El sergent Hug de l'Esquadra Kesse es quadrà davant de la governadora Rhea Tiberia, la seva armadura marcada per les cicatrius del recent combat. Tot i la seva ferma postura, el seu rostre mostrava el cansament acumulat d'una batalla que havia deixat empremta.
—Governadora, el complex Volk-1s es manté sota control imperial —informà amb veu ferma—. Els T’au han estat continguts però no repel·lits. Creiem que continuen amagats pel complex. No hem pogut determinar què buscaven exactament, però la diogenita que encara restava allà ja és segura al Palau Imperial.
Rhea Tiberia no va semblar gaire satisfeta amb la notícia. Es passejà per la sala de comandament amb les mans entrellaçades a l’esquena, el rostre tens mentre processava la informació.
—No és suficient —va dir finalment, amb un to de resignació—. Això es repetirà. Una vegada i una altra. Diògenes Primaris serà sotmesa a un setge brutal fins que l’Administratum es decideixi a actuar. Però sabem que això no passarà aviat.
Va fer una pausa, observant per la finestra blindada la superfície devastada de la lluna.
—El secretisme sobre la diogenita ens condemna. Fins que l’Administratum no consideri aquest lloc una prioritat, no veurem una flota massiva de Marines venint a pacificar el sector. Podria trigar anys. Dècades.
Hug assentí, comprenent el dilema.
—Llavors només podem fer el que millor sabem fer —respongué—. Ens haurem d’acostumar a victòries pírriques i a minimitzar les pèrdues en cada derrota.
La governadora el mirà, amb una ombra de dubte als ulls.
—No és només això el que em preocupa. No podem vendre la diogenita per buscar contactes sense ser considerats traïdors i heretges. Estem atrapats. I ni tan sols tinc clar que la resta de faccions imperials siguin aliats inquestionables.
Hug mantingué la mirada fixa en la governadora. Ell també ho sabia. Havia lluitat prou guerres per entendre que, quan els recursos eren escassos i la cadena de comandament imperial es fragmentava, la lleialtat era un concepte relatiu.
—L’Imperium és implacable, senyora —digué finalment—. Però nosaltres també ho serem.
Rhea es quedà en silenci uns instants abans d’acabar la conversa amb una última afirmació.
—Que Déu-Emperador ens protegeixi, sergent. Perquè venen temps foscos per Diògenes Primaris.