La foscor regnava a la seva cel·la a les instal·lacions secretes. Des de les ombres, Vektra Floria Grífols, tecnosacerdotisa de l'Adeptus Mechanicus, romania asseguda, aparentment feble, un rastre de bogeria a la seva mirada cibernètica. Els metges i tècnics de la inquisició l’observaven amb cautela, desconfiant de la seva conducta erràtica. No podien percebre la realitat: ella ja no era només Vektra. Era un receptacle per a la voluntat de Anoshen, el C'tan encadenat a les entranyes de Diògenes V.
L’implant de diogenita que ella mateixa havia dissenyat l’havia lligada a la criatura estel·lar. La possessió l’havia dut a fer esclatar el Complex Volk-1s, un bastió de coneixement que ara només era ruïnes i fum. Després, en una fuga erràtica i afeblida, havia buscat desesperadament la forma d’alliberar el seu nou amo. Les seves incursions en enclavaments necrons no havien estat suficients per trobar les respostes que necessitava, i al final, els Marines de la Esquadra Kesse l’havien capturada, portant-la a Diògenes Primaris i d'allí a la seva nova cel·la. Allí, la vigilaven com una bèstia perillosa.
Però el temps de debilitat havia passat.
Amb una ment finalment estabilitzada, va començar el seu pla. Durant setmanes havia fingit estar sumida en un estat de bogeria absoluta, balbucejant paraules inconnexes i comportant-se com una ombra de si mateixa. Mentrestant, interiorment, estudiava el seu implant. Sentia el poder de la diogenita corrent per les seves estructures cibernètiques, enfortint-la, millorant-la.
Quan va arribar el moment, va actuar. Fora es lliurava una batalla encarnissada entre germans, l'Esquadra Kesse i els Genets Fantasma lluitaven per ser els seus carcellers. Poc s'imaginaven que ella esperava aquest moment per fugir amb seguretat.
El poder canalitzat a través de la seva connexió amb Anoshen la va fer moure's amb una velocitat i força que els tècnics mèdics no podien anticipar. Els seus circuits van esclatar amb impulsos sobrecarregats, desactivant les restriccions i segellant els sistemes de seguretat amb un virus dissenyat en secret. Els guàrdies que van intentar contenir-la es van trobar davant una figura imponent, més ràpida del que els seus reflexos humans podien gestionar. Va trencar cossos, va silenciar crits i, finalment, va prendre les eines necessàries per modificar el seu aspecte a voluntat.
Sortint de la instal·lació amb una nova faç, caminava amb calma sortint de la base secreta enttre el caos de l'atac, imperceptible entre la multitud. Pensava en el seu laboratori a Diògenes Primaris, però sabia que aquell no era el lloc per al següent pas del seu pla. Anoshen havia cridat la guerra cap a Diògenes V, i el palau de la governadora esdevindria un vòrtex de conflicte on no podria operar amb llibertat.
El seu destí era un altre: Alvearium Diogenes, la ciutat-rusc de decadència i corrupció. Allà, entre les ombres, podrien moure’s lliurement els servents de l'antic déu. Els tecnosacerdots que encara romanien fidels al seu designi havien rebut el missatge. Es trobarien allà, units en una sola missió: alliberar Anoshen.
Vektra va somriure mentre es perdia en la foscor sobre un transport militar cap al seu nou escenari. La seva feina tot just començava.