El vent arrossegava la sorra del desert de Phazanis, aixecant espirals polsoses entre les runes d'Antraxus. La batalla havia acabat, però l'aire encara estava carregat amb l'eco llunyà de crits i el rastre de la corrupció deixada pel comandament herètic El Plaer de Fulgrim. Entre els cossos escampats, tècnics de la Legió dels Comdemnats inspeccionaven una zona delimitada amb precaució extrema.
Harley Inferno cavalcava el seu transport a través de les ruïnes, la seva armadura tacada de sang i cendra. Quan es va apropar al perímetre delimitat, va veure el sergent Ioannes Blazius avançant cap a ell, amb la seva postura rígida i la disciplina inesgotable que el caracteritzava.
Abans que Blazius pogués parlar, Inferno el va deturar amb un gest. Els seus ulls ardents es fixaren en l'àrea restringida, i la seva veu sonà amb gravetat:
—Ja sé què és aquesta zona, sergent. És un vel entre la realitat i la disformitat. Una escletxa que separa la nostra dimensió de l'Immaterium. Un perill terrible.
Blazius assentí, conscient que el seu capità sempre tenia una percepció sobrenatural per a aquestes coses. Inferno girà la vista cap a ell i afegí:
—Has fet una bona feina, Blazius. Però això no és una victòria completa. Ja sabem què volen fer aquests maleïts heretges: obrir un portal cap a la disformitat i inundar aquesta lluna amb dimonis. Maleïts siguin!
En aquell moment, una veu freda i profunda ressonà dins del cap d'Inferno. No era una veu física, sinó un murmuri que s'arrelava en el seu pensament, embolcallant-lo amb promeses de poder.
"Jo et puc ajudar, Harley Inferno. Només has d'alliberar-me... i els heretges seran pols sota el meu poder."
El capità estrenyé la mandíbula, sacsejant el cap amb discreció. No. No cediria al C'tan. No cauria en les seves temptacions. Anoshen continuava empresonat, i així havia de romandre.
Blazius notà el lleu tremolor en el rostre del seu capità, però no va dir res. Sabia el pes que carregava Inferno, la seva eterna lluita contra la veu del presoner estel·lar. Si el seu líder no s'havia lamentat, ell tampoc ho faria.
—Hem neutralitzat els plans dels Bastards de l'Emperador —comentà Blazius—, però ho tornaran a provar. Potser en un altre lloc, però tinc un mal pressentiment. Normalment, un contingent tan petit no fa rituals d’aquesta magnitud... hi ha alguna cosa que no encaixa. Els heretges tenen un as sota la mànega.
Inferno va assentir, compartint la sospita del seu sergent.
—Avisa la resta de forces imperials —ordenà—. Aquesta zona ha de ser vigilada contínuament. Instal·leu explosius nuclears amb detectors d'espectre i monitoritzeu qualsevol activitat. Ningú s’aproparà a les ruïnes d’Antraxus. No mentre jo faci guàrdia.
Blazius colpejà el pit amb el puny en senyal d'obediència i es girà per complir les ordres del seu capità. Inferno es quedà uns segons més, contemplant l'horitzó rogent de Phazanis, mentre el murmuri d'Anoshen es dissipava com el vent entre la pols del desert.