UN DESCOBRIMENT FUNEST

 

Els passos pesants dels Genets Fantasma ressonaven pels passadissos com tambors fúnebres. L’aire feia olor de sang vella, medicaments i fum cremat. Les llums parpellejaven intermitentment, projectant ombres llargues i deformes.

Zarathus Daemon es va agenollar al costat del cos inert d’un guarda, una mà cremada encara prement l’empunyadura d’un làser de xoc. El crani, obert com una fruita madura. Els murs estaven esquitxats de sang. No hi havia hagut pietat.

—Contacte mèdic, neutralitzat. Cap senyal de lluita externa. Això ha començat a dins. —va murmurar per vox.

Ioannes Blazius, sergent dels Genets, avançava entre les cel·les obertes. El seu rostre restava ocult sota el casc, però la seva veu transmetia gravetat.

—Localitzeu Vektra Floria. Confirmació visual immediata.

Un silenci ominós va respondre per canal privat. Finalment, la veu de Rex Robbius va trencar el silenci:

—Cel·la catorze-bis. Oberta. No hi ha rastre de la detinguda.

Blazius es va aturar. El so metàl·lic dels seus passos es va fondre amb els grinyols llunyans d’un sistema de ventilació moribund.

—Repeteix.

—No hi és. Cap senyal de contenció trencada. Cap error de seguretat. L’ha alliberat algú des de dins.

—I el rastre?

—Precís. Net. No hi ha un sol tret de Vektra que hagi fallat el seu objectiu. Ha matat... com si dansés.

Zarathus es va aixecar, el visor brillant amb informació tàctica.

—Ningú ha sobreviscut al contacte directe amb ella.

Blazius es va apropar a la cel·la buida. A la paret, amb sang encara humida, algú havia dibuixat un símbol necrontir incomplet. Una burla. Una advertència.

—Tants germans morts... tanta lluita contra l'Esquadra Kesse... per això? —va murmurar, més per si mateix que per vox.

—No hem impedit res. Només hem estat... una distracció.

Joan Cavallé va entrar darrere seu, en silenci.

—Quines són les ordres, sergent?

Blazius es va girar lentament. El seu to era sec, afligit, però ferm.

—Recollim els nostres. Ens retirem. Això ja no és una missió de captura. És una persecució.

Va obrir una nova freqüència de comunicació de llarg abast.

—Aquí sergent Ioannes Blazius, Genets Fantasma. Contacte directe amb el capità Harley Inferno, nivell d’alerta Gamma-Nigrum. Confirmem evasió de Vektra Floria. Les instal·lacions han estat penetrades des de dins. Tots els efectius de seguretat eliminats. Iniciem retirada per reorganització. Esperem instruccions.

Un moment de silenci. L’eco de la transmissió es va perdre dins les entranyes de l’estructura devastada.

—Inferno no estarà satisfet. —va dir Zarathus, tot just audible.

Blazius va assentir.

—Ningú ho està, germà. I menys nosaltres.