Davant d’ell, Ulgruk "La Llengua de la Temptació" Kalros es mantenia dret, orgullós, amb un somriure que fregava la insolència. Havia vist la fúria en els ulls d’Obscurus moltes vegades abans, però mai així. No era una còlera violenta i impulsiva, sinó una tempesta continguda, acumulant-se dins de la seva armadura daurada com un tro que encara no esclatava.
—He analitzat els registres, Ulgruk "La Llengua de la Temptació" Kalros —La veu d’Obscurus ressonà amb una profunditat sobrenatural, com si altres veus parlessin darrere seu.— Dues granades. DUES. I aquí estàs, respirant davant meu.
Ulgruk no es va immutar.
—Aquest ja no és el meu nom. Slaanesh m’ha escollit. —El seu somriure s’amplià.— Quan el plaer suprem del dolor havia de consumir-me, el Déu Emmurriat va aixecar la seva mà i va preservar la meva carn. Ara soc Ulgruk "l'Escollir d'Slaanesh" Kalros
Obscurus es va alçar del seu tron, baixant els esglaons de marbre negre amb un gest felí, ple de gràcia letal.
—No necessito que m’il·lustris amb obvietats, Ulgruk. —Cada paraula portava verí.— La teva incompetència ens ha condemnat a una dissonància en lloc d’una simfonia.
Ulgruk va mantenir la mirada, sense parpellejar.
—No han calgut coordenades per descobrir el punt exacte on s’hauria de fer el ritual. —Va alçar la mà, amb els dits recoberts de guants de cuir negre acariciant la runa de Slaanesh gravada a la seva armadura.— El lloc on vaig estar quan em van llançar les granades. La mà del Déu es va manifestar allà. És el punt més feble de la realitat.
El soroll dels guants metàl·lics d’Obscurus estrenyent-se contra els punys ressonà en la cambra. Una sensació que feia molt que no sentia apareixia a les seves entranyes, la por. Slaanesh ha triat a algú diferent a ell. El dolor, l'enveja i la ràbia van aparèixer tot seguit.
—I també és evident per l’enemic. —Va escopir les paraules amb ira continguda.— Els maleïts Genets Fantasma ja deuen haver assegurat la zona. Ens costarà sang, carn i melodies reobrir el camí.
Va donar un pas endavant, la seva ombra cobrant una forma impossible a la llum oscil·lant.
—Has fracassat.
Ulgruk no es va estremir. Ara ho entenia tot. Havia vist la mort de prop i havia estat rebutjat per ella. Slaanesh tenia un pla per ell, i Obscurus ho sabia.
—I tanmateix, sóc aquí. Potser els plans no eren els millors.
Obscurus va contenir la fúria, va inhalar profundament i es va girar.
—De moment et perdono. —Va murmurar, deixant anar cada paraula com un punyal arrossegant-se per la carn.— Necessito fins i tot als incompetents per compensar aquest desastre.
Ulgruk va somriure i es va girar, marxant de la cambra amb una serenor que mai abans havia sentit. Obscurus no havia mencionat el regal que li havia fet Saanesh. Un fuet de factura magnífica, gravat amb runes del seu deu, havia aparegut lligat al seu costat. Ell l'havía nomenat El plaer de Fulgrim i havia comprovat la seva efectivitat en combat. El record del metall que havia esquinçat amb el fuet encara era recent i Ulgruck sortia de la sala mentre sopesava si podria abatre a Obscurus en combat singular. Slaanesh ho aprovaria?
Quan la porta es va tancar darrere seu, Obscurus va avançar cap al seu Orgue de l’Agonia. Va col·locar les mans sobre les tecles fetes d’ossos pulits i va començar a tocar, de manera tosca, discordant.
Però aviat, la seva fúria trobaria una veu perfecta. I algú pagaria el preu.