La base dels Sempre Alçats ressonava amb crits de fúria i dolor. Lord Khai, el seu cabdill, caminava amunt i avall, la seva armadura ennegrida per la ira que l'ofegava. La humiliació que els Genets Fantasma li havien infligit cremava dins seu com una ferida oberta. Ell, que havia abraçat el poder del Caos per venjar-se d'aquells mateixos Astartes, havia estat derrotat de nou. No per una lluita titànica, ni per la intervenció divina, sinó per la seva pròpia debilitat, per haver confós un fals ésser antic amb els veritables senyors del Caos.
Amb un cop violent, Khai va llençar el seu àpat que no havia tocat. La seva veu retronà amb furor:
—Vaig creure a aquell maleit C'tan! Vaig pensar que eran els Déus del Caos! Érem titelles d'un ésser que no coneix el vertader conflicte, la vertadera sang vessada en combat! Hem estat enganyats!
Els seus seguidors es removien, sentint la seva còlera i compartint la seva vergonya. Però no tots eren tan afectats per la derrota. Jarek, el franctirador ungit, va alçar la veu, temerós:
—Senyor, ens vam enfrontar a guerrers poderosos. No podíem—
Un sol moviment de la mà de Lord Khai el va fer callar. Els seus ulls ardien com brases mentre sentia la crida d'alguna cosa més profunda, més primitiva. Un eco ressonava a la disformitat. Un nom antic, un crit de guerra que només podien escoltar aquells prou dignes per comprendre la seva glòria:
KHORNE.
A les profunditats de la disformitat, una gran forma demoníaca sorgí com a resposta a la seva ira. Una criatura gegantina, forjada en foc i sang, es va materialitzar com a reflex de la seva fúria, com una crida a la violència pura. El dimoni va sentir la veu del seu amo que el va anomenar Senn'jaah, el Carnisser Carmesí.
Lord Khai es va agenollar, sentint la mirada del gran déu de la guerra fixada en ell.
—Només tu em vas veure. Només tu vas rebre la meva fúria. Només tu ets digne!— va cridar Khai amb la veu plena de fe renovada.
Va aixecar la seva espasa, mirant Jarek amb ulls freds com la mort.
—Tu, miserable, vas fallar. Vas permetre que els Genets Fantasma ens destrossessin. Vas demostrar ser indigne als ulls de Khorne.
Jarek es va retorçar d'espant quan dos guerrers el van agafar i el van portar fins l'altar de cranis. Va suplicar, va maleir, va lluitar, però res no va importar. Khai va alçar la seva urpa d'energia i amb un sol moviment, el cor de Jarek es va separar del seu cos, la sang brollant en un raig calent que va empastifar l'altar. La multitud va rugir, presa per la bogeria sanguinària, mentre, a la disformitat, el gran dimoni reia amb una veu profunda i abismal.
Des de l'inmterium, una visió va travessar la ment de Lord Khai. Va veure un camp de batalla immens sobre Diògenes V. Hordes de dimonis descendien com una tempesta de destrucció, cridant el nom de Khorne. Sang, destrucció, cranis amuntegats en el seu honor. Els Sempre Alçats rebien la seva oportunitat per redimir-se, per demostrar el seu valor.
Quan la visió es va esvair, Khai es va girar cap als seus guerrers, aixecant els punys ensangonats cap al cel.
—El déu de la Sang ens ha concedit una nova oportunitat! Ha vist el nostre potencial! Ha vist la nostra set de venjança! Prepararem una nova guerra, no per alliberar un fals ésser, no per cap altra causa que per la pura, gloriosa destrucció! Diògenes V cremarà, i enmig de la massacre, nosaltres reclamarem el nostre lloc entre els veritables triomfadors de la guerra eterna!
Els Sempre Alçats van rugir al uníson, encenent-se en fervor. La seva fe renovada en Khorne, la seva devoció total a la massacre, els faria més poderosos que mai.
I aquest cop, no hi hauria dubtes. Només mort.