L’aire dens del complex ressonava amb els passos metàl·lics dels Genets Fantasma. Guiats per les constants vitals febles de Vektra Floria Grífols, avançaven amb la precisió d’un bisturí. Les transmissions indicaven que la tecnosacerdotessa estava al límit, connectada a una consola de dades necrona que li destrossava els circuits amb cada segon que passava.
Ioaness Blazius, el sergent d’assalt, va trencar el silenci a través de la línia de comunicació.
— “Gent, Vektra no aguantarà gaire més. Dividiu-vos i assegurem cada sala. Zarathus, cobreix la llarga. Rex, assegura la sala gran i uneix-te a mi al centre.”
— “Per l’Emperador,” va respondre Rex Robbius, agafant una granada.
A la sala central, Vektra Floria Grífols convulsionava, amb fum elevant-se dels seus implants. Els seus ulls artificials emetien pampallugues desesperades.
— “Incompatibilitat crítica… Seguretat compromesa,” va murmurar amb una veu mecànica.
La batalla va esclatar quan els Exiliats de Yth van aparèixer per teleportació. Horemheb, imponent i calculador, va donar ordres immediates.
— “Icouxir, entra. Zughor, elimina’ls. Chroghor, controla les dades de la sala petita.”
Gaexor, el guardià assignat a la sala lateral llarga, va mirar el franctirador que bloquejava la seva ruta. Zarathus Daemon, ja posicionat, va somriure darrere el visor.
— “Endavant, fes el primer moviment, ferralla.”
Un tret precís va fer recular Gaexor, que va preferir esperar una millor oportunitat.
Ioannes Blazius va veure l’amenaça avançant cap a Vektra Floria i va decidir actuar.
— “No tocareu aquest cos! Per l'Imperi!” va rugir mentre es llançava contra el despotek Icouxir, destrossant-lo amb la seva espasa d’energia. Es va posicionar al costat de la tecnosacerdotessa, protegint-la amb la seva vida.
— “Blazius, la seva integritat es desploma!” va advertir Danius Ketch, disparant des de la porta amb el seu llançagranades.
Un tret del guardià necró Ufaevor va impactar a Blazius, que va caure ferit al costat de Vektra. Els seus ulls mecànics s’il·luminaren un instant.
— “Seguretat compromesa. Seqüència d’autodestrucció iniciada.”
Mentrestant, a la sala petita, Joan Cavallé va sorprendre Chroghor en obrir una escotilla i va començar un combat cos a cos amb ell.
— “No esperaves companyia, oi?” va dir amb un somriure abans de llançar-se al combat provocant que el necró fugis cap a la sala central. Rex Robbius va arribar just a temps per unir-se al combat a la sala central. Però un tret precís de Chroghor el va ferir.
Cavallé va atrapar Chroghor i les dents de l'espassa serra van començar a llençar espurnes mentres mossegaven el cos metàlic del necró. Tot i la seva valentia, Cavallé, després d'anular al aprentecnòl va ser abatut per un dispar del propi Horemheb amb la seva llança entròpica.
— “Cauen com insectes,” va comentar Horemheb, abans de donar una ordre urgent. — “Gaexor, teletransporta’t ara!”
La figura imponent de Gaexor es va materialitzar al centre, on va desfermar un atac amb la seva llança entròpica a Danius Ketch va intentar respondre, però va ser eliminat poc després.
Amb tots els Genets Fantasma abatuts tret de Zarathus Daemon, Horemheb va analitzar la situació. L’amenaça d’autodestrucció de Vektra Floria brillava en vermell als sistemes.
— “Ens retirem,” va ordenar. Abans de desaparèixer, va deixar una advertència. — “Us esteu equivocant d’enemic.”
Zarathus Daemon va escoltar la retirada dels necrons mentre observava que el cos immòbil de Vektra Floria era un cos secundari dels Adeptus Mechanicus, la veritable Vektra encara seguia viva. Amb gran dolor, els Marines van evacuar la base. Havien assegurat les dades i el complex, però la victòria havia estat amarga. Els necrons, tot i ser derrotats, havien demostrat ser enemics implacables.
— “Hem guanyat,” va murmurar Blazius, en una llitera. Però, en el fons, sabia que era només el principi.