LA VOLUNTAT DE L'EMPERADOR

 

A la sala de treball de la gobernadora de Diògenes V, Eymerich Soulripper i Rhea Tiberia esperaven la connexió amb Harley Inferno, el bibliotecari de la misterios Legió dels Comdemnats, que els havia convocat de forma urgent. El senyal es va establir, i la figura imponent del capità de la Foc de l'Avern va aparèixer en un holograma projectat des de la seva nau.

—Inquisidor Eymerich, Lady Tiberia. Començo l’informe. —La veu de Harley Inferno era severa, autoritària.

El capità va activar una sèrie d'holodisplays que mostraven gràfics i símbols arcanos.

—Es necessari posar en el vostre coneixement que a Diògenes V hi ha una reliquia tecnològica anomenada L'Esfera d'Anoshen. La existència d'aquesta reliquia ha estat coneguda i per aquest motiu la guerra ha arribat a la lluna. L'Esfera d'Anoshen no és només un artefacte xeno. És una anomalia capaç d’atraure i repel·lir la disformitat i les ones psiòniques. Aquest mecanisme és alimentat per una entitat d’un poder més enllà del nostre enteniment: un C’tan.

Eymerich Soulripper va arrufar les celles, la seva veu s’alçà amb desdeny.

—Un C’tan? Contes de fades i supersticions. Però fins i tot si fos cert, un poder així podria ser utilitzat per a la glòria de la humanitat. Hem trobat un tresor per la glòria de l'Imperi.

Harley Inferno va mirar l’inquisidor amb fredor.

—Això no és un tresor, Inquisidor. És una abominació. El mateix Emperador va prohibir la manipulació xeno i psiònica. La vostra avarícia posa en perill el que Ell va sacrificar per protegir-nos.

Eymerich va avançar un pas, amb el puny tancat.

—Penseu recordar-me el que l’Emperador vol, Capità? No oblideu amb qui parleu. 

—Sou vosaltres qui no heu d'oblidar amb qui parleu, Soulripper. La meva Legió és La Voluntat de l’Emperador, i responem davant d'ell, no davant d'un mer càrrec religiós! No necessitem el vostre permís per fer el que calgui.

Rhea Tiberia va aixecar la mà amb calma.

—Prou, tots dos. Aquesta disputa no ens acosta a la solució. Capità Inferno, necessitem més detalls. On es troba exactament l'Esfera? Qui sap de la seva existència?

Inferno va fer una pausa, estudiant Tiberia amb més respecte.

—L'Esfera no és un objecte. És la mateixa lluna Diògenes V. És un perill latent, i només la seva destrucció pot assegurar la humanitat. Ara per ara, sé que els T’au, alguns Legionaris i, per descomptat, els seus creadors, els Necrons, en coneixen l’existència. Potser més faccions.

Eymerich va somriure, gairebé triomfal.

—I no se us ocorre que amb un poder com aquest podríem anihilar els nostres enemics i reforçar l’Imperi? La destrucció és un acte precipitat.

Harley va mirar-lo amb menyspreu.

—I qui controlarà l'Esfera, Eymerich? Vos? Jo? Quin cost tindrà aquest “poder”? Les vostres paraules són heretgia.

—Heretgia? —va replicar Eymerich, furiós—. Jo decideixo què és herètic, Capità. No oblideu que esteu sota la meva jurisdicció. Exigeixo totes les dades que teniu!

Harley va somriure amb desdeny, sacsejant el cap.

—La vostra arrogància és infinita, Inquisidor. No us atreviu a creuar-vos en el camí de la Voluntat de l'Emperador. Això és tot.

Sense esperar resposta, Harley Inferno va tallar la transmissió. El silenci va envair la sala.

Eymerich Soulripper va esclatar de ràbia.

—Maldit arrogant! —va girar-se cap a Rhea Tiberia amb el rostre desfigurat per la ira—. Sabíeu alguna cosa d'això? M’esteu amagant alguna cosa, Lady Tiberia?

—No us estic amagant res, Inquisidor.

—Més us val. La vostra vida depèn de que sigui cert. Recordeu la vostra posició i a qui serviu. 

Amb un gest brusc, Eymerich va abandonar la sala, deixant enrere una Tiberia reflexiva. Els seus pensaments eren un torbellí. A qui he de guardar lleialtat? A l'inquisició, a la Legió dels Condemnats o als habitants de Diògenes V?

La seva mirada va caure sobre els holodisplays encara actius, mostrant la imatge de Diògenes V. Sabia que la decisió que prengués podria tenir conseqüències catastròfiques per a l’Imperi... i per a ella mateixa.