La cambra de comandament del Palau de Rhea Tiberia era una antiga sala d'audiències transformada en búnquer. Vidrieres enfosquides pel fum de les explosions, murs coberts de mapes tàctics i auspex de llarg abast. La llum era suau, filtrada per una boira permanent que s’escolava pels conductes de ventilació.
La Governadora Rhea Tiberia es mantenia dreta, les mans entrellaçades darrere l'esquena. L'armadura cerimonial li brillava sota la llum de les làmpades estratègiques. Davant seu, amb l'armadura tacada de fang, sang i cendra, el Sergent Hug de l’Esquadra Kesse es va agenollar.
—Excel·lència... hem fracassat. —La seva veu era greu, dura com la ceràmita de la seva servoarmadura—. Els Sempre Alçats van ser més... més salvatges del que esperàvem. Vam lluitar fins a l'últim respir. Però no vam poder assegurar els registres de diogenita de Volk-1s.
Rhea va guardar silenci un instant. La seva mirada era ferma, però en el fons s’hi intuïa una ombra de pesar.
—He llegit les transmissions interceptades. —va respondre finalment—. Sé que no vau cedir fàcilment, Sergent. No dubto de la vostra entrega.
—No va ser suficient. —va murmurar Hug—. Si aquells dements troben els contenidors, si aprenen a usar la diogenita...
—...podrien transformar-la en una arma al servei del Caos. —va concloure Rhea—. Però no és probable. No són coneguts per la seva saviesa, ni pel seu interès en la ciència o el comerç. Són bèsties. I si alguna cosa sé del Caos... és que el poder que no poden controlar, el destrueixen.
Hi hagué un silenci. El vent exterior feia cruixir les vidrieres esquerdades. Rhea es va girar i es va acostar al marine.
—He de saber-ho, Hug. L’Esquadra... ha patit moltes pèrdues?
El sergent va aixecar lentament el cap.
—Sí. Però ens recuperarem. Els germans que han caigut han estat venjats. Els que encara respiren... seguiran lluitant.
—Això és tot el que puc demanar. —va dir ella, amb un esbós d’esgotament als ulls—. Però no us puc prometre repòs, Hug. El pitjor encara no ha arribat. Les coses es tornaran més fosques abans que la llum torni a brillar.
Hug es va alçar, amb la seva alçada eclipsant la figura de la governadora.
—L’Esquadra Kesse servirà fins al final.
Rhea va assentir.
—I jo faré tot el possible per garantir que aquest final no arribi avui. Ves. Informa els teus. I prepara’t. L’hora de la redempció vindrà.
El sergent va fer una reverència marcial, girant-se amb pas decidit mentre el so metàl·lic de les seves botes ressonava pel terra marmori.
La governadora va quedar-se sola, mirant el mapa il·luminat de Diògenes V.
—Sisplau... —va murmurar—. Que el Caos no entengui mai com funciona la diogenita.