Els passos del Sergent Johnny Rico ressonaven amb ecos metàl·lics sobre el marbre negre del passadís. Dues figures de la Guàrdia Purificadora custodiaven la porta, immòbils com estàtues de ferro. Quan es va obrir, l’interior era fosc i carregat d’encens amarg. Enmig del saló, envoltat de ciris i emblemes de purga, l’Inquisidor Eymerich Soulripper l’esperava.
—Sergent Rico. —la seva veu va sonar com un full de paper trencat—. Teniu el dispositiu? Està relacionat amb l’Esfera d’Anoshen, oi?
Rico es va mantenir dret, els ulls fixos endavant.
—Senyor, hem recuperat el dispositiu com se’ns va ordenar. Però… no està vinculat a l’Esfera. Tots els anàlisis coincideixen: es tracta d’un aparell necró per provocar un Exterminatus atmosfèric. La seva activació destruiria la capacitat de la lluna per sostenir vida. És… un arma de negació total.
Un silenci glaçat s’estengué per la sala. Soulripper es va apropar lentament, amb el mantell d’ossos cruixint.
—Irrellevant. —va xiuxiuejar, profundament decebut—. La destrucció és trivial. L’Esfera és el veritable objectiu. Heu trobat alguna cosa útil sobre ella?
Rico respirà profundament abans de continuar.
—Sí. Els escàners i intercepcions de dades durant l’operació han permès localitzar entre les dades de l'enemic l'emplaçament d'una base T’au camuflada al sector Mare Tenebrae. Creiem que estan investigant l’Esfera. Potser tenen informació que nosaltres no.
Soulripper va tancar els ulls uns instants, reprimint la fúria com si fos un dogma.
—Raonablement útil, sergent. Però esperava… més. Heu tingut temps, recursos, autoritat. Vull que redirigeixin tots els esforços cap a la detecció dels Genets Espectrals. I qualsevol facció que s’hi hagi enfrontat. Sé que tenen l’Esfera i no pensen lliurar-la.
Va girar-se i començà a allunyar-se, donant per conclosa la reunió.
—Podeu retirar-vos.
Rico va fer un pas enrere… però no va marxar.
—Senyor Inquisidor… —va dir, amb veu ferma—. Amb el seu permís… voldria saber si es deturarà el decret d’heretgia que es tramita sobre la meva unitat.
Soulripper es va aturar. Lentament, es va girar. El seu rostre estava il·luminat per la flama d’una espelma negra, revelant una ombra de burla a la comissura dels llavis.
—S’ha pausat, sergent. Però no s’ha arxivat. Depèn de vosaltres… de si demostreu el zel que correspon a l’elit de l’Imperi.
Els punys de Rico es tancaren amb força, els artells blanquejant sota el guant. Va fer una reverència curta, gairebé automàtica.
—Servirem amb honor, senyor.
I va marxar, la mandíbula tensa com el fil d’un ganivet.