EL FUROR DEL FAERON

 

La cambra del consell de Horemheb, il·luminada només per la llum blava espectral dels circuits necrons que la travessaven, tremolava amb la veu poderosa del Faeron. La seva mà metàl·lica es va estavellar contra la superfície cristal·lina de la taula de comandament, generant un ressò que semblava viatjar fins als límits de Nometern.

—Chroghor! —va rugir Horemheb, els seus ulls verds brillant com sols geminats—. Has tornat a fallar! Vas avariar el Cub Teseràctic, i amb ell la possibilitat de recuperar els dispositius per reforçar l'Esfera, estan perduts! Com és possible que la meva mà dreta sigui tan incompetent?

Chroghor, l’aprentecnòleg, es va inclinar profundament, el seu cos revestit de maquinària adornat amb marques del seu rang. Va parlar amb una veu baixa i reverencial, mentre movia les seves múltiples extremitats metàl·liques en senyal de submissió.

—Senyor meu, accepteu les meves més humils disculpes. He fracassat en la meva tasca, però us prego el dret a parlar abans de rebre el vostre càstig.

Horemheb el va mirar amb freda intensitat, però va fer un gest brusc amb la mà.

—Parla, doncs, i que les teves paraules no siguin un altre fracàs.

Chroghor es va redreçar lleugerament, els seus sensors oscil·lant mentre parlava.

—He examinat el Cub Teseràctic. La seva avaria no és fruit d’un error mecànic. Els seus circuits, les matrius d’estabilització, tot és... perfecte. Però hi ha una força externa que l’ha fos, una energia desconeguda. Això em va portar a revisar els nostres dispositius de predicció entròpica, i he trobat el mateix. Els mecanismes funcionen correctament, però hi ha una signatura energètica inusual. La mateixa que al Cub.

Un silenci ominós va envair la sala. Horemheb va esbufegar, però els seus ulls van perdre l'ira, reemplaçada per una llum freda d’intel·lecte actiu. Va començar a murmurar, primer per si mateix, després en un to que semblava invocar un antic rival.

—Ah... ja ho veig. Anoshen. Vell enemic. Fins i tot en la teva captivitat, sempre has estat un problema. Així que t’has alliberat. —Horemheb va aixecar el cap, dirigint-se a l’aire com si pogués veure l’entitat—. I ara manipules aquests invasors, fent-los servir com a peons. Però sé el que faràs. Quan ja no et siguin útils, els consumiràs. Vindràs per mi. A mi, el teu carceller durant mil·lennis. Però no em trobaràs aquí. No sense estar preparat per encadenar-te una vegada més.

El Faeron es va girar bruscament cap a Chroghor i Orithekh, que havia estat escoltant en silenci, la seva figura altiva projectant una ombra temible.

—Prepareu-nos per abandonar Nometern. Desperteu tants dels nostres germans com pugueu. Aquesta esfera ja no és el nostre objectiu. És un esquer per als ignorants.

Orithekh, l’Omnicida, va fer un pas endavant, el seu rifle lluminós als braços.

—I quin és el nostre objectiu ara, Faeron?

Horemheb va deixar anar una rialla seca, que ressonava amb un to metàl·lic.

—Una humana. Vektra Floria Grífols. Ha estat tocada per Anoshen, una peça clau en el seu joc. Si podem capturar-la, podrem enderrocar el C’tan una vegada més. Aquesta esfera, no la destruirem,.. que sigui una trampa per als nostres enemics. Que la seva arrogància els porti a creure que poden controlar un C'tan.

La seva veu es va enfosquir, plena de menyspreu.

—Aquestes criatures insignificants no m’han deixat fer la meva missió. I la mateixa Vektra... La vaig advertir. Vaig veure el potencial, però no la seva supèrbia. Va pensar que podia dominar un C’tan. Ara ho pagarà, com tots els que desafien la meva voluntat.

Amb un gest autoritari, Horemheb va cloure la reunió.

—Comenceu els preparatius. No tenim temps per perdre. La glòria de Nometern prevaldrà. Avui i sempre.

Els dos subordinats van inclinar-se profundament i van marxar per complir les ordres. Sol en la cambra, Horemheb va mirar un mapa hologràfic de la lluna i va murmurar, amb un somriure cruel:

—Aviat, Anoshen. Molt aviat.