A les profunditats de la fortalesa governamental de Diògenes V, sota la llum tènue dels llums de suspensió, Rhea Tiberia esperava pacientment a la sala de conferències reforçada. L’aire era dens, carregat d’una tensió palpable. Enfront d’ella, el Sargent Hug de l'Esquadra Kesse dels Segadors de la 0-Zona, un Astartes imponent amb una armadura groga esquitxada de cicatrius de mil batalles, la mirava amb freda expectació. Els altres membres de l'esquadra s'esperaven a fora, mantenint una guàrdia silenciosa però constant.
—Governadora, aquest no és un lloc on els meus homes i jo ens esperàvem ser convocats, i menys en secret. Vés al gra. Què necessites de nosaltres?
Rhea es va inclinar lleugerament cap endavant, col·locant les mans amb calma sobre la taula. Els seus ulls brillaven amb determinació.
—Necessito que recupereu el cos de Vektra Floria. S’ha detectat a les ruïnes necrones subterrànies a l’est de la Necròpolis de Ash-Al.
Hug va alçar una cella, però la seva veu va romandre neutral.
—Un cos? Per què hauríem de malgastar els recursos de l’Imperi per una missió tan trivial? Les vostres forces no són suficients per això?
Rhea va mantenir la mirada fixa en ell.
—Vektra Floria no és un cos qualsevol. Si els Sempre Alçats posen les mans sobre ella, podria portar conseqüències catastròfiques. La seva connexió amb l’Esfera d’Anoshen és més profunda del que imagines. Però el que fa aquesta missió especialment delicada és que no pot arribar a les orelles de l’Inquisidor Eymerich Soulripper.
—Això són paraules greus, governadora. —El to de Hug es va enfosquir, i el pes de la seva presència va fer que l’ambient de la sala es fes encara més opressiu—. Per què hauríem d’ocultar informació a un inquisidor? Això voreja l’heretgia.
Rhea va inspirar profundament abans de continuar.
—Eymerich no busca servir l’Imperi, només el seu ego. Té plans per usar l’Esfera com a eina de poder, i això només portarà destrucció a tots nosaltres i qui sap si a tot l'Imperi. Però sé que aquest argument potser no serà suficient per a vosaltres. És per això que us ofereixo un intercanvi.
Hug va inclinar lleugerament el cap, intrigat però desconfiat.
—Parla.
Rhea es va redreçar, amb un to més confiat.
—Eymerich té en el seu poder les glàndules progenoides del vostre capítol. Les manté per assegurar-se la vostra lleialtat incondicional.
Hug va tensar la mandíbula, i les seves mans es van tancar en punys sota la taula. Les glàndules progenoides eren sagrades per als Astartes, el llegat genètic del seu capítol.
—Això... —va murmurar amb una fúria continguda— ...és una profanació.
Rhea va aprofitar el moment.
—Sé on les té amagades i tinc un pla per recuperar-les. Però necessito que primer em demostreu que puc confiar en vosaltres. Feu aquesta missió, recupereu el cos de Vektra Floria, i després us proporcionaré tota la informació i el suport necessaris per tornar aquestes glàndules al vostre capítol.
Hug es va alçar lentament, la seva figura dominant omplint la sala.
—Governadora, sap què està demanant? Si això arriba a oïdes de l’Inquisidor, ens executaran a tots. Inclosa vos.
Rhea es va mantenir ferma.
—Estic disposada a assumir aquest risc. La pregunta és: vosaltres esteu disposats a lluitar per l’honor del vostre capítol?
Durant uns instants, només es va sentir el so distant del vent bufant contra la fortalesa. Hug finalment va trencar el silenci.
—Ho farem. Però si descobrim que això és una trampa o que esteu jugant amb nosaltres, les conseqüències seran terribles.
Rhea va assentir, sense vacil·lar.
—Ho entenc. Però confio que no em decebreu.
El Sargent Hug va donar un cop al casc, cridant els seus homes a preparar-se per la missió. Abans de sortir de la sala, es va girar cap a ella una última vegada.
—Que el vostre pla sigui tan bo com dieu, governadora. Per al bé de tots nosaltres.
Quan la porta es va tancar darrere seu, Rhea Tiberia es va recolzar a la cadira, sentint com la tensió abandonava lentament el seu cos. Sabia que el camí que havia triat era perillós, però també sabia que era l’únic que podia salvar Diògenes V de la destrucció.