La sala estava sumida en una penombra freda i tranquil·la, només trencada per la llum tènue de les auspex hologràfiques que projectaven esquemes de Diògenes V i els seus entorns orbitals. Harley Inferno, el bibliotecari de la Legió dels Condemnats, es mantenia dret, una figura espectral amb la seva armadura decorada amb flames espectrals que dansaven a la foscor. Davant seu, el sergent Ioannes Blazius, el líder dels Genets Fantasma, i Zarathus Daemon, el franctirador del mateix grup, l'observaven amb atenció.
—Sargent Blazius, Zarathus, deixeu-me començar felicitant-vos —va dir Harley, amb una veu profunda i apagada que semblava ressonar des d'una altra dimensió—. La vostra victòria sobre els T'au i la recuperació de la informació sobre l'Esfera d'Anoshen són fites notables. Però...
Va fer una pausa, i el silenci que seguí era tan opressiu com la seva presència. Blazius, amb la seva armadura fosca marcada per cicatrius de batalles interminables, va alçar una cella.
—Però? —va preguntar Blazius amb veu greu—. No sembla que comparteixis el nostre èxit amb alegria, Harley.
Harley va assenyalar l'auspex, on la imatge hologràfica de la lluna Diògenes V brillava amb una estranya aura. —Les dades que heu recuperat són més alarmants del que esperàvem. L'Esfera d'Anoshen... no és simplement un objecte de poder. És la pròpia lluna. Tot el cos celeste és un dispositiu de contenció per a un C'tan.
Zarathus, amb el seu casc posat i la seva veu distorsionada per un modulador, va parlar des del racó on s’havia mantingut quiet com una ombra. —Un C'tan? Quina abominació s'ha de contenir en una lluna sencera?
Harley va fixar els seus ulls ardents sobre Zarathus. —El C'tan en qüestió és Anoshen, l’Arbitre de l’Harmonia i el Caos. Una entitat capaç de deformar la realitat mateixa. Les dades indiquen que els seus efectes secundaris ja es manifesten. L'Esfera pot alterar el flux de la disformitat, atraure-la o repel·lir-la, i manipular el control psíquic, que coneixem, pot ser que hi hagi més efectes dels que ara per ara no siguem conscients. Això explica l’interès tant de les forces del Caos com dels T'au.
Blazius va fer un pas endavant, les seves cicatrius semblant més profundes sota la llum. —Si els T'au volien l'Esfera, segurament esperaven utilitzar-la com a arma. Podem permetre que l'Imperi faci el mateix?
Harley va negar amb el cap, lentament. —El risc és massa gran. Si l'Esfera cau en mans enemigues o fins i tot en les nostres, podria destruir tot el sector. Pitjor encara, si l'Esfera es pot desplaçar, podríem veure un nou Ull del Terror néixer al cor de l’Imperi.
Zarathus va fer una ganyota sota el casc. —Així que la qüestió és: què fem? Intentem controlar-la, neutralitzar-la, o destruir-la?
Blazius va mirar Harley, esperant una resposta, però el bibliotecari va mantenir el silenci. Finalment, Blazius va parlar, amb un to carregat de determinació. —Controlar-la sembla impossible. Només els necrons poden comprendre plenament com funciona un dispositiu d’aquesta magnitud. Si nosaltres ho intentéssim, la nostra ignorància podria condemnar-nos.
Harley va assentir lleugerament. —Neutralitzar-la seria preferible. Però si no podem fer-ho amb celeritat, haurem de destruir-la. Això implica destruir tota la lluna, i amb ella, Diògenes V.
Zarathus va creuar els braços, deixant anar un sospir que ressonava dins el casc. —Destruir un planeta? Això significarà la mort de milions d’ànimes innocents.
Harley va respondre amb fermesa. —La seva mort seria un sacrifici per la supervivència de l’Imperi. L'Emperador ens va confiar la protecció de la humanitat, no només d’un sol món. No podem permetre que l’existència de Diògenes V posi en perill tota la galaxia.
Blazius va colpejar la taula amb un puny blindat. —Això és dur, però és l'únic camí. Aquesta és la voluntat de l'Emperador.
Harley va fer un pas enrere, i els seus ulls semblaven brillar amb una llum encara més intensa. —Així doncs, estem d’acord. L'Esfera d'Anoshen ha de ser neutralitzada immediatament. Si no ho podem fer, la lluna serà destruïda sense miraments. Informaré les autoritats planetàries de la situació i els transmetré la gravetat del que afrontem.
Zarathus va mirar el bibliotecari. —Confies que els governants de Diògenes V actuaran amb la celeritat necessària?
Harley va fer un lleu somriure, ple d'ombres. —No. Però no tinc cap intenció de donar-los l’opció de desobeir.
La reunió es va concloure amb un solemne silenci. Els tres marines es van mirar breument, sabent que les seves decisions portarien conseqüències monumentals. Amb determinació gravada als rostres, van sortir de la sala, preparant-se per la tasca titànica que tenien al davant.