El capità Harley Inferno caminava lentament per les ruïnes esquelètiques de la necròpolis d’Ash-Al. Els seus passos ressonaven amb un eco sobrenatural sobre el terra metàl·lic de la ciutat necrona. Les estructures ciclòpies, erigides amb tecnologia alienígena inimaginable, s’alçaven al seu voltant com tombes silencioses d’una civilització que es resistia a morir.
La llum espectral de la seva armadura de la Legió dels Condemnats il·luminava feblement el passadís mentre s’acostava al cor del complex: el mecanisme de contenció de l’Esfera d’Anoshen. Aquell lloc era més que una gàbia per a una criatura antiga... era un recordatori de la follia i la grandesa d’un Imperi que havia conquerit fins i tot els déus estel·lars.
Un moviment al seu costat el va fer girar el cap. Dannius Ketch, l’intercessor tirador dels Genets Fantasma, s’acostava amb la seva habitual disciplina marcial. La seva armadura negra estava tacada de pols i sang, però els seus ulls estaven serens.
—Bona feina, Ketch —va dir Inferno amb la seva veu espectral, modulada pel casc blanc amb forma de crani.
—No vaig ser jo sol, capità. Tots vam combatre junts.
Harley va observar la culata del seu bolter. Cinc noves marques hi estaven gravades.
—Ets humil, però la teva arma no menteix.
Ketch va apartar la mirada. Els sargent Ioannes Blazius va parlar un instant després.
—Capità, he estat pensant… aquest lloc. Aquesta presó. No som els primers a tancar un C’tan en un món trampa. L’Emperador en va empresonar un a Mart, un fragment, l Drac del Buit… potser no hauríem de destruir aquest planeta.
Un calfred va recórrer la columna vertebral d’Inferno. Un xiuxiueig es va obrir pas dins la seva ment.
"Destruir aquest lloc seria un error, fill de la guerra…"
Harley es va tensar. Aquella veu ressonava amb una gravetat alienígena, profunda com el temps.
—Mostra’t, Anoshen. Sé que ets aquí.
El món va tremolar al seu voltant. Durant un instant, les ombres es van estirar com si fossin vives, i una presència col·lossal va sorgir de la negror entre dimensions.
"La teva lluita és vana, espectre sense repòs. T’ofereixo un do: la redempció. La cura per la teva Legió maleïda."
Harley va deixar escapar un riure sec.
—Ens vols oferir redempció? A nosaltres? No som aquí per nosaltres mateixos, C’tan. Som la Voluntat de l’Emperador, la seva fúria i la seva justícia.
L’ombra va fluctuar, com si dubtés.
"Fins i tot el teu Emperador tem el poder dels C’tan. Mira com us ha deixat. Fantasmes. Oblidats. Et dic, Harley Inferno, que podeu ser salvats."
Harley va alçar la seva espasa d'energia i la va clavar al terra metàl·lic.
—El teu verí no m’afecta. Torna a les teves cadenes!
Una onada de llum espectral va esclatar des d’ell, i el xiuxiueig es va esvair. Anoshen va cridar de ràbia mentre la seva presència es dissolia lentament en la negror.
Quan Harley va tornar a la realitat, va notar la mirada atenta de Ketch.
—Capità?
—Res. Un recordatori de com d’astutes poden ser aquestes abominacions.
Va girar-se un moment cap al mecanisme de contenció de l’Esfera d’Anoshen. Durant un instant, una idea es va formar en la seva ment. I si el C’tan tenia raó? I si realment hi havia una manera de trencar la maledicció de la seva Legió?
Va sacsejar el cap i va desviar la mirada. No. No hi havia salvació per als condemnats. Només la guerra.