El sol enverinat de Diògenes V s’esmunyia entre les copes dels arbres negres del Bosc Obert. La seva llum rogenca lliscava com sang per les fulles mortes, mentre els darrers membres del comando kroot rebel, coneguts com els Carnissers de Pech, avançaven a batzegades entre lianes, arrels i fangresques. Es movien silenciosos, però no com a caçadors... sinó com a bèsties ferides.
Pechallai Pok es va aturar en una clariana coberta de boira tòxica. El seu plumatge estava esquitxat de sang seca i cendra, i el seu canell dret penjava fluix després d’una explosió de granada de puls. Al seu costat, dos kroot joves carregaven amb restes metàl·liques: un dron esquerdat, un tros de circuit, res funcional.
Amb un gest sec, Pechallai va obrir el comunicador amagat sota una capa de pells i escates. Després d’un so crepitant, una veu serena i artificial es va obrir pas:
—“Aquí comandament de suport Farsight. Transmeteu.”
Pok escopí sang a terra abans de parlar:
—“Fracàs.” —va grunyir—. “No hem pogut trencar el cercle del 104è Batalló Mont’ka. Els seus focs ens han envoltat. Els dispositius han caigut. La diogenita... perduda.”
Un silenci dens, més pesat que la boira, va respondre a l’altra banda del canal. Finalment, la veu dels T’au renegats tornà, amb aquell to suau i superior que sempre feia que Pok sentís com un gos domèstic:
—“Ho lamentem, Pechallai Pok. Sabíem que era una ofensiva arriscada. Malgrat això, heu actuat amb coratge. La vostra sang no serà oblidada.”
Pokva estrènyer les mandíbules. A ell, no li calia compassió.
—“Els dispositius... sense diogenita no serviran de res.”
—“N’estem al corrent. El flux de subministrament ha estat compromès. Fins i tot si en fabriquéssim més, no els podríem fer funcionar. Ara toca ajustar l’estratègia. No us preocupis, caçador. Us enviarem noves instruccions.”
Un segon de silenci. La veu va canviar, assumint un to més directe:
—“Dirigiu-vos immediatament a la base de la Porta Dolmen. Reorganitzeu-vos i espereu nous ordres. Hi ha decisions a prendre... i camins a revalorar.”
—“Entesos.” —va dir Pechallai, amb una veu buida.
—“Bé Suprem... des de l’Ombra.”
—“Farsight... o mort.”
La connexió es tallà.
Pechallai Pok va girar-se lentament cap als altres supervivents. Rostres bruts, ulls apagats. Ni una sola mirada de glòria. Només cicatrius noves i ganes de fugir de tot.
—“Cap a la Porta Dolmen.” —va xiuxiuejar amb un fil de veu.
Un kroot jove va gosar preguntar:
—“No caçarem, Negociamorts? No recollirem carn?”
Pechallai va sacsejar el cap amb lentitud. El seu cos li feia mal, i l’orgull, encara més.
—“No. No som caçadors avui. Som rastres de derrota.”
I amb aquestes paraules, els Carnissers de Pech s’endinsaren en el bosc ombrívol, lluny de la batalla, lluny de l’esperança, portant a l’esquena només el record de la desfeta i la promesa d’un futur que cada cop semblava més una ombra que no pas una victòria.