SEGADORS DE LA 0-ZONA 10 - RECIOS 11

 

Els vents del destí xiulaven entre les parets metàl·liques de la nau de desembarcament dels Tempestus Aquilons Recios. Johnny Rico ajustava les corretges de la seva armadura mentre observava a Dizzy Flores, que amb mans tremoloses revisava el seu rifle.

—És un suïcidi, Rico —va murmurar Dizzy, trencant el silenci tens.

—Potser sí —va respondre Rico sense aixecar la mirada del visor del seu casc—, però és el que hem de fer.

Dizzy va bufar, frustrada.

—Com es suposa que guanyarem als Astartes? Un sol marine pot destrossar-nos a cadascú de naltros un a un.

Rico es va girar cap a ella, amb un somriure mig amagat darrere del casc.

—És veritat. Un sol marine pot destrossar-nos. Però dos Recios poden amb un marine, Dizzy. Hem d'anar ràpids i concentrar-nos en un flanc. Saturar-los amb foc i mantenir la superioritat numèrica en tot moment.

Dizzy va assentir, visiblement més tranquil·la.

—D'acord. Però... Rico, què fem un cop els tinguem acorralats?

—Recorda, Dizzy —va dir Rico, amb un to greu—, el nostre objectiu no és eliminar-los. Hem de controlar les glàndules progenoides. Això és el que vol l'Inquisidor, i això és el que farem. I si no tenim èxit, temo per nosaltres. No deixaré que ningú faci mal a la meva unitat. 

A bord de la nau dels Segadors de la 0-Zona, Hug, sergent de l'Escuadra Kesse, observava els monitors de seguretat. Els punts vermells dels Tempestus Aquilons es multiplicaven com una infecció a la nau.

—Estan abordant per l'hangar lateral i el central —va dir Hug amb la veu ferma—. Otger, Ailo, Pilossus: aneu a l'hangar lateral i controleu-lo. Quer, Obac, veniu amb mi al central. No els deixeu avançar més.

Les respostes dels marines van ser concises i disciplinades. El sergent Hug sabia que s'enfrontaven a una amenaça sense precedents: humans entrenats, però humans al cap i a la fi, amb una audàcia impensable per atacar un capítol d'Astartes.

Quan els Tempestus Aquilons van aterrar amb els seus paracaigudes gravítics a l'hangar lateral, la batalla es va desfermar en qüestió de segons. Els Recios van saturar la zona amb un foc intens, superant els marines amb la seva superioritat numèrica. Pilossus i Otger van caure davant la pluja de projectils i granades.

—Retira't! —va cridar Hug a Ailo, que es va retirar cap al centre amb els pocs recursos que li quedaven.

Mentrestant, Rico dirigia els seus homes amb precisió quirúrgica, dividint les forces dels Recios entre els tres hangars.

—Mantingueu la posició i no feu res estúpid —va ordenar als seus soldats—. Els reforços estan arribant.

A l'hangar central, Quer va abatre un Tempestus amb el seu bòlter pesant, però va girar-se amb ràbia cap a Hug. 

—Això és traició a l'Emperador! Hauriem d'exterminar a tota la seva unitat! Que volen exactament?

Hug li va clavar una mirada severa.

—Quer, calla ara mateix i dispara. Volen controlar-nos. No els donarem el gust, no sense lluitar!

Quer va mossegar-se la llengua, però la frustració era evident.

---

Amb les forces dels Segadors acorralades i els Tempestus controlant prou consoles estratègiques, Rico i Dizzy es van reunir a l'hangar lateral.

—Ho hem aconseguit, Rico —va dir Dizzy amb un somriure d'alleujament.

—Sí, però no abaixis la guàrdia. Hem complert la missió, però encara no hem guanyat la guerra.

Mentre els Recios evacuaven amb les glàndules progenoides segures, Hug observava com els seus enemics es retiraven. Quer el va mirar. 

—Això és insensat! Obeir un Inquisidor que ens ha atacat a la primera de canvi? Això no és honor!

Hug li va clavar una mirada severa.

—Quer, calla ara mateix. No és bona idea enemistar-se amb la Inquisició. O vols que ens exterminin a tots?

La lluita no havia acabat. Aquesta era només una batalla en una guerra d’ombres que anava més enllà de la nau dels Segadors.