Les ruïnes tremolaven. No per sismes, sinó per la presència d’antigues potències a punt de ser desfermades.
—“Els protocols de la tempesta estan actius.” —la veu d'Abraxas, el Cronomant, ressonava com un eco a través del no-temps mentre col·locava el seu ceptre sobre el pedestal activador. Les línies de circuit arcaic brillaven verd fosforescent.
Mentrestant, a l’ombra de les columnes trencades, un altre poder s’alçava.
—“Avui, la carn es venja del metall.” —Lord Khai, “Flagel Etern”, parlava amb la veu arrossegada dels posseïts, mentre les cadenes de sacrifici li oscil·laven de les espatlles.
Els Sempre Alçats es movien com predadors enfollits.
—“Moviment detectat... guàrdia necró.” —va xiuxiuejar Harlock, l’Eco de la Desolació. Amb un gest sec, va senyalar entre dues columnes esquerdades. Un sol necró avançava.
—“El primer crani... és meu.” —va dir Jarek, ja col·locat en una posició elevada. El tret de plasma va ser com una bufetada de l’Infern. L’explosió va encendre el silenci. Metralla i foc violeta.
Els seus guerrers es van llançar.
Skarnak, embogit per la seva pròpia llegenda, pujava els graons de l’Altiplà de la Lògica Morta.
—“Vegeu com s’agenollen davant el meu nom!”
No va veure venir Pupil.
Amb una distorsió brutal, l’aprentecnòleg va aparèixer. Un raig de desintegració el va colpejar al pit.
—“Cicle vital: finalitzat.” —va declarar Pupil, instants abans que les càrregues de Skarnak esclatessin. El crit electrònic del necró va ser l’últim que es va sentir... fins al tret de Thalon.
—“No deixis un cervell que pugui reconstruir-se.”
Una sola bala. Un altre monstre menys.
Magnar, embolcallat per la boira de guerra, va esclatar de ràbia.
—“Per l’Imperi... perdut! Per la sang que ens reclama!”
Va trencar formació. Una granada. Un salt. I Necrobacter es va veure empotrat contra la paret. Esquerdat. Silenciós. Mort.
—“Qui és el següent?” —va cridar el comissari corrupte, amb el puny d’energia encara brillant.
Però el duel central començava. Lord Khai s’endinsava sol, com una tempesta de carn i odi.
—“Venim pels teus secrets, titella d’estrelles mortes!” —va rugir mentre encastava la seva destral contra el tors d’Uci, que retrocedia amb les seves eines xisclant.
Abraxas aparegué com una maledicció.
—“La disrupció és inevitable. La línia temporal, condemna...”
Va començar el duel. L’aire es tallava amb cada cop. Khai va rebre un impacte brutal que el llançà contra una columna, el seu tors ple de fissures i sang bullent.
Però la guerra no perdona ni espera. Thorne, el Caçador d’Ànimes, va caure sobre ells com un meteorit.
—“Cap més mirada morta sobreviurà.”
La fulla va seccionar el cap d’Eastwood, i Thalon va veure el moment perfecte.
—“Cronomant... fins aquí.”
El tret va impactar directament a l’òrbita ocular d’Abraxas. El necró va caure endavant, inert.
Els PortAverni havien estat vençuts. En un últim acte desesperat, un atac combinat va fer caure Magnar, però el mal ja estava fet.
Lord Khai, sagnant, arrossegant una cama, va aixecar el puny.
—“Que fugin amb els circuits trencats... però els cranis són nostres!”
Els Sempre Alçats van bramar:
—“Sang pel Déu de la Sang! Cranis pel seu tron!”
I l’eco va ressonar entre ruïnes antigues, mentre Khar-osh plorava el silenci dels que havien tornat a morir.