Fa eons, quan la guerra entre els C’tan i els Necrontyr va assolir el seu zenit, el Déu Estel·lar Anoshen va ser un dels més terribles i insaciables depredadors de la realitat. Conegut com el Devorador d’Essències, es delectava en consumir no només l’energia vital dels éssers vius, sinó també la seva consciència, absorbint records i emocions com si fossin un vi negre exquisit. Es deia que aquells que morien sota la seva ombra no eren simplement aniquilats, sinó que el seu mateix "jo" era esborrat de l’existència, deixant només cossos buits darrere seu.
Quan els Necrontyr van trair els C’tan, iniciant la rebel·lió de l’Esclafament dels Déus, molts d’aquests éssers estel·lars van ser esquinçats en fragments, reduïts a presons energètiques per ser explotats com a fonts de poder per a l’imperi necró. Però Anoshen no va caure fàcilment. El seu domini sobre la ment i la percepció era tal que va aconseguir influenciar subtilment molts exèrcits necrons perquè es tornessin uns contra els altres, fent fallar les ofensives i subvertint la lleialtat de comandants clau.
Va ser aquí on va intervenir Horemheb, el Faeron dels Exiliats de Yth.
Aquest senyor necró no era simplement un guerrer, sinó un arquitecte de la realitat, un mestre en la ciència arcana dels seus avantpassats. Horemheb va entendre que per atrapar Anoshen no n'hi havia prou amb la força bruta. El C’tan havia de ser enganyat, fet creure que guanyava, fins que la seva pròpia naturalesa fos la seva ruïna.
El Parany de la Diogenita
Horemheb va idear un pla magistral. Va ordenar la construcció d’una cambra de contenció d’una magnitud colossal, fabricada íntegrament amb diogenita, un material necró capaç de manipular les freqüències energètiques de la disformitat i del flux vital. Aquesta matèria, combinada amb estructures geomètriques impossibles, creava un efecte de mirall psíquic, reflectint i dispersant les onades de consciència d’Anoshen fins a convertir-les en un laberint sense sortida.
Un cop finalitzada la trampa, Horemheb va llançar la seva ofensiva final. Amb una flota d’atac dotada de la més avançada tecnologia de guerra necrona, va fer creure a Anoshen que tenia una victòria segura. El C’tan, embriagat pel seu propi poder, va caure en la trampa, convençut que podia esclavitzar els mateixos necrons que intentaven subjugar-lo.
Quan Anoshen es va manifestar completament dins de la càmera, Horemheb va activar la trampa. Les parets de diogenita van vibrar amb una freqüència inimaginable, les runes es van encendre com un foc d’estrelles moribundes, i el C’tan va ser tancat dins una xarxa d’energia pura.
La seva fúria va sacsejar la realitat. Va cridar amb mil veus, va invocar il·lusions de glòria i destrucció, va ferir la ment dels necrons presents amb visions de l’infinit... però res va ser suficient.
Anoshen, el Devorador d’Essències, va ser empresonat per sempre en el cor de l’Esfera d’Anoshen, que amb el pas del temps esdevindria la lluna Diògenes V.
Durant mil·lennis, l’Esfera ha funcionat com a prisma de contenció, drenat constantment l’energia del C’tan per alimentar les infraestructures necrones. Horemheb sabia que no hi havia manera d’eliminar completament un Déu Estel·lar, només mantenir-lo debilitat. Però, tot i el seu enginy, no va poder preveure el pas del temps i la inconsciència dels futurs habitants de Diògenes V.
Amb la mineria humana erosionant l’Esfera i la guerra portant caos a la lluna, Anoshen ha començat a recuperar fragments de la seva antiga influència. Els seus murmuris es filtren a través de les esquerdes del seu captiveri, influenciant ments febles, sembrant visions i desitjos insidiosos.
Ara, després de mil·lennis, el C’tan sap que no està del tot sol en la foscor de la seva presó.