El Condensador de l’Immaterium brillava amb una llum febril al centre de les ruïnes necròniques. El metall negre del complex Volk-1s estava esquitxat de sang fresca, i l’aire vibrava amb els crits dels moribunds i el rugit de motors de guerra. L’aliança entre els Bastards de l’Emperador i els Sempre Alçats s’havia desfet en un instant, com una nota desafinada en la simfonia de la matança.
Lord Khai, Flagel Etern, esquinçà el cap d’un legionari amb un moviment brutal de la seva arma d'energia. La seva veu retronà entre les explosions.
— TRAÏDORS! Ens vau prometre guerra i ara voleu compartir poder amb aquest déu depravador? Us arrencarem la pell i la cremaré en honor a Khorne!
Ulgruk La Llengua de la Temptació Kalros es trobava en una plataforma elevada, la seva armadura daurada reflectia les flames de la batalla. Somrigué, delectant-se amb la fúria del berzerker.
— Oh, Khai, ets massa previsible! — el seu to era un xiuxiueig hipnòtic a través del vox — Khorne no vol que et limitis a matar, vol espectacle. I jo et donaré un d’inoblidable.
Amb un gest, va donar la senyal. Els legionaris de Slaanesh van obrir foc amb bolters encantats, els seus trets traçadors il·luminant la foscor com un foc d’artifici letal. Els Sempre Alçats van respondre amb crits de fúria, llançant-se contra els seus antics aliats com una onada de destrucció pura.
Zhargul El Ressonant Silent va aixecar el seu canó de plasma i va disparar sense pietat. La càrrega incandescent va impactar en Varok, que va caure amb un crit bestial.
Però la venjança fou immediata. Xalthor, artiller dels Sempre Alçats, va rugir i va prémer el disparador del seu fusió. L’energia llançada va impactar en Zhargul, abatint-lo en un instant.
— MORIU ENTRE EL FOC! — bramà Xalthor abans que un punyal negre li travessés la gola.
Thalior La Sombra Narcisa, l’ombra assassina de Slaanesh, esquinçà el seu cos amb una elegància cruel, delectant-se en el moment.
— Això és un art, no una massacre sense sentit… — musità, retirant la fulla.
Mentre la batalla es tornava cada cop més caòtica, Zephyros "L’Èxtasiat" Tyran es llançà cap al Condensador amb el seu estendard de Slaanesh onejant entre la sang i la pols. Però just quan es disposava a assegurar la relíquia, Bram, l’ogret dels Ungits, es llançà sobre ell com un míssil de carn i ossos.
Zephyros girà per esquivar-lo, però la bèstia era massa ràpida. La seva gegantina manassa va atrapar-lo pel tors i amb un moviment brutal, el va esclafar contra el terra, trencant-li les costelles.
— Més... dolor... més...! — escopí Zephyros amb una rialla boja mentre la sang li sortia per la boca.
Un segon després, una pluja de bolters es va abatre sobre l’ogret, reduint-lo a una massa de carn destrossada.
Ulgruk baixà de la plataforma, dirigint-se cap a Zephyros amb un somriure burleta.
— Has fet la teva feina bé, ara dóna'm el Condensador.
Però abans que pogués fer un pas més, Skarnak "Herald de la Perdició", granader dels Sempre Alçats, aparegué corrent a tota velocitat, rient mentre encenia les seves càrregues explosives.
— PER KHHOOORRRNEEEE! — bramà.
L’explosió va ser monstruosa.
Ulgruk, Zephyros i Skarnak van desaparèixer en una bola de foc i metall esquinçat, deixant només un cràter i una ona expansiva que va tombar els combatents propers. La batalla es paralitzà un instant mentre els Legionaris i els Sempre Alçats assimilaven la devastació.
Lord Khai va escopir sang i es va posar dret. Va veure com Vorandis El Teixidor d’Agonies intentava retirar-se, però ja no importava. La guerra estava decidida. La seva mirada caigué sobre el Condensador, ara en mans de Thalior.
— EL VULL! — rugí, i va córrer cap al Lacerador amb la destral a punt.
Però abans que pogués arribar-hi, Magnar L’Indomable, el comissari corrupte de Khorne, es llançà en una càrrega suïcida.
— SANG PER EL DEU DE LA SANG!
Amb un gir precís, Thalior va clavar la seva fulla en la gola del comissari, deixant-lo caure a terra, ofegant-se amb la seva pròpia sang.
Els Sempre Alçats es van retirar, rabiosos però derrotats. La batalla havia estat un desastre per ells. Havien perdut els seus millors guerrers i el Condensador era ara en mans de Slaanesh.
Lord Khai es girà i clavà la destral en un mur, la seva fúria pura fent tremolar l’aire.
— Això no ha acabat... No acabarà mai.
A l’altre costat del camp de batalla, els Bastards de l’Emperador observaven els cadàvers al seu voltant. Havia estat una victòria... però a quin preu?
Thalior es mirà el Condensador, les seves mans tacades de sang.
— Obscurus ho voldrà veure.
Amb un somriure ombrívol, es girà cap a les ombres, on la música de Slaanesh encara sonava en el vent.