Interior de la base científica T’au, sector Antraxus. Alarma general. Llums vermelles parpellejants. Explosions llunyanes.
Els murs tremolaven amb cada detonació. El so de les botes de xoc Tempestus ressonava pels corredors metàl·lics, cada cop més a prop.
Laboratori de contenció 04.
Dins una cel·la reforçada, quatre T’au de pell pàl·lida, ulls injectats i nervis tensos, es miraven entre ells. Eren els renegats, els infectats per la droga amb base de diogenita. Traïdors als seus propis.
—Shas'ui Kol'var, això és el final? —va murmurar un dels presoners, arraulit.
Kol'var, més magre i fibrós que la resta, observava el sistema de seguretat amb ulls afamats. Les venes se li marcaven al coll com si fos a punt d’explotar.
—No. És l’inici. Ens han tancat perquè ens temen. I ara, en aquest caos… tindrem una escletxa.
Un esclat violent va fer tremolar el sostre. La llum va fallar un instant. Un brunzit agut indicava una pèrdua parcial d’energia.
—Això són els Tempestus. —va somriure Kol'var—. Els nostres “salvadors”.
—Però ens mataran també, no?
Kol'var va mirar la paret posterior de la cel·la. Amb una ungla modificada, va començar a ratllar una placa metàl·lica en un patró específic.
—No si sortim abans que ens trobin.
Un altre T’au renegat va alçar una cella.
—És un codi?
—És un impuls d’eco-resposta que activarà la balisa que vaig deixar amagada. Els sistemes d’evacuació d’emergència són automatitzats… però només per a científics de nivell tres.
—Tu no ho ets.
—No, però vaig matar-ne un i li vaig arrencar el xip cranial. El tinc integrat.
Un xisclet metàl·lic, i un clic de pressió. La paret lateral es va obrir silenciosament, revelant un conducte estret il·luminat amb una llum blava parpellejant.
—Endavant.
Exterior de la base, zona est. Foc creuat.
El sergent Rico dels Tempestus Aquilons avançava darrere una línia de contenidors. Va fer senyals a Dizzy Flores.
—Netegen totes les estacions. Cap rastre de presoners?
—Negatiu. Segons els registres, haurien d’haver al bloc 4… però és buit. Ni hi ha cap rastre però sembla que hagi estat esborrat. Són llestos.
—Merda.
Interior, túnels inferiors.
Els T’au renegats corrien entre fum i canonades. Kol'var duia una petita esfera a la mà. La llum parpellejava rítmicament.
—Aquest dispositiu ens porta directes a l’antiga ruta d’exfiltració científica. Encara connectada a una llançadora de proves. Si funciona…
—I si no?
—Morim. Però no com presoners.
Finalment, la comporta es va obrir. Un passadís vertical duia a una plataforma amb una nau petita, rovellada però funcional.
Kol'var es va girar cap als altres, amb el rostre brillant de suor i eufòria.
—Hem estat un experiment, germans. Ens van voler controlar. Ara serem lliures. I quan ens tornem a trobar amb els nostres... sabran què hem après.
L’estrèpit d’una porta rebentada sonà rere seu. Veus humans, crits. Però ja era massa tard.
La llançadora va disparar-se cap al cel enmig del caos, deixant enrere una base feta cendres i uns Tempestus que no sabien encara quin perill acabava d’escapar.
Kol'var xiuxiuejà, mirant per la finestra:
—La llavor ha estat plantada. I germinarà dins Diògenes V.