ràbia continguda.
Hug Kesse va corregir la seva posició, esquivant una pluja de munició corrupta. Al seu costat, Pilossus ruixava amb foc automàtic a un bastard que s’esvaí en un xiscle d’extasi dolorós. Però l’alegria fou breu: Ulgruk va caure sobre ells amb una elegància aterradora.
—"Escolteu la Simfonia!" —va rugir, brandant una flagel d'energia en forma de llengua de serp.
Amb un cop sec, Pilossus va caure. Hug el va afrontar cara a cara, resistint un, dos, tres embats. Finalment, la fulla impura li travessà el tòrax, i Hug va caure de genolls.
—No... deixarem que l’Imperi... caigui... aquí. —va grunyir Hug.
Un crit de ràbia ressonà pel comunicador.
—Per Hug! —va exclamar Obac, llençant la darrera granada. L’explosió va desintegrar la meitat del portal.
Otger, des de la distància, va prémer el gallet. La bala d’alta precisió va travessar l’ull de Zhargul, rematant el mutant ja malferit. Alix va rematar un bastard que fugia entre ruïnes, mentre Obac acabava amb un altre amb una ganivetada salvatge.
Al final, entre la boira i els crits que es desfeien, només quedava silenci. El Condensador fumejava. El ritual havia estat interromput.
Otger va baixar de la seva posició, coixejant, mentre Alix recollia el cos del sergent Hug. Obac va apagar el comunicador amb un cop sec.
—Hem guanyat... però a quin preu.
La Fossa del Crepuscle esdevingué tomba i altar a la vegada. Sota la llum morta dels cristalls, l’Imperi havia resistit... per ara.