Les runes d’Antraxus s’estenien com un cadàver gegantí sota el cel tenyit de púrpura. Els edificis en ruïnes es retorçaven com esquelets carbonitzats, i l’aire estava carregat d’un murmuri inquietant, com si el vent xiuxiuegés noms oblidats. Aquí, al desert de Phazanis, la barrera entre la realitat i l’Immaterium era tan fina com un vel esquinçat.
Els primers a arribar van ser els Genets Fantasma, que, analitzant el terreny, van prendre posicions estratègiques abans que els seus enemics poguessin reaccionar. Quan els Bastards de l'Emperador van trepitjar el camp de batalla, ja eren preses en una emboscada.
— Zarathus Daemon, apunta! — va murmurar Ioannes Blazius pel comunicador.
Des d’una ombra enrunada, el franctirador astartes va collar el gallet i, amb un únic tret precís, Zhargul va caure sense ni un crit. Una segona descàrrega va impactar a Thalior, el Desollador, fent-lo retorçar-se de dolor.
— Contacte! Contacte! — va bramar Ulgruk, traient l’espasa tronadora i avançant cap al centre.
L'ungit Azarath va rugir amb un crit demoníac, permetent que la seva presència maligna es manifestés a la realitat. Els murs ruïnosos d’Antraxus vibraven amb un eco malèfic mentre l'Astartes mutant es llançava contra Dannius Ketch. Aquest va intentar oposar resistència, però el cop de la seva garra demoníaca li va destrossar l'armadura.
— Als inferns, traïdor! — va exclamar Alexandros Ioannes, descarregant el seu bòlter silenci sobre Azarath fins a fer-lo caure.
Però la guerra no donava respir. Joan Cavallé, intercessor d’assalt, va saltar sobre Thalior per impedir que invoqués els seus poders blasfems. L'impacte de l'espasa serra va ser letal, però abans que Cavallé pogués reaccionar, Ulgruk el va atacar furiós i el va esmicolar amb una seqüència de cops brutals.
— Transmetent coordenades! — va bramar Ulgruk.
Mentrestant, Vorandis, l'acòlit del Foc Impur, va detectar el sergent enemic. La seva mà es va il·luminar amb una flama verda abans d’enviar una onada de foc psíquic cap a Ioannes Blazius. L'Astartes es va cobrir amb el braç, suportant la flamarada amb una resistència sobrehumana.
— Has de fer més que això, bruixot. — va dir amb la veu esmorteïda pel dolor, llençant una granada de fragmentació contra Ulgruk.
L’explosió va ressonar entre les ruïnes… però quan el fum es va dissipar, Ulgruk seguia dempeus.
— Més… més! — va riure el legionari de Slaanesh, embriagat per l’energia distorsionada del camp de batalla.
Rex Robbius, el granader dels Genets Fantasma, va veure la seva oportunitat i va infiltrar-se fins al transmissor de coordenades enemic, tallant la seva senyal. Aprofitant la sorpresa, es va girar i va llençar una nova granada contra Ulgruk.
— Mor, heretge!
Però, per segona vegada, el legionari de Slaanesh en va sortir indemne. La realitat mateixa semblava protegir-lo en aquell indret maleït.
— L’Immaterium em beneeix… — va riure Ulgruk, preparant-se per carregar.
Robbius va aguantar la càrrega amb la seva espasa serra, interceptant l'Astartes caòtic. L’enfrontament va ser brutal, i després d’una seqüència de cops, Robbius va acabar dominant l'Escollit de Slaanesh.
— Torna al teu infern! — va cridar el Genet Fantasma abans de clavar la seva fulla.
Mentre Blazius, malferit, avançava per assegurar el punt de coordenades, Zephiros el va localitzar i li va disparar un tret precís. El sergent va caure de genolls abans de perdre el sentit.
Ara només quedaven en peu Alexandros Ioannes, Rex Robbius i Zarathus Daemon, que van combinar els seus trets i una última càrrega per acabar amb l'últim legionari.
— Tancant comunicacions enemigues. — va anunciar Ioannes per ràdio.
Amb els Bastards derrotats, la batalla va acabar amb els Genets Fantasma assegurant la zona. El desert de Phazanis, testimoni de la seva victòria, s’empassava la sang vessada. Però el silenci no significava pau… només un altre preludi de guerra.