Les restes esqueixades del complex Volk-1s s’alçaven com espectres mecànics sota la llum espectral del cel necró. Entre les ombres de les plataformes esquerdades i els contenidors deformats, es congregaven dos comandos necrons.
D'una banda, Horemheb, el cronomant exiliat, amb la seva host d'antics servidors fidels. De l'altra, Abraxas, el dominant dels Portae Averni, acompanyat dels seus guerrers letals.
La diplomàcia havia de ser la clau d’aquella trobada. Però la desconfiança impregnava l’aire tòxic com el gas dispers de la diogenita.
Horemheb va avançar amb pas solemne, la seva capa metàl·lica flotant darrere seu.
—Abraxas —va dir, amb la seva veu ressonant amb un to de menyspreu—. Ens reunim per necessitat, no per desig. No oblidis que no som iguals davant del Rei Silent.
Abraxas va somriure, una ganyota burlesca a la seva cara inexpressiva.
—Iguals? No et menteixis, Horemheb. Ets un exiliat, un relíquia sense un regne. Jo, en canvi, sóc un emissari del futur. Potser avui rectificaràs els errors del passat.
Horemheb estrenyé els punys. L’energia cronoàtica crepitava al voltant seu, però encara mantenia la compostura.
—Parlem d’aliança. No d’amenaça.
Eastwood, l'Omnicida dels Portae Averni, estava a la vora, ajustant el seu rifle tesla amb una precisió meticulosa. Potser per casualitat. Potser no.
Un so elèctric ressonà per sobre les restes metàl·liques. Un raig de mort escapà d'un canó, impactant amb força a l’Omnicida dels Exiliats de Yth.
Un xoc elèctric omplí l’aire. El necró blanc de l’exili caigué enrere, el seu cos esclatant en fragments de metall i energia.
El silenci es trencà.
—TRAÏCIÓ! —bramà Horemheb, mentre desenfundava el seu bastó d’hipermatèria i aniquilava al assasí.
El caos es desencadenà en el mateix instant.
Les bales teslàniques i les orbes d'energia esclataven entre les plataformes, mentre la boira tòxica amplificava els llampecs de cada impacte.
Els dos bàndols es dispersaren immediatament, cercant cobertures entre els contenidors blindats. Però la zona d’aniquilació era una trampa mortal: cada cop que un necró treia el cap per disparar, el següent torn el feia esclatar en mil peces.
—Chogror, als protocols d’interferència! —va cridar Horemheb mentre conjurava una ona temporal que alentia els projectils enemics.
—Eastwood, elimina’ls! —va ordenar Abraxas.
L’Omnicida dels Portae Averni es movia entre les ombres com un fantasma de destrucció. El seu rifle disparava sense pausa, abatut un a un els soldats de Horemheb.
Enmig del caos, Abraxas va accedir als sistemes de comunicació del complex. Mentre Pupil cobria la seva posició, el cronomant enviava les coordenades necessàries perquè el Rei Silent observés la retransmissió de la batalla, degudament manipulada on es veia clarament com Horemheb atacava a un agent d'Abraxas.
—Que contempli la veritat, oh Majestat. Mireu com Horemheb ataca els vostres lleials servents! —va xiuxiuejar amb una veu saturada d'arrogància.
El combat esdevingué encara més furiós. L'intercanvi de dispars es va transformar en una fundici´´o de metall: mentre Chogror intentava activar una balisa de reinicialització per als Exiliats de Yth, un obús de disrupció d’Eastwood el va desintegrar en una explosió d’energia verda.
Horemheb i la seva elit lluitaren per recuperar la seva posició, però es van trobar amb una nanomina contratemporal llençada per Pupil. L’ona temporal va descompondre els seus sistemes, deixant-los atrapats en un bucle microscòpic de decadència.
Un a un, els Exiliats de Yth anaven caient.
Amb només quatre necrons encara operatius, el combat cessà. Els Portae Averni havien triomfat.
Davant de les pantalles de transmissió, el Rei Silent observava en silenci la massacre.
I aleshores, el seu veredicte va caure com una sentència immutable.
—Horemheb dels Exiliats de Yth. Has actuat en traïció i el teu poder ha estat provat insuficient. Sotmet-te a Abraxas.
Horemheb, tot i la seva resistència interior, sabia que no hi havia alternativa. Amb un moviment rígid, va agenollar-se davant el seu rival.
—La meva voluntat és teva... Abraxas.
Abraxas somrigué.
—Savis són els que abracen el destí. Benvingut, germà.
La guerra per Diògenes V continuava. Però ara, els Exiliats de Yth ja no eren exiliats. Eren esclaus.