RESUM DE MITJA TEMPORADA 1

 

Diògenes V és una lluna del Segmentum Ultima, situada molt a prop del turbulent Maelstrom. Aquest astre forma part del sistema Diògenes, un enclavament estratègic que fins fa poc es trobava en una posició privilegiada: al centre de la Cicatrix Maledictum, servint com a punt de connexió entre l'Imperium Sanctus i el Nihilus. Malgrat la seva ubicació en una de les zones més conflictives de la galàxia, el sistema havia romàs inexplicablement pacífic, aparentment protegit de la influència distorsionadora de la Disformitat.

Aquesta situació canvià quan es descobrí un mineral desconegut a la superfície de Diògenes V, un element d’origen misteriós batejat com a Diogenita. La seva naturalesa inèdita i potencial tecnològic feren que l’Imperi el classifiqués com a recurs estratègic de primer ordre. Davant d’aquesta troballa, es decretà l’extracció del mineral en condicions d’extrema seguretat i sota el més absolut secretisme, mentre l’Adeptus Mechanicus alçava un complex de recerca massiu per estudiar les propietats i aplicacions de la Diogenita.

L’administració de la lluna fou confiada a la Governadora Rhea Tiberia, que gestionà amb mà de ferro l’extracció i la seva distribució a l’Imperi. Durant anys, l’explotació avançà sense incidents significatius, però finalment es produïren esdeveniments estranys que sacsejaren la fràgil estabilitat del sistema. Les nombroses ruïnes de civilitzacions arcaiques extraterrestres disperses per la superfície de la lluna van començar a activar-se, provocant fenòmens anòmals: pics d’energia inexplicables, activitat tectònica inusual i interferències massives en els sistemes de comunicació i navegació.

Finalment, la veritat fou revelada: Diògenes V no era una simple lluna, sinó un Món Cripta conegut pels seus legítims habitants com Nometern. Amb l’activació de les estructures ocultes, els Necrons emergiren de les seves tombes sepultades sota la superfície. El seu autèntic governant es revelà: el Fàeron Horemheb, monarca de Nometern.

Però el poder de Horemheb no era inqüestionable dins la seva pròpia dinastia. Entre els Necrons de Nometern, s’amagava la discòrdia: Thanbenfomut, un ambiciós aspirant al tron, conspirava per enderrocar el seu sobirà. Incapaç d’aconseguir prou aliats dins la seva pròpia dinastia, Thanbenfomut buscà suport en els T’au de Farsight.

A canvi del seu suport militar, Thanbenfomut els va oferir l’Esfera d’Anoshen, un coneixement que podia alliberar-los del jou dels Èteris i trencar l’ordre de castes. Però la transmissió fou interceptada per l’Imperi T’au, que no permetria que aquest secret arribés als separatistes de Farsight. Per això, el 104è Batalló de Rastrejadors Mont’ka va ser desplegat a Diògenes V amb una missió clara: esborrar qualsevol rastre de la conspiració.

Mentre T’au i Necrons es movien a l’ombra, dos vaixells emergiren de la Disformitat: la nau de Sergent Obscurus, el Simfonista de l’Agonia, líder dels Bastards de l’Emperador, una banda de marines traïdors entregats a Slaanesh i l’Avern, un veler espectral de la Legió dels Condemnats, perseguint Obscurus amb fúria inexorable.

El duel entre aquestes dues forces es va traslladar a Diògenes V, però a mesura que els combats es desplegaven, ambdues faccions van percebre una energia estranya i ominosa envoltant la lluna. Els Bastards de l'Emperador van descobrir l'existència de l'Esfera d'Anoshen després d’atacar el 104è Batalló Mont’ka en un data-temple necró. Tot i que els T'au van sortir victoriosos, les forces del Caos van aconseguir prou informació per deixar de fugir i començar a consolidar la seva posició.

La Legió dels Comdemnats presentia que quelcom anava molt malament a la lluna però no sabia què. Per establir-se al planeta amb seguretat, els astartes van ocupar un dipòsit protegit pels Korps de la Mort de Krieg, que es van negar a entregar-lo i van defensar la seva posició amb valor però, finalment, van ser aniquilats. Els supervivents, marcats per la derrota i consumits per l'odi, van acabar caient sota la influència del Caos, transformant-se en els Sempre Alçats. Seduïts per les promeses de venjança i glòria, aquests antics soldats imperials van abraçar la seva nova condició d’Ungits.

La veritat darrere de Diògenes V era més aterridora del que ningú podria haver imaginat. L'Esfera d'Anoshen, el que els T'au es pensaven que era una reliquia, no era el que ellls pensaven i la lluna no era realment un satèl·lit natural, sinó un colossal enginy tecnològic dissenyat per contenir una força primordial: el C’tan Anoshen. L'Esfera d'Anoshen era Diògenes V. Durant mil·lennis, aquest antic Déu Estel·lar havia estat empresonat dins l’Esfera d’Anoshen, també anomenada Nometern. La seva presó, però, s’havia anat esquerdant a mesura que la diogenita era extreta de les profunditats de la lluna.

La conspiració d’Anoshen semblava imparable. La ment astuta i incommensurable del C’tan encadenat es manifestava en les ments dels mortals, sembrant-los visions, desitjos i una set insaciable de poder. El seu murmuri subtil es convertí en una veu seductora, capaç de manipular individus clau per afeblir encara més la seva presó.

Entre els primers afectats es trobava la tecnosacerdotessa Vektra Floria Grífols, una devota de l’Adeptus Mechanicus a qui Anoshen va corrompre a través de somnis i dades aparentment revelades per l’Omnissiah. Convençuda que l’única manera d’assolir la transcendència era desencadenant una revolució tecnològica prohibida, Vektra va provocar l’esclat del Complex Volk-1s, la major instal·lació d’investigació de la Diogenita.

Després, el C'tan Anoshen, veient la fragilitat mental dels Sempre Alçats, va començar a manipular el seu líder amb visions distorsionades dels Déus del Caos, fent-los creure que servien una causa més gran. Així, va aconseguir que els Sempre Alçats ataquessin la base del 104è Batalló Mont'ka, robessin informació sobre com alliberar-lo i implantessin drogues amb diogenita en els T’au per fer-los més vulnerables a la seva influència.

A la lluna arrivaba Abraxas per ordre del Rei Silent, el líder dels necrons. Abraxas havia d'ajudar a Horemheb a evitar que el C'tan escapés però Abraxas mantenia una rivalitat eterna amb el Faeron de Diògenes V. Abraxas va començar a cercar instalacions on despertar agents que s'unissin a les seves tropes però sempre era acorralat per un o un altre enemic i vençut.  

Mentre això passava, a Diògenes V aterrava L’inquisidor imperial Eymerich Soulripper, qui va prendre el comandament del destacament Tempestus Aquilons de la lluna, els anomenats Recios, sota el lideratge del sergent John Rico. Determinat a eradicar la corrupció, Soulripper va llançar un atac directe contra les forces del Caos, però la seva campanya va acabar en derrota humiliant. Per tapar el seu fracàs, va començar a conspirar per prendre el control de les forces de la governadora Rhea Tiberia.

Com a part del seu pla, Soulripper va ordenar als Recios robar les glàndules progenoides dels Segadors de la 0-Zona, el capítol Astartes sota les ordres de Tiberia. L’operació va ser un èxit i l’inquisidor, embriagat pel seu suposat domini de la situació, es va convèncer que tenia sota el seu control totes les forces imperials presents a la zona.

Mentrestant, la Legió dels Condemnats, a través del seu comando d’elit, els Genets Fantasma, va fer una nova descoberta: la base secreta de Farsight. Sense dubtar-ho, van llançar un atac que va obligar el comando Carnissers de Pech, un grup Kroot letal, a fugir cap a terreny desconegut. Els Kroot, van decidir atacar als Bastards de l'Emperador i van aconseguir la informació que els mancava als Farsigth per començar a elaborar un plà d'acció a Diògenes V. 

Els Genets Fantasma, continuant les sves investigacions van decidir cercar a Vektra Flori i van assaltar una base necrona dominada per Horemheb. Allà, entre tecnologies arcaiques i horrors metàl·lics, van descobrir un cos secundari de Floria i, en el procés, van desvelar la veritable naturalesa de Diògenes V i l’existència del C’tan Anoshen.

Amb aquest coneixement, els Genets Fantasma van predir els moviments del 104è Batalló Mont’ka i els van emboscar, aconseguint la peça final del trencaclosques: la localització exacta del dispositiu de contenció d’Anoshen.

Un cop amb la informació clau, van informar la governadora Rhea Tiberia i l’inquisidor Eymerich Soulripper. No obstant això, desconfiaven de Soulripper, amb raó, sospitant que voldria jugar a controlar un déu, un risc que no podien permetre’s. La reunió entre les forces imperials no va acabar bé. 

Mentre els plans es desenvolupaven, Obscurus i els seus Bastards de l'Emperador van llançar un atac contra Horemheb per obtenir la ubicació dels dispositius de polaritat de l'Esfera d'Anoshen.

Obscurus havia arribat a una conclusió aterridora: l'Esfera repel·lia la disformitat, però si invertia la seva polaritat, podria crear un nou Ull del Terror. Això li atorgaria un poder incomparable, fent-lo el favorit dels Déus del Caos. L’atac dels Bastards va ser un èxit, i amb els dispositius en mans de Obscurus, el seu pla estava a punt de materialitzar-se.

Mentre el destí de la galàxia es decidia a Diògenes V, els Tempestus Aquilons del Sergent Rico, seguint ordres de l’Inquisició, continuaven amb operacions de purga sense comprendre la gravetat de la situació.

Però llavors va arribar l’hora de la veritat.

Els Genets Fantasma es van dirigir a la necròpoli d'Ash-Al, on es trobaven les instal·lacions capaces d’alliberar Anoshen. El C’tan, anticipant-ho, havia enviat els seus titelles, els Sempre Alçats, per completar el ritual.

L’enfrontament va ser brutal. Els Astartes condemnats es van imposar amb una massacre fulminant, esborrant els Sempre Alçats del camp de batalla. Després de la seva derrota humiliant, la seva connexió amb Anoshen es va trencar, i enmig de la desesperació, van tornar a Khorne, el seu antic patró.

Els Genets Fantasma, amb el control de les instal·lacions, van aconseguir assegurar que Anoshen mai podria ser alliberat. Aquest gir inesperat va fer que descartessin el seu pla de destruir el planeta, i van optar per segellar el C’tan dins de la lluna per sempre, tal com l’Emperador havia fet amb un altre fragment a Mart.

Mentrestant, en una altra part de la lluna, es jugava un altre destí.

Els Bastards de l'Emperador desconeixien que els Eteris T’au també tenien els ulls posats en l'Esfera. Havien descobert que, a més d’invertir la polaritat de la disformitat, l’Esfera també podia, canviant la freqüència, amplificar el seu domini mental, permetent-los sotmetre a éssers inferiors  amb una influència absoluta.

El 104è Batalló Mont'ka i els Bastards de l'Emperador van xocar violentament a les instal·lacions de polaritat i freqüència. Tot i que els Bastards van aconseguir el control del recinte, els T’au van sabotejar la major part de la maquinària abans de fugir. Ni un nou Ull del Terror, ni una eina de dominació per als Eteris. Però tant el Caos com els T’au havien aconseguit petits triomfs que els permetrien completar objectius més modestos.

Mentre Soulripper conspirava per acaparar més poder, la governadora Tiberia no es va quedar de braços plegats. Va arribar a un acord secret amb els Segadors de la 0-Zona: si ells li aconseguien el cos de Vektra Floria, ella els revelaria la ubicació de les glàndules progenoides i els ajudaria a recuperar-les. Paral·lelament, va reunir proves comprometedores sobre Soulripper per protegir-se d’una acusació d’heretgia.

Els Segadors van assaltar la base de Horemheb, es van imposar sobre els necrons i van obtenir el cos de Floria. Els plans de Tiberia van triomfar. Ara era lliure de nou i tenia els Segadors sota el seu control. Sabia que la diogenita extreta era inestimable, i el seu valor s’havia multiplicat per un milió.

Els Carnissers de Pech, coneixedors del poder repulsor d'influència psíquica de l'Esfera, també volien aprofitar-se'n, però abans havien d’assegurar-se una via d’escapament segura. Per això, van atacar Abraxas per obtenir el control d’una Porta Dolmen, un portal que els permetria fugir a un lloc segur un cop completessin els seus plans.

A mesura que el caos s'estenia, les forces necrones patien derrota rere derrota. Horemheb intentava contenir Anoshen, però els seus esforços eren inútils. A la fi, va arribar a una conclusió inevitable: per sotmetre la lluna, havia d’unificar els necrons sota el seu lideratge i destruir l'atmòsfera de Nometern per fer la lluna només habitable pels necrons. Però sabia que Abraxas no trigaria a trair-lo.

Amb les esquerdes de la seva presó encara obertes, però sense possibilitat d’escapar, Anoshen va llançar un crit estel·lar.

No va ser un so que es pogués escoltar amb les orelles.

Va ser una onada psíquica, un murmuri aterridor que va travessar el temps i l’espai.

Milers d’éssers, almiralls de l’Imperium, bruixots hereus, rapinyaires de la disformitat i autòmates necrons, van sentir el mateix missatge cremant a les seves ments:

"Diogenita. Diogenita. La diogenita em manté presoner. Feu-la vostra. Reivindiqueu el poder que amaga."

Va ser una temptació impossible de resistir.

En qüestió de dies, milers de naus de totes les races i faccions es van dirigir cap a Diògenes V, la lluna que, fins llavors, havia estat només una peça menor en el joc de poder de la galàxia.

Ara, s’havia convertit en l’epicentre del caos.