Les ruïnes ennegrides de l’antiga estació minera s’alçaven en silenci, amb filagars de fum ascendent que es dissipaven lentament en l’aire gèlid de la lluna Diògenes V. Allà, entre els cossos inert dels kroot rebels i les restes escampades d’aparells, es movien amb pas precís els guerrers del 104è Batalló Mont’ka. La victòria era total.
Davant d’un panell de comandament improvisat, Shas’ui Elsy’eir observava les dades de rendiment amb ulls clínics. Al seu costat, el veterà Al’vax, amb el seu fusell de puls descarregat sobre l’espatlla, contemplava l’horitzó.
—“No han resistit ni cinc minuts quan vam desplegar el flanc dret. Mai haurien d'haver-se enfrontat amb els que els van entrenar” —va comentar Al’vax, amb un to mig orgullós, mig sorprès.
—“Els Carnissers de Pech ja no són una amenaça. Sense subministrament de diogenita, no són cap perill.” —va respondre Elsy’eir sense apartar la vista dels gràfics—. “Però el mèrit és nostre. Els reclutes han sabut executar les maniobres tal com les vam entrenar. Cap baixa. Cap error.”
Un brunzit suau els interrompé. El comunicador de llarg abast s’activà amb el senyal de màxima prioritat. Les marques del Consell d’Eteris s’il·luminaren a la pantalla.
Una veu freda i calculadora va parlar:
—“Salutacions, 104è Mont’ka. Hem rebut les dades de la vostra victòria sobre els rebels de Pech. La vostra eficiència ha superat les prediccions estadístiques.”
Elsy’eir va fer la salutació estricta:
—“Per T’au’va. Hem neutralitzat completament la resistència. Els dispositius tecnològics han estat recuperats, així com el 86% de les reserves de diogenita. El transport orbital ja està en camí.”
—“Excel·lent. El vostre servei serà destacat als arxius de la Segona Senda. Però necessitem confirmar: heu capturat algun enginyer associat a la doctrina Farsight?”
Silenci. Elsy’eir no dubtà, però va abaixar lleument el to:
—“Negatiu. No s’han identificat elements vinculats a Farsight. Tot i els indicis previs, sembla que els auxiliars actuaven en solitari.”
Una pausa freda a l’altra banda.
—“Entesos. Enviareu els dispositius immediatament. Cap error. Qualsevol retard comprometria la recerca. Que la vostra disciplina es mantingui fins al final.”
—“Per T’au’va.”
La transmissió es tallà. Només quedava el brunzit suau del vent a través de les estructures metàl·liques.
Al’vax es va deixar caure sobre una roca plana i es va treure el casc.
—“Els eteris no perden mai temps per demanar... però tampoc per felicitar, oi?” —va murmurar, amb un somriure cínic.
Elsy’eir va tancar el panell i finalment va mirar el seu camarada, per primera vegada des de feia estona.
—“Ja ens coneixem les regles. Però reconeixeràs que ens han tractat millor del que esperava. Felicitació oficial i tot.”
—“Sí. I ni una paraula dels reclutes.” —va dir Al’vax mentre observava un petit grup de soldats novells rient discretament mentre recollien restes de tecnologia rebel—. “Han fet un bon paper. Especialment el tal H’anvash. L’he vist disparar sense fallar en cap ocasió.”
—“M’ho apunto.” —va assentir Elsy’eir, mentre relaxava l'esquena—. “Potser si els mantenim vius dues setmanes més, podrem sol·licitar un permís a la base lunar d’A’run’don. Ja t’imagines?”
—“Un bany calent, graveta verda, peix fresc i cap alarma roja en tres dies.” —va somriure Al’vax, mig somniant—. “Per això lluito, camarada.”
—“Jo també.” —va respondre Elsy’eir, amb una mirada llunyana.
En silenci, contemplaren junts l’horitzó mentre el sol d’òxid s’alçava sobre les runes de Khar-osh. El soroll dels drons de càrrega omplia l’aire. I per uns moments, la guerra semblava lluny.