El Preludi de la Destrucció
Els Genets Fantasma havien arribat silenciosament a la Necròpolis de Ash-Al, esperant trobar als ungits del Caos defensant el gran Monòlit de la antiga ciutat necrona. Però, per a sorpresa seva, a l'altra banda del complex es trobaven els Sempre Alçats. La confusió era palpable però els astartes dels Genets es posicionaven ràpidament pel flanc del camp de batalla, amb més forces allà on es trobaven els dispositius de control energètic que podríen permetre alliberar Anoshen.
—Zarathus, has vist això? —va preguntar Ioannes Blazius, la veu carregada de determinació mentre observava la configuració del camp.
—Sí, senyor —va respondre Zarathus Daemon, ajustant el seu fusell de franctirador—. No ens esperàvem trobar als Sempre Alçats ben posicionats a l'altra banda. Hem de controlar el gran monolit per controlar el camp de batalla.
Ioannes va ordenar amb fermesa:
—Zarathus, posiciona't sobre el gran Monòlit. Fes que el teu fusell sigui el nostre ull vigilant. Danius Ketch, avança ara amb les teves granades i castiga a qualsevol ungit que s'atreveixi a acostar-se.
Danius, saltant amb agilitat sobre la plataforma necrona, va començar a avançar. En un instant, va tenir a tir a Jarek, Tempesta Infernal, un tirador de fusell de plasma que s’amagava darrere un alternador d’energia necró. Sense perdre temps, Danius va disparar una granada. L'explosió va fer volar Jarek i també al tècnic de comunicacions i del franctirador ungit que es trobaven al costat.
—El flanc dret sembla debilitat, —va murmurar Danius mentre es retirava sota cobertura.
Mentrestant, el combat prenia un gir inesperat. El revés va flagel·lar a Lord Khai, el líder dels ungits, que va deixar de sentir el poder dels Déus del Caos, percebent només una energia infinitament inferior. La seva veu tremolava amb indignació.
—Els Déus... ens han abandonat! —va exclamar, amb una mescla d'odi i desesperació davant els resonsables de la seva traició a l'Imperi.
Thorne, conegut com el Caçador d'Ànimes, va avançar cap al monument central per fugir del franctirador astarte que començava a disparar deixant ferit a Zarathos i no gaire després, Kraven, el desplomador. Ambdues figures van quedar ferides, tot i estar sota la cobertura, gràcies a la precisió letal de Zarathus Daemon.
Mentre Lord Khai avançava cap al centre, exhortant a les seves tropes amb un crit apassionat, Alexander Ioannes va pujar sobre un monòlit petit des d'on va poder divisar a diversos ungits. Amb un tret precís, va abatre a Skarnakk, el granader dels ungits, i al castigador del Caos. La confusió creixia; la resta dels ungits avançaven cap al centre, atacant dubtiativament i amb poca precisió. Lord Khai, desesperat, es va llançar contra Rex Robbius, el granader Astartes, implorant el favor de Khorne, però el marine, amb la seva espasa serra, el va fer caure.
—Maleits... —va murmurar Lord Khai, mentre la seva veu es perdia en la fúria del combat—. La meva sang pel deu de la sang!
La batalla es va intensificar. Danius Ketch continuava enviant granades que acabava amb enemics amb una ferotge precisió, mentre els intercessors d’assalt prenien el control de l’energia de la necròpoli, estabilitzant, a poc a poc, l’Esfera d’Anoshen. El metge dels ungits, tot gravant amb una mà tremolosa, documentava cada derrota com a testimoni de la seva desolació.
Quan el fum finalment es va dissipar i els astartes dels Genets Fantasma van retirar-se victoriosos, els Déus del Caos, en un acte final de crueltat, van concedir la seva gràcia als ungits, que es recuperaven per continuar sent esclaus dels poders ruïnosos.
Amb el camp de batalla encara en silenci, els supervivents van quedar marcats per la brutalitat de la lluita, un record indeleble que ressonava en les runes i en les ombres d’aquell lloc maleit.
Ioannes Blazius, tornant cap al seu transport, va comentar contrariat — Aquesta batalla ha estat tan curta com efímera.
Danius Ketch va murmurar — Si, si no destruïm l'Esfera d'Anoshen ara, el poder tard o d'hora es despertarà i ho desferà tot.
Ioannes Blazius va assentir — La Voluntat de l'Emperador ens guia, i no permetrem que aquesta ombra ens destrueixi. Hem d'analitzar de nou la situació i si hem d'actuar, encara que això signifiqui enfrontar-nos a altres forces imperials, ho farem.
Zarathus Daemon va concloure amb determinació — Que la nostra decisió avui sigui la pedra angular del futur. Per l'Emperador!