Un cel gris i carregat d’espetecs elèctrics cobria el Sector Monitorum. Els contenidors oxidats formaven un laberint metàl·lic, omplint l’aire d’una aroma acre de greix i òxid. Dues forces oposades es preparaven per reclamar el botí d’armes experimentals i tecnologia necrona. Els Exiliats de Yth, freds i impertorbables, es movien amb la precisió de màquines immortals. En canvi, El Plaer de Fulgrim, legionaris del Caos, exsudava brutalitat i arrogància, amb riures burletes que ressonaven entre els contenidors.
El Faeron Horemheb alçà el seu bastó, les runes necrones brillaven amb una llum verda espectral.
—La Clau del Temps ens oferirà el control —va murmurar amb una veu metàl·lica.
Al seu costat, Chroghor ajustava el Cub Teseràctic, però una espurna sobtada el va fer retrocedir. El dispositiu s’apagà, emmudit.
—Incompetent! —escopí Horemheb, clavant els ulls vermells en el seu aprentòleg.
—Un error menor, mestre. Ho compensaré —balbucejà Chroghor.
Des de l’altra banda del camp, Ulgruk ho presencià amb un somriure cínic.
—Els metalls antics també tenen mal dies, sembla. Azarath, comença la diversió.
Azarath, l’Ungit, avançà al centre del camp de batalla, les seves urpes demoníaques brillaven mentre despertava el poder corrupte del seu interior.
Vorandis, l’acòlit del foc impiu, escalà un contenidor. Alçant les mans, invocà una bola de foc ardent, llançant-la cap al cronomant. Però l’atac passà inofensiu, esclatant contra el terra.
—Tens mala punteria, corrupte! —va rugir Horemheb, movent-se ràpidament cap a una cobertura.
Thalios, l’Escorxador, disparà el seu rifle de plasma. L’arma bramulà amb força, però, un altre cop, l’atac errà el blanc en desapareixer sobtadament Horemheb i apareixer a un altre lloc.
—Patètic! —va grunyir Ulgruk, colpejant un contenidor amb la seva destral, frustrat.
—La paciència és una virtut, líder —respongué Azarath, posicionant-se per bloquejar qualsevol moviment necró.
Ambdós comandos convergiren cap al centre del camp, on l’objectiu principal, una càpsula blindada imperial, esperava el seu conqueridor.
Azarath carregà directament contra Orithekh, l’Omnicida, i Icouxir, el Despotecnòleg. Amb un crit gutural, les urpes demoníaques del legionari es clavaren al tors del Despotecnòleg, qui s’enfonsà sota el pes de l’atac. Però Orithekh respongué amb una punyalada letal que travessà l’armadura d’Azarath, deixant-lo immòbil.
—Insolent mortal... —murmurà Orithekh mentre el demoníac legionari caigué al terra.
Mentrestant, Vorandis aprofitava el caos per llançar un nou encanteri. Aquesta vegada, una flama esgarrifosa travessà la foscor i va impactar contra Icouxir, drenant-li les últimes forces. El Despotecnòleg s’ensorra en silenci.
Thalios, malferit, es llançà amb tota la seva fúria contra Orithekh.
—Mor, abominació mecànica! —cridà, brandant la seva destral amb força. Però Orithekh es desplaçà amb gràcia freda, evitant l’envestida i eliminant el legionari amb un sol tall precís.
—Vorandis, mou-te! —ordenà Ulgruk, percebent el perill. El líder dels Legionaris avançà cap al flanc dret, desafiant Chroghor. Amb un moviment ràpid i brutal, la destral d’Ulgruk travessà el tors de l’aprentòleg.
—Les teves màquines no poden amb la carn i la sang! —riu mentre el cos metàl·lic de Chroghor cau inert.
Horemheb arribà al flanc dret, enfrontant-se a Ulgruk.
—Has segellat la teva destinació, mortal —va dir amb fredor. Amb una explosió d’energia temporal, incapacità el líder dels Legionaris. Però la batalla ja estava perduda per als Necrons.
Amb els Exiliats de Yth havien perdut el factor sorpresa i amb el Cub Teseràctic inutilitzat, Horemheb va ordenar la retirada.
—La lluita no ha acabat. Tornarem, i el temps serà nostre aliat.
Ulgruk, encara recuperant-se, riu entre dents mentre els Necrons es retiren.
—Corre, metall vivent. Aquesta zona ara és nostra.
Ulgruk observà el botí acumulat.
—Vorandis, Obscurus estarà satisfet i no estem perduts, però avui hem guanyat. La voluntat de Fulgrim avança. Preparem les armes... tenim un món per corrompre.
