L’Eteri Aun’vor es materialitzà en una projecció translúcida. Imponent i calmat, la seva presència contrastava amb les ombres inquietes del refugi.
—Informe, Shas’el —va dir amb la seva veu serena, com un aforisme gravat al coure.
Elsy’eir s’inclinà lleugerament abans de parlar, el rostre dur com una làmina de ceramita.
—Hem evacuat la base anterior després d’un atac combinat de forces imperials. Estaven ben dirigides, probablement sota comandament inquisitorial. La defensa ha estat mínima: teníem protocols de dispersió preparats. Els dispositius científics han estat amagats en emplaçaments segurs, tots amb balises actives. Hem perdut tres unitats, però cap científic ni cap tecnologia ha estat compromesa.
Un silenci expectant flotà en l’aire.
—Tàcticament, és una victòria —va afegir Elsy’eir—. El cost per ells ha estat alt. I nosaltres... seguim en moviment.
La figura de l’Eteri va fer una pausa. Els seus ulls, dos fars d’intel·ligència antiga, es van clavar en els del comandant.
—Has fet honor al camí del Mont’ka. No sempre cal vèncer al camp obert per guanyar una guerra. Has escollit el moment just per desaparèixer i preservar allò que és essencial.
—Servim al Bé Suprem—va respondre Elsy’eir, amb convicció.
Aun’vor inclinà lleugerament el cap, i les runes tàctiques al seu voltant van canviar de color.
—Els Farsight encara es mouen entre les ruïnes de Diògenes V. Els seus actes traïdors posen en risc el pla sencer. Ja saps què ha de venir.
Elsy’eir assentí, fred com un bisturí.
—El 104è Batalló es reconfigurarà. Ens establirem en aquesta nova base i planificarem el cop final. El silenci precedirà la destrucció.
—El teu moment arribarà aviat, Elsy’eir —va dir l’Eteri, amb una nota final de solemnitat—. I quan arribi, que el teu cop sigui mortal.
La projecció es va dissoldre lentament, deixant només l’eco del deure i el murmuri dels vents del desert. Elsy’eir va girar-se cap al seu equip de planificació i va començar a parlar. Ja no hi havia lloc per a dubtes. Només camins encoberts i fletxes letals.