CARNISSERS DE PECH 15 - EXILIATS DE YTH 12

 — “No disparis encara.” La veu del rastrejador Pech’ra sonava com un murmuri entre les gotes de pluja i les descàrregues elèctriques de la tempesta que embolcallava el camp de batalla.

— “Però els veiem, al centre!” — cridà un jove kroot, amb el fusell tremolant entre les urpes.

— “Veure no vol dir matar. Espera…”

Mentrestant, els necrons s’havien posat en moviment. El Despotek caminava lentament entre les runes del centre, els seus ulls verdosos escanejant l’entorn.

— “Zona segura. Iniciant saqueig de l’objectiu.” — xiuxiuejà amb una veu mecànica, ocultant-se rere una barricada oxidada.

Els kroots van obrir foc. Un rere l’altre, quatre fusells bramaren en la pluja, guiats per Pech’ra.

Però les bales es perdien entre llamps i vent.

— “El vam tocar?”

— “No.” Pech’ra arrufà el front. “La tempesta ens juga en contra. Prepareu els mastins. Ens hi haurem d’acostar.”

Un clic metàl·lic indicava una mina activant-se. Els kroots la van sentir sota les botes, però era massa tard.

— “Saqueig completat.” — anuncià el Despotek amb fredor.

Amb un udol, els mastins kroot irromperen pel flanc dret, llavis retràctils deixant entreveure dents i gana. Per l’esquerra, una altra parella va fer el mateix, esquivant metralla.

— “Ara, foc al centre!” — cridà Pech’ra.

El Despotek va ser esclafat per una nova pluja de bales, i va caure amb un so metàl·lic sec.

Però el seu lloc no va quedar buit.

— “Substitució activada.” — digué l’Immortal emergint del fum, disparant amb precisió letal.

Va caure també, però no abans d’endúrs-se dos kroots al més enllà.

— “Omnicida, flanc dret. Tothom cobert!” — va advertir l’Aguaitador.

Un sol tret, i un kroot que havia mostrat el cap va desaparèixer en un esclat de sang.

Els necrons del centre començaren a sacsejar-se. Ferides tancant-se, circuits bruts reactivant-se. La seva reanimació semblava un miracle obscè.

— “Segueixen saquejant…” — murmura Pech’ra, frustrat.

Els mastins, amb un rugit, es llençaren sobre l’Omnicida que custodiava un dels objectius. Lluita salvatge. L’Omnicida va caure amb la mandíbula trencada, però dos mastins també es desplomaren, fumegants.

Per l’altre flanc, el Reanimador també va ser caçat i esquinçat.

— “Seguim sumant… però a quin preu?” — digué el rastrejador, mirant els cadàvers amics i enemics barrejats.

Horemheb el Cronomant, a la rereguarda, recollí un objecte i feu per fugir. Un tret li travessà el pit. Va caure de genolls… i s’ensorra.

Amb un espasme, el Cronomant tornà a alçar-se, agafà l’objecte i s’arrossegà cap a un mur mig enfonsat.

— “Encara es mou?!?” — exclamà el pistoler kroot, incrèdul. “Doncs el remato jo!”

Va disparar. Les bales es desviaren per un pel. El Cronomant escapà, amb la capa esquinçada.

Al centre, Pech’ra va saquejar finalment l’objectiu principal, les fonts d'energia que haviien d'alimeentar la porta dolmen. Un Omnicida li disparà, però entre la tempesta i la fe de la Casta de la Caça… va errar completament.

— “He sobreviscut, malparit…” — xiuxiuejà Pech’ra, ocult entre runes.

Mentrestant, l’Aguaitador kroot era a un pas de l’Aprentecnòleg. El podia atacar. Però es contingué. Va agafar l’últim objecte, amagant-se rere un mur.

L’Aprentecnòleg va reaccionar. Es va moure i disparà… i fallà.

— “La tempesta ens afavoreix. Ara sí.” — digué Pech’ra.

Pech’ra observava el camp, esquitxat de sang i metall trencat.

— “Què fem ara, rastrejador?”

— “Enterrem els nostres. I deixem els necrons podrir-se a l’aire de Pech. Avui… els Carnissers hem guanyat.”