La Fractura Roja bullia de calor residual i fum metàl·lic. L'aire, saturat de l'aroma d'oli cremat i ozó, vibrava lleugerament a cada explosió llunyana. Entre les ruïnes esquerdades d'antigues fàbriques, entre canonades que encara degotaven líquids tòxics, brillaven amb intermitència dos contenidors marcats amb l’àguila bicèfala. Subministraments crítics. Un botí vital enmig d’un front estancat.
—Tenim visual, sergent. Els necrons s’aproximen des del flanc est. —La veu de Dizzy Flores, precisa i ferma com la seva punteria, trencà el silenci del comandament.
El sergent Johnny Rico, al capdavant de la Infanteria Mòbil Recios, va ajustar el visor del seu casc blindat i va assenyalar la runa del contenidor proper.
Mentrestant, al costat oposat del camp, una figura alta i imponent, embolcallada en una túnica de circuiteria antiga, observava l’escena amb ulls verds inerts. Horemheb, el Cronomant dels Exiliats de Yth, va aixecar lentament la mà.
—Chogror. Avança amb els Despoteks. Activar el dispositiu és prioritari. La destrucció de l'atmòsfera ens farà triomfar.
El Cercle Hierotecnològic va emergir de les ombres amb un sincronisme esgarrifós, com si tot el passat i el futur bateguessin alhora. Un corrent de partícules va travessar l’aire, esclafant la posició d’un recluta Recio.
Els Recios van consolidar la formació, amb Marco Rossi activant el bloqueig magnètic del dispositiu que cercaven els necrons. Darrere seu, la trinxera improvisada esdevenia una tomba o un santuari, segons el coratge dels qui l’ocupaven.
Horemheb, avançant amb solemnitat entre les runes, va invocar el seu bastó temporal, distorsionant l’espai al seu voltant. El temps s’accelerava i alentia de forma caòtica.
—El moment de la supremacia necrona ha arribat. Tot retornarà al silenci.
Però el silenci no arribava. Rico va disparar la seva pistola amb precisió letal, impactant directament al cronomant.
—Torna al teu sarcòfag, llauna màgica.
Horemheb va vacil·lar, i un esclat va rebentar-li part del tors brillant. Un instant després, va desaparèixer en una explosió de llum verdosa, teletransportat automàticament per protocols de contingència. Chogror, atrapat entre els enderrocs, va veure com els soldats humans avançaven, cobrint-se amb una disciplina ferotge.
—Retirada. El Codi exigeix preservació. Els òrgans pensants guanyen avui... però el temps ens pertany.
Amb un últim esclat de llum necrona, els Exiliats de Yth es van dissoldre entre realitats.
Rico va descansar l’arma a l’espatlla, esbufegant.
—Per l’Emperador... quin desastre. Rossi, hem inutilitzat el dispositiu o ens explotarà a la cara?
Dizzy va somriure, amb un filet de sang al llavi.
—Encara en quedem prou per un miracle, sergent.
La batalla havia estat brutal. Horemheb i el seu Cercle havien caigut, però la Infanteria Mòbil Recios també havia deixat sang entre les runes. Tanmateix, enmig de la Fractura Roja, entre l’eco del plasma i els circuits trencats, la voluntat humana havia prevalgut. Avui, la victòria era seva.