A les profunditats del dipòsit NKV-3N, la base improvisada dels Genets Fantasma vibrava amb l’activitat frenètica dels tècnics i operatius. Una estança fosca i reforçada, allunyada del soroll exterior, havia estat habilitada per a la comunicació de màxima seguretat. A una holopantalla, Rhea Tiberia, impecable com sempre, esperava dempeus davant la taula de projecció. Al seu costat, a una altra holopantalla, l’inquisidor Eymerich Soulripper tamborinejava impacientment amb els dits enguantats. La pantalla tremolà lleugerament, fins que la figura espectral i imponent de Harley Inferno es va seure, envoltat de boira i runes ardents.
—Inquisidor Soulripper. Lady Tiberia. Començo l’informe. —La veu d’Harley Inferno ressonà com una campana funesta.
—Capità Inferno, és un plaer tornar-lo a veure. —digué Rhea amb un somriure caut, lleugerament forçat.
—Finalment us digneu a contactar, Inferno. —intervingué Soulripper amb menyspreu—. Fa dies que esperem aquest informe. Hi ha massa en joc per aquests silencis.
Inferno els ignorà, obrint diversos holodisplays amb símbols caòtics i lectures de flux disforme.
—Una manifestació ha estat evitada. Un portal demoníac de proporcions gargantuesques es podia haver format a Diògenes V pels Bastards de l'Emperador. Hem neutralitzat el ritual. Però no és una victòria. —la seva veu es tornà més greu— Sospito que els poders ruïnosos no han renunciat. Poden crear un altre portal més petit, però encara no sabem on.
Un silenci breu. Inferno abaixà la mirada, com si escoltés veus llunyanes.
—Alguna cosa tenen pensada. Estigueu atents.
—Rebuda l'advertència, Capità. Gràcies per la informació. —respongué Rhea amb sinceritat, tot i la tensió creixent.
Soulripper bufà amb menyspreu.
—Parleu d’advertències, però no de responsabilitats. Recordeu qui té autoritat aquí. Sóc Inquisidor de l’Ordo Malleus i exigeixo saber quan podré rellevar-vos de la custòdia de l’entitat coneguda com Anoshen. Prepareu...
—Connexió finalitzada amb l’Inquisidor Soulripper. —va dir amb fredor Harley, prement un sol botó.
L’holograma d’Eymerich es dissolgué en silenci. Un respir alleujat va escapar de Rhea Tiberia, que es permeté un somriure lleuger.
—Per fi s’han anat a dormir els nens.
—Sé que teniu a Vektra. Vull que me la entregueu.
Rhea va parpellejar, sorpresa per la brusquedat.
—No puc fer-ho, Harley. Sense ella, no tenim cap mena de control sobre el C’tan. Ella és clau.
—Ella és un perill. Tu no saps del que és capaç.
—I tu no saps el que ja hem fet per contenir-la. Accepto la responsabilitat. —la veu de Rhea era ferma, però no agressiva.
—No parlem només de responsabilitats polítiques, Rhea. Vektra és una bomba xeno amb una ment tàctica brillant. Si s'activa, ni tan sols l’Exterminatus serà suficient.
—Està controlada. Custodiada. Sedada quan cal. I no està sola. Si volem sobreviure a això, necessitem totes les eines. Fins i tot les que ens fan por.
Inferno feu una pausa llarga. Quan parlà de nou, ho feu amb una intensitat perillosa.
—Això no és una petició. És una advertència. Tindré a Vektra. D’una manera o altra.
Rhea s’endinsà en la llum blava de l’holograma, com si volgués travessar-la amb la seva pròpia presència.
—Doncs si busques brega, la tindràs. Sóc la Governadora de Diògenes V. No accepto ordres de ningú al meu domini. I menys d’algú que es creu per sobre de la jerarquia imperial. Vigila les formes, Inferno. Et recordo que no tens autoritat aquí.
—Pel bé de l’Imperi... no em queda cap altra opció. —respongué ell amb veu baixa, tensa.
—Doncs fes el que hagis de fer, Condemnat. Jo també ho faré.
Harley Inferno assentí lentament. El seu holograma començà a desfer-se en boira.
—Que l’Emperador ens perdoni a tots. Bona nit, Lady Tiberia.
Quan la sala tornà al silenci, Inferno va restar immòbil, pensatiu. Fora, el vent feia vibrar les plaques metàl·liques del dipòsit NKV-3N. Sabia que la partida acabava de començar... i que el preu seria més alt del que ningú estava disposat a pagar.