Els Carnissers de Pech travessaven la jungla metàl·lica amb una ferotge satisfacció, la seva pell esquitxada de sang i l’olor de pólvora i carn recent impregnada en les plomes. Portaven amb ells un botí preciós: components tecnològics arrabassats als humans que queien del cel i altres enemics que havien gosat plantar-los cara.
Una vegada van arribar a la seva base improvisada, un Kroot jove i impacient va recollir un dels dispositius que havien obtingut. El va girar entre les urpes, intentant esbrinar la seva funció.
—No dispara —va dir amb desconfiança.
Va obrir la mandíbula, disposat a tastar-lo, com feia amb les preses per comprendre millor la seva essència, però una mà ferma el va aturar.
—No ho facis, insensat —va advertir Sekundon Pok, el Negociamorts, l’estratega i guia del grup. Li va prendre el dispositiu i el va observar amb més interès. La tecnologia era inútil per a ells tal com estava, però potser els T’au en traurien profit. I si no… sempre es podia negociar amb altres tribus o mercenaris.
A prop, Gunstkors Dou, el pistoler, conegut per la seva precisió letal amb les armes humanes modificades, somreia mentre netejava la seva pistola.
—Hem guanyat bé aquesta vegada —va dir.
Sekundon va assentir amb gravetat.
—Sí, però no tots han estat preses fàcils. Hi ha molts lluitadors diferents en aquest món, però només els humans de les armadures negres amb flames han estat capaços de fer-nos retrocedir.
El pistoler va escopir a terra, com si volgués expulsar el record del combat.
—Són forts… però no prou. Nosaltres som els que hem tornat amb el botí, no ells.
Això va arrencar murmuris d’orgull entre els guerrers Kroot. Alguns ja remenaven els seus ganivets, olorant l’aire amb ganes de tornar a caçar.
—Els T’au ens donaran un descans de moment —va anunciar finalment el Negociamorts, amb una ganyota que, en un altre seria un somriure.
—Així podrem celebrar-ho com cal! —va cridar Staltk Bekindo, l'aguaitador—. Doneu-nos permís per caçar, líder! Volem un banquet digne dels Carnissers de Pech!
El Negociamorts va deixar anar un so sec, gairebé divertit si no fos per la seva naturalesa sempre calculadora.
—Aneu i mengeu. Però no oblideu que això no ha acabat. Encara ens esperen combats que ens posaran a prova.
Els Kroot van udolar de satisfacció, agafant les seves armes i desapareixent entre la vegetació metàl·lica, llestos per caçar i celebrar el seu triomf com només ells sabien fer: amb sang, carn i el so d’ossos trencant-se.