L’aiguamoll infecte xiuxiuejava sota les botes blindades dels Astartes. El fang cobria les runes, i els cranis emergien de la terra com flors mortes. L’aire feia olor de plom, ferro i pressentiment.
Joannes Blazius es va ajupir darrere una barricada mig enfonsada i va parlar per vox.
—Confirmem moviment. L’Esquadra Kesse es desplega, vigilant però lenta. Preparats per fase de contacte.
Zarathus Daemon va afinar la seva òptica.
—No hi haurà treva, Blazius. Tenen por. I nosaltres tenim fam.
Mentrestant, l’Esquadra Kesse configurava les seves defenses. Escuts decoratius amb heràldica impecable. Relicaris de capítol enclavats com ancoratges sagrats.
Serjant Hug Kesse va aixecar el puny.
—Per la Governadora Tiberia. Cap retret. Cap pas enrere.
Otger, el franctirador amb ulls de falcó, va buscar una línia de visió entre els murs trencats. Però en comptes de disparar... va ser vist.
—Franctirador! —va cridar Alix, intercessor tirador.
—Zarathus... —va murmurar Hug, serrant les dents.
Abans que poguessin reaccionar, un altre tret. Ailo, avançant cap al centre, va ser colpejat malgrat la cobertura.
—M’han tocat...! —va bramar per vox, i es va desplomar rere la seva barricada lleugera.
Els Genets Fantasma van avançar amb fredor calculada.
—Joan Cavallé, posició est. Blazius i Robbius, centre. Ens movem.
El fang esgarrapava les botes. Les runes es tornaven trinxeres. Els dispositius brillaven com gemmes d’esperança enmig de l’horror.
Blazius va xiuxiuejar:
—Tenim el primer.
Cavallé va parlar en calma:
—Controlat.
L’Esquadra Kesse, desorientada per la baixa d’Otger, no avançava. Els Genets aprofitaven. Robbius es va endinsar en terreny enemic.
Obac, ocult entre les ombres, el va seguir amb la mirada.
—El tinc... esperant el moment.
Però va dubtar. Va triar el dispositiu en lloc del combat. Es va alçar i va córrer...
Zarathus ja l’esperava.
—Tothom paga les seves decisions. —va murmurar mentre premia el gallet.
Obac va caure entre llots i sang. Robbius va avançar entre els trets.
—L’objectiu és meu.
Però Hug Kesse va obrir foc, colpejant-lo.
—Per cada germà caigut, un càstig.
Robbius, tot i ferit, va aconseguir activar el dispositiu. Però Alix, amb determinació, va emergir entre les boires, disparant i llençant una granada de fum que l’amagava de la venjança.
Blazius va rugir:
—Venjança! El voleu viu, o vençut!?- Va cridar mentre els disparava ell i dos astartes més dels Genets Fantasma
—Alix ha sobreviscut! —va confirmar Hug, sorprès.
Els Genets Fantasma van intentar abatre’l, però la boira i la sort estaven del seu costat.
El silenci va arribar lentament, entre les ones de vox esmorteïdes.
Zarathus Daemon va parlar finalment, amb veu seca:
—Hem guanyat. La informació és nostra.
Joan Cavallé va tancar els punys.
—Coneixem el lloc. Les cel·les de Rhea Tiberia... ja no són secretes.
Hug, dret entre els seus germans ferits, va baixar el cap.
—Ens heu vençut avui... però així no es guanya una guerra.
Zarathus va contestar, mentre desactivava el visors de combat:
—Ho sentim, de debó, però la Voluntat de l'Empperador està per sobre de burócrates imperials.
Cap Genet Fantasma va celebrar la victòria sobre els seus germans.