Interior del quarter de comunicacions blindat, Palau Imperial de Diògenes Primaris.
La sala era freda, revestida de metall antic i ceres litúrgiques cremoses, encara degotant de rituals recents. El rostre de la governadora Rhea Tiberia restava impassible davant la pantalla projectada. Una projecció hologràfica del sergent Hug de l'Esquadra Kesse tremolava davant seu: enfangat, ferit, amb el bolter penjant a l'esquena i la mirada fosca. Darrere seu, les siluetes dels seus germans es movien en silenci pel camp devastat.
—Gobernadora, aquí Hug. Missió fallida. Els Genets Fantasma han superat la nostra posició. Vektra Floria... ja no hi és.
La governadora va abaixar lleument el cap, sense mostrar sorpresa. Va parlar amb un to contingut, com qui ja havia predit la tragèdia.
—No t’has de disculpar. Ni una victòria hauria evitat el que ha passat. Vektra... no era una presonera. Era una ombra. I ni els Segadors de la 0-Zona l’haurien pogut contenir quan decidís escapar.
—Les baixes són mínimes. Hem perdut a Otger i Ailo estan ferits, però vius. Ens retirem.
—Això és... un alleujament. —va dir Rhea, deixant escapar un sospir gairebé imperceptible—. No necessito màrtirs. Necessito soldats vius. Torneu a Diògenes Primaris, immediatament.
Va fer un gest. A la seva dreta, una pantalla tàctica s’il·luminà amb dots vermells orbitant Diògenes V.
—Un gran grup de naus ha arribat a l’òrbita. No s’han identificat. No són pirates, ni bandes de guerra del Caos. La seva maniobra és massa precisa.
—Aliats de Vektra?
—Potser. Potser alguna altra cosa. Però la conclusió és clara: s’estan posicionant per assetjar la capital. I no crec que esperin gaire més.
Hug va apretar les dents. El seu rostre es va endurir, però no va defugir l’ordre.
—Ens mobilitzarem de seguida. Diògenes Primaris no caurà.
Rhea va assentir, amb la mirada fixada a l’espai.
—No mentre jo segueixi respirant, Hug. Però prepara’t: el setge ja ha començat, encara que ningú hagi disparat encara.
La comunicació es va tallar amb un lleu xisclet estàtic. El silenci es va apoderar de la sala. Rhea es va quedar sola, amb la mirada clavada en els estels. Sabia que les cendres de la missió per contenir alss Gentes Fantasma encara cremaven... però ben aviat, la flama s’estendria a tot Diògenes.