CONVERSES AL FRONT

 

Al campament T’au els enginyers treballaven incansablement per reparar les defenses i restaurar la funcionalitat de la base després de la dura batalla contra els Genets Fantasma. Les espurnes de les eines de soldadura i els murmuris dels tècnics omplien l’aire mentre els rastrejadors es recuperaven i reflexionaven sobre els esdeveniments recents. 

El Shas’ui Elsy’eir i el veterà Shas’la Al’vax estaven asseguts en un racó improvisat, allunyats del bullici, parlant en veu baixa.

Elsy’eir observava l’holopantalla que tenia davant, repassant les dades de la batalla contra els Genets Fantasma. La seva expressió reflectia concentració i una mica de frustració.

—Van lluitar amb habilitat i coratge, —va començar Elsy’eir, trencant el silenci—. Els Genets Fantasma són adversaris formidables. Tot i ser pocs, ens van superar.

Al’vax va assentir, amb un aire melancòlic.

—No ho negaré. Els astartes tenen una determinació que costa d’igualar. Però... hi va haver errors. Errors que no haurien d’haver passat.

Elsy’eir va alçar la mirada.

—A què et refereixes?

Al’vax es va recolzar a la paret, repassant mentalment els esdeveniments.

—Bor’kan. Quan va sortir corrent per llançar aquella granada fonedora contra els astartes... semblava fora de si. Tot hauria anat bé, però va revelar la seva posició i, amb això, la meva i la d’un altre camarada. Això va permetre al granader astarte contraatacar. La seva granada gairebé em lesiona i va matar al nostre camarada. I el mateix podem dir de Por'Vre, va tenir errades de posicionament que no són propies d'un franctirador.  

Elsy’eir va fruncir el front, enfadat.

—Una falta de disciplina que ha costat massa.

—Sí... però hi ha una cosa que no puc treure’m del cap, —va afegir Al’vax, amb la veu més baixa—. És difícil de creure, Shas’ui, però just abans de l’explosió... vaig veure un estrany fulgor verd envoltant Bor’kan. I malgrat la proximitat de l’explosió, va sortir indemne.

Elsy’eir va alçar una cella, incrèdul.

—Un fulgor verd? Segur que no era algun efecte del camp de batalla?

Al’vax va negar amb el cap amb convicció.

—Ho vaig veure clarament. No sé què significava, però no era normal.

Elsy’eir es va recolzar al respatller, pensatiu.

—Has notat alguna altra cosa estranya en Bor’kan?

—Sí, —va respondre Al’vax, vacil·lant lleugerament—. Últimament sempre està parlant amb Por'Vre i Tash’Var, el controlador de drons. Abans apenes es parlaven, i ara sembla que sempre conspiren junts. Quan m’hi apropo, canvien de tema com si no volguessin que els escolti. Els tres, si ho recordes, van ser enverinats pels Ungits dels Sempre Alçats, però es van recuperar. 

Elsy’eir va fixar els seus ulls en Al’vax, analitzant les seves paraules amb cura. Sabia que el veterà no era d’aquells que parlaven a la lleugera.

—Això és preocupant, Al’vax. Portes molt més temps que qualsevol de nosaltres aquí, i sé que no diries això si no tinguessis motius.

—Ho dic perquè m’inquieta, Shas’ui. No sé què tramen, però alguna cosa no va bé.

Elsy’eir es va aixecar lentament, mirant l’horitzó il·luminat per la llum distant de les estrelles.

—Vigila’ls de prop, però amb discreció. No volem alarmar ningú sense proves concretes. Si descobreixes alguna cosa, informa’m immediatament.

—Ho faré, Shas’ui.

Elsy’eir va girar la vista cap a Al’vax i va assentir amb decisió.

—No podem permetre més errors. Sigui el que sigui el que està passant amb Bor’kan, Por'Vre i Tash’Var, ho descobrirem. Per al Bé Suprem.

—Per al Bé Suprem, —va repetir Al’vax, amb la determinació reflectida als seus ulls.

Els dos guerrers es van aixecar, cadascú amb el seu propi pes de responsabilitat. A les ombres del campament, el misteri de Bor’kan i Tash’Var començava a prendre forma, un enigma que podria tenir conseqüències molt més grans del que imaginaven.