Base avançada Kroot, a tocar de la Porta Dolmen capturada — Diògenes V
El terra tremolava sota les potes dels Carnissers de Pech. Coberts de pols, restes metàl·liques i sang, els guerrers Kroot tornaven amb pas pesant cap a la seva base, situada entre els colossos metàl·lics mig enfonsats que envoltaven la Porta Dolmen. Al capdavant, el rastrejador Pech’ra duia entre les urpes unes petites cel·les d’energia necrones que vibraven amb una llum verdosa i inquietant.
Els esperaven tres T’au de túnica clara, enginyers de l’Enclavament. Quan veieren les cel·les, un d’ells cridà, emocionat:
— “Ho han aconseguit! Cel·les intactes!”
— “Passem-les immediatament a la plataforma de convergència.” — ordenà un altre.
Amb eficàcia metòdica, els T’au col·locaren les cel·les dins una estructura ovoide amb plaques oscil·lants: el Modulador Phase-Ætheric. A un costat, un altre dispositiu s’encenia amb espurnes turqueses: l’Estabilitzador de Frontera d’Inmaterium. I finalment, un eix de rotació lent anomenat Resonador de Clau Dolmènica començà a girar, emetent un brunzit cada cop més agut.
Mentrestant, els Carnissers s’agrupaven a l’ombra d’un arbre metàl·lic trencat. Es miraven entre ells, bufant i grunyint.
— “Cap carn... ni una costella que rosegar.” — escopí Hrrak, un mastí kroot encara amb l’adrenalina al cos.
— “Hem vençut... però res a menjar. Quina mena de victòria és aquesta?” — afegí un altre, traient-se un cargol del crani que havia mossegat per instint.
Davant l’agitació, dos dels científics T’au van mirar-se, confosos.
— “Per què estan enfadats? Hem activat la porta. És un triomf científic històric.”
— “Potser no entenen què significa...”
Llavors, el tercer científic, un veterà amb marques blaves a la túnica, somrigué i respongué amb resignació:
— “No els importa la porta. Ells volien carn. I ara mateix... no tenen res per celebrar.”
Va prémer un botó del seu comunicador.
— “Porteu les reserves de carn processada. Tota.”
Moments després, una nau auxiliar aterrava. Un dron obrí la bodega i, en sortir el vapor fred, aparegueren sacs i sacs de carn conservada, encara amb la forma de membres i òrgans diversos. Els kroots, alçant les celles, es giraren com un sol.
— “Caaarn!” — udolà Secundus Pok, aixecant els braços.
Els guerrers caigueren sobre els sacs com feres famolenques. El banquet fou immediat, salvatge, brutal. Els T’au es feren enrere, una mica horroritzats.
Mentrestant, la Porta Dolmen brillava. Els aparells tremolaven, i un espiral d’energia s’obria enmig del cercle de pedra negra.
El científic veterà es girà cap a la seva companya, somrient.
— “No celebraran l’obertura del portal... però celebraran que tenen carn.”
— “A la seva manera… és una victòria.”