La sala de comandament de la instal·lació necrona vibrava amb una energia continguda. Espirals de llum verdosa ascendien pels pilars de basalt viu, i els operaris autòmats reparaven les interfícies trencades amb precisió quirúrgica. Les parets, desgastades per intents de saqueig humà i T’au, encara mostraven empremtes de plasma i metralla.
En el centre de la sala, dret com una agulla, Abraxas, cronomant de la dinastia Portae Averni, observava la reinstal·lació de components crítics amb una satisfacció que gairebé fregava el plaer.
Al seu costat, el seu aprentecnòleg Pupil, una silueta menuda amb òptics reblerts de fórmules lumíniques, treballava sense pausa sobre una consola projectiva.
—Els mòduls de control atmosfèric ja responen, senyor —va dir Pupil amb una veu clara, gairebé juvenil, modulada amb respecte.
Abraxas no va respondre de seguida. Va estendre un dels seus dits articulats i va traçar una línia invisible en l’aire, com si toqués l’aura mateixa del dispositiu que s’estava despertant.
—Els humans han intentat pervertir la nostra obra. Els T’au han gosat manipular els nostres codis… —va dir finalment, amb una calma que feia més glaçada la seva fúria—. Però cap d’ells entén la bellesa geomètrica de la destrucció necrona. Cap d’ells mereix caminar sobre aquest planeta.
Pupil va assentir, traient dades de la interfície.
—El dispositiu de destrucció atmosfèrica ha completat l'autodiagnòstic…
La paraula va ressonar com un eco sublim dins la cambra. La llum del sostre va tremolar amb un esclat d’energia. Abraxas va somriure per dins.
—Operatiu... com havia de ser. Nometern serà purificada. L’aire es convertirà en agonia per a tot allò que tingui pulmons, i nosaltres —nosaltres— en serem els artífexs.
Però abans que pogués allargar més la seva declaració, una alerta es va projectar a la interfície de Pupil. Un patró vermell, persistent.
—Informació des del sector de la Fractura Roja, senyor. El cronomant Horemheb... ha fracassat. El dispositiu secundari no ha estat assegurat.
El cos d’Abraxas es va quedar immòbil durant tres segons exactes. La seva aura d’energia es va contreure com un puny.
—Decebedor. El seu protocol de contenció era clar. I encara més… antic Faeron de Yth. —La seva veu es tornà més aspra—. No hi ha redempció per als que obliden el seu lloc en la jerarquia.
—Voleu que enviï reforços?
—No —va respondre Abraxas amb duresa—. Vull que mapegis la posició de cada un dels dispositius secundaris. Tots. Dades d’ubicació, estat de funcionalitat i densitat d’enemics.
—Ordre confirmada.
—Els aniré a cercar jo mateix. Jo finalitzaré el que altres no han estat capaços de mantenir. Aquest món serà net. Aquest món serà silenci. I el Rei Silent coneixerà el nom d’Abraxas com el del purificador de Nometern.
Va fer un pas endavant, mentre els operaris darrere seu recobrien de vida les últimes seccions de la instal·lació. Els circuits van esclatar amb llum verda, i les runes necrones tornaren a brillar com feia eons.
—Eliminarem tot rastre orgànic. Tota impuresa. I si algun cronomant no pot seguir el ritme… que quedi enrere, com un relíquia que ha oblidat la funció per la qual va ser forjada.
Pupil va mirar el seu mestre amb una reverència que només un necró pot sentir. I Abraxas, amb el foc del destí als seus ulls, va travessar la sala mentre les màquines li obrien el camí.